08
de desembre
del
2019
Actualitzat
a les
19:20h
Nota sobre el mapa: Clicant al requadre inferior dret, s'amaga la llegenda. Picant sobre cada secció censal, es desplega la informació sobre el districte de què forma part i el percentatge de veïns que viuen amb menys de 5.000, 7.500 i 10.000 euros anuals -calculats com a unitats de consum, com s'explica en la metodologia d'anàlisi-. Els punts verds situats en una capa inferior són elements de referència col·locats per ajudar a entendre la localització concreta del municipi (monestir, ajuntament, certs casals o escoles...), el nom dels quals apareixen en clicar-los. També es pot desplaçar o fer més o menys gran el zoom de la imatge.
Sant Cugat (Vallès Occidental) té l'etiqueta de municipi ric i, en realitat, és un dels líders del país pel que fa a renda mitjana (el tercer de tot Catalunya). Ara bé, que aquesta sigui elevada no implica que les rendes de tots els veïns ho siguin. De fet, un 12,9% d'aquests viu amb menys de 10.000€ anuals -i el llindar de pobresa es troba prop dels 11.000 euros, a Catalunya-, una realitat poc coneguda, especialment des de fora, amb l'agreujant que el cost de la vida -sobretot, de l'habitatge- és superior que a d'altres indrets.
De la mateixa manera, hi ha un 8,1% de santcugatens amb menys de 7.500 euros anuals i un 4,6% que sobreviu amb menys de 5.000 euros. La diferència de gènere no és molt elevada -la metodologia de càlcul, explicada al final de la peça, la mitiga-, però també existeix. Un 13,5% de les dones del municipi disposen de menys de 10.000 euros l'any, per un 12,3% en el cas dels homes, una diferència que es manté força en els llindars d'ingressos inferiors.
Un de cada cinc veïns, pobre
En determinats punts del municipi, a més, el percentatge de veïns nítidament pobres -a 1.000 euros o més de superar el llindar de pobresa- supera el 20%. Analitzant-ho a nivell de seccions censals, es tracta de les Planes, però també els de determinades zones del centre, en concret, l'eix que uneix l'estació de Ferrocarrils de Sant Cugat amb la plaça d'en Coll, passant pel Monestir. En aquest espai, hi ha sis seccions censals gairebé en línia on més d'un de cada cinc veïns no arriba als 10.000 euros anuals.
El percentatge de santcugatencs amb aquest mateix nivell d'ingressos se situa entre el 12% i el 20% a la Floresta, la meitat de Valldoreix, a l'entorn de Can Magí i a l'eix que uneix els Ferrocarrils de Sant Cugat amb Volpalleres, incloent les zones cèntriques del CAP de Sant Cugat, la plaça de Quatre Cantons o el Mercantic.
A la resta del municipi, incloent mig Valldoreix, quasi tot Mira-Sol, Can Mates, Sant Joan o l'entorn de l'Ajuntament i el Teatre-Auditori, el percentatge balla entre el 7% i el 12%. Ara bé, la quantitat de pobres no arriba al 7% en alguns altres carrers, com els de l'entorn del Casal Torreblanca, la zona del darrere de l'estació de Ferrocarrils de Sant Cugat -l'entorn de l'Arxiu Nacional de Catalunya o la facultat d'Arquitectura-, Coll Favà i una part de Can Magí o alguna secció censal de Mira-Sol.
Sant Cugat (Vallès Occidental) té l'etiqueta de municipi ric i, en realitat, és un dels líders del país pel que fa a renda mitjana (el tercer de tot Catalunya). Ara bé, que aquesta sigui elevada no implica que les rendes de tots els veïns ho siguin. De fet, un 12,9% d'aquests viu amb menys de 10.000€ anuals -i el llindar de pobresa es troba prop dels 11.000 euros, a Catalunya-, una realitat poc coneguda, especialment des de fora, amb l'agreujant que el cost de la vida -sobretot, de l'habitatge- és superior que a d'altres indrets.
