05
de desembre
del
2019
Actualitzat
a les
18:41h
Tonka Tomicic. No tenia ni idea de qui era. Ara tothom sap qui és. És la presentadora del programa Bienvenidos, del Canal 13 de la televisió xilena. Fa uns dies va decidir convidar a marxar del plató un individu anomenat Hermógenes que havia negat que durant la dictadura militar de Pinochet s'havien vulnerat els drets humans al país. El va convidar a marxar i ell no hi va oposar cap resistència.
He llegit ja tota mena de comentaris respecte aquest episodi. Des dels més malèvols i conspiranoics als més ofensius i dignes dels trols més casposos. Prefereixo no fer cas a cap comentari i fiar-me de la impressió que em vaig endur en veure les imatges. Tomicic va reaccionar humanament, va considerar que no hi havia cap motiu per a suportar la presència d'aquell energumen. I el va fotre fora. Senzillament.
I pensar que vivim en un país en què una banda de tarats apareix cada dia a totes les televisions, deixen anar els seus pets i els seus rots i allà ningú els estossega a sobre. Sí, la banda de tarats de la ultradreta a qui un bon grapat de votants –no els qualifico perquè no em denunciï ningú- els han atorgat més de cinquanta diputats. I sabeu per què, en bona part, estan allà. Doncs perquè des dels mitjans de comunicació s'ha contribuït decisivament a blanquejar-los. S'ha permès que diguin el que els dona la gana i ningú els ha posat entre l'espasa i la paret. Al tarat que va amb cavall se li han fet entrevistes en què ha passat per ser el representant d'una dreta civilitzada i no d'una ultradreta feixista i vomitiva.
Tonka Tomicic, sembla el nom d'una jugadora de bàsquet dels anys vuitanta. Però és el nom d'una periodista. No sé què feia abans d'aquest episodi. No sé res de la seva trajectòria. Podria saber-ho fàcilment, suposo. Però no cal. Amb el que sé en tinc prou. Tonka Tomicic, quina enveja!
He llegit ja tota mena de comentaris respecte aquest episodi. Des dels més malèvols i conspiranoics als més ofensius i dignes dels trols més casposos. Prefereixo no fer cas a cap comentari i fiar-me de la impressió que em vaig endur en veure les imatges. Tomicic va reaccionar humanament, va considerar que no hi havia cap motiu per a suportar la presència d'aquell energumen. I el va fotre fora. Senzillament.
He llegit també que després de l'episodi, l'emissora Canal 13, a través dels seus executius més destacats, va cridar l'atenció a la presentadora. Li va retreure la seva actuació i li va recordar que la política de l'empresa és la neutralitat. Doncs que els bombin, francament. L'important és el que va fer Tomicic. Quina enveja vaig sentir! Un país convulsionat per les protestes al carrer, per les actuacions policials, per la nefasta política, per l'esperit subversiu dels joves... apareix un carcamal, un dinosaure putrefacte, a la tele i una periodista el fot fora a puntades de peu. Quina enveja!Tonka Tomicic con los fascistas en Chile.
— Jonathan Martínez (@jonathanmartinz) December 2, 2019
vs.
Ana Rosa Quintano con los fascistas en España. pic.twitter.com/mEZcRNHgMH
I pensar que vivim en un país en què una banda de tarats apareix cada dia a totes les televisions, deixen anar els seus pets i els seus rots i allà ningú els estossega a sobre. Sí, la banda de tarats de la ultradreta a qui un bon grapat de votants –no els qualifico perquè no em denunciï ningú- els han atorgat més de cinquanta diputats. I sabeu per què, en bona part, estan allà. Doncs perquè des dels mitjans de comunicació s'ha contribuït decisivament a blanquejar-los. S'ha permès que diguin el que els dona la gana i ningú els ha posat entre l'espasa i la paret. Al tarat que va amb cavall se li han fet entrevistes en què ha passat per ser el representant d'una dreta civilitzada i no d'una ultradreta feixista i vomitiva.
Tonka Tomicic, sembla el nom d'una jugadora de bàsquet dels anys vuitanta. Però és el nom d'una periodista. No sé què feia abans d'aquest episodi. No sé res de la seva trajectòria. Podria saber-ho fàcilment, suposo. Però no cal. Amb el que sé en tinc prou. Tonka Tomicic, quina enveja!