De la mateixa manera, hi ha un 8,1% de santcugatens amb menys de 7.500 euros anuals i un 4,6% que sobreviu amb menys de 5.000 euros. La diferència de gènere no és molt elevada -la metodologia de càlcul, explicada al final de la peça, la mitiga-, però també existeix. Un 13,5% de les dones del municipi disposen de menys de 10.000 euros l'any, per un 12,3% en el cas dels homes, una diferència que es manté força en els llindars d'ingressos inferiors.
Un de cada cinc veïns, pobre
En determinats punts del municipi, a més, el percentatge de veïns nítidament pobres -a 1.000 euros o més de superar el llindar de pobresa- supera el 20%. Analitzant-ho a nivell de seccions censals, es tracta de les Planes, però també els de determinades zones del centre, en concret, l'eix que uneix l'estació de Ferrocarrils de Sant Cugat amb la plaça d'en Coll, passant pel Monestir. En aquest espai, hi ha sis seccions censals gairebé en línia on més d'un de cada cinc veïns no arriba als 10.000 euros anuals.
El percentatge de santcugatencs amb aquest mateix nivell d'ingressos se situa entre el 12% i el 20% a la Floresta, la meitat de Valldoreix, a l'entorn de Can Magí i a l'eix que uneix els Ferrocarrils de Sant Cugat amb Volpalleres, incloent les zones cèntriques del CAP de Sant Cugat, la plaça de Quatre Cantons o el Mercantic.
A la resta del municipi, incloent mig Valldoreix, quasi tot Mira-Sol, Can Mates, Sant Joan o l'entorn de l'Ajuntament i el Teatre-Auditori, el percentatge balla entre el 7% i el 12%. Ara bé, la quantitat de pobres no arriba al 7% en alguns altres carrers, com els de l'entorn del Casal Torreblanca, la zona del darrere de l'estació de Ferrocarrils de Sant Cugat -l'entorn de l'Arxiu Nacional de Catalunya o la facultat d'Arquitectura-, Coll Favà i una part de Can Magí o alguna secció censal de Mira-Sol.
| METODOLOGIA D'ANÀLISI |
|---|
| Aquestes dades són ofertes per l'Institut Nacional d'Estadística en col·laboració amb l'Agència Tributària estatal i fan referència als ingressos del 2016, els últims disponibles. La renda per càpita, a més, no es mostra com una translació directa de les rendes, prestacions i altres ingressos de cada persona, ja que això provocaria, entre altres coses, que molts nens i joves constessin sense cap retribució i sobrevivint sense un sol euro. El mètode de càlcul és el d'unitat de consum, el qual està homologat internacionalment per resoldre problemes d'aquest tipus i millorar la comparació. El càlcul es fa per llar, atorgant un valor 1 al primer adult que hi ha, un 0,5 als altres que hi viuen i un 0,3 per als menors de 14 anys. En cases unipersonals, per tant, el valor seria 1; en cas que hi visqués una parella adulta, seria 1,5; i si aquesta tingués un fill, el valor seria 1,8. Un cop fet aquest càlcul, es divideix la totalitat d'ingressos de la llar per la xifra en qüestió -les unitats de consum- i després s'atorga aquesta quantitat a cadascun dels membres de la llar. En el cas d'una persona que visqui sola amb 12.000 euros d'ingressos anuals, el resultat del càlcul seria els mateixos 12.000 euros (12.000/1=12.000). En el cas d'una parella amb un fill petit (1+0,5+0,3=1,8 unitats de consum) que ingressessin, en total, 18.000 euros, l'ingrés relatiu de cada membre seria, segons aquest càlcul, de 10.000 euros (18.000/1,8 unitats de consum= 10.000 euros). Com que algunes despeses són comunes i no depenen del nombre de persones -com el preu del lloguer o hipoteca-, i d'altres són més barates d'afrontar en conjunt -com l'aigua, on hi ha un cànon base, o determinats productes que són més cars en format individual-, aquesta fórmula permet analitzar millor el poder adquisitiu de cadascú. És també la fórmula per calcular, per exemple, quantes persones viuen en un determinat territori sota el llindar de la pobresa. |