Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

SENTÈNCIA DE L'1-O

La CUP acusa el Govern d'actuar com a «braç executor» de la repressió de l'Estat

Maria Sirvent lamenta que el balanç dels dispositius policials després de la sentència és "demolidor" i critica que Miquel Buch no hagi comparegut abans per donar explicacions

per Bernat Surroca, Parlament de Catalunya, 4 de desembre de 2019 a les 15:45 |
Tensió en la concentració dels CDR a la delegació del govern espanyol per protestar contra la sentència de l'1-O | José M. Gutiérrez
El conseller d'Interior, Miquel Buch, ha comparegut a petició pròpia per fer balanç dels dispositius posteriors a la sentència del procés, que va desencadenar un allau de protestes i mobilitzacions arreu de Catalunya. "Els dispositius tenien per objectius garantir la seguretat i els drets de tothom", ha ressaltat Buch, que ha assegurat que els objectius es van assolir gràcies a la bona feina dels Mossos. El conseller ha explicat que s'investigaran totes les actuacions del cos que no s'hagin fet d'acord amb els protocols i s'exigiran "responsabilitats" per les conductes que puguin haver infringit la llei.

La CUP ha estat el grup més bel·ligerant davant de Buch. La diputada Maria Sirvent ha acusat el conseller de fer un relat parcial i, mitjançant imatges de les protestes post-sentència, ha mirat de deixar pal·lès davant dels diputats de la comissió d'Interior que els Mossos van actuar de manera contrària a la normativa. Sirvent ha repassat dades de les persones ferides i empresonades. El balanç, ha dit la diputada cupaire, "és demolidor" i ha acusat Interior de no haver cessat ningú ni haver fet cap investigació real sobre els fets. Sirvent ha preguntat sobre l'ús de bales de goma per part de la policia espanyola el dia 14 de novembre i pels trets de foam el cap per part dels Mossos. "Vigili quan parla de violents, perquè potser és un relat parcial", ha advertit Sirvent, que ha acusat la policia d'actuar "en connivència" amb grups neonazis. 


La diputada cupaire ha acusat Buch i el Govern d'actuar com a braç executor de la repressió de l'Estat. "No es pot criminalitzar per sistema, però aquestes pràctiques són per sistema", ha denunciat Sirvent, i ha lamentat que el conseller no hagi comparegut abans i, en aquest sentit, ha reclamat un observatori independent de les pràctiques policials i una revisió del model policial. 

ERC demana "depurar" les actuacions que no respecten els protocols


Montserrat Fornells, diputada d'ERC, ha admès que hi ha hagut imatges de l'actuació dels Mossos durant les protestes de la sentència que no els han agradat, en referència a l'ús de porres més amunt de la cintura, l'ús de foam i pilotes de goma i l'ús del carrussel. Fornells ha admès que "algunes actuacions" dels manifestants no són acceptables, però ha remarcat que no es pot criminalitzar els ciutadans que protesten. La diputada republicana ha demanat explicacions a Buch sobre les investigacions internes que s'estan duent a terme i ha demanat "depurar" les actuacions que no hagin estat adequades.

La diputada també ha deixat clar que ERC escoltarà sindicat i entitats defensores dels drets humans i ha demanat transparència als Mossos i depurar les actuacions "desproporcionades": "Hem de treballar plegats per tenir un model policial de proximitat". 


Per part republicana també ha intervingut el diputat José Rodríguez, que ha ressaltat que els polítics han de poder participar de les manifestacions. Ha insistit que s'ha de condemnar la violència "d'una minoria", però s'ha de fiscalitzar també l'actuació del Govern. "Ens hagués agradat que es fes més autocrítica", ha etzibat el diputat a Buch.

Ciutadans acusa Buch de voler "purgar" els Mossos

Matías Alonso, diputat de Ciutadans, ha aplaudit la tasca dels Mossos en les protestes per la sentència de l'1-O davant d'accions de "violència organitzada". En aquest sentit, s'ha fet seva la petició d'alguns sindicats i ha reclamat "eines robustes adients" per als agents, per tal de mantenir la distància amb les manifestants. Alonso també ha posat en dubte el dret de manifestació dels ciutadans i ha preguntat el conseller si aquest dret està per sobre d'altres que fan referència a la gent que opta per no manifestar-se. "S'està produint una vulneració flagrant de drets fonamentals de tercers quan es bloquegen carreteres", ha denunciat el diputat.

En aquest sentit, ha insinuat que els agents tenen "instruccions" per no actuar per impedir abans que es produeixin els talls de carreteres. Alhora, també ha denunciat que líders polítics prenguin part en convocatòries de protestes, com ara el bloqueig a l'aeroport del Prat. Alonso també ha dit que els aldarulls no es poden desvincular de "la crida a la revolta" contra el Tribunal Suprem i ha acusat el conseller de "perseguir" els agents que han "defensat l'ordre públic". "Tenen organitzada una cacera de bruixes, una purga dels agents que vostès mateixos han posat entre l'espasa la paret", ha reblat el diputat, i ha demanat retirar la comissió d'investigació als "agents que han mantingut l'ordre públic". 

El PSC aplaudeix la coordinació policial

Carles Castillo, diputat del PSC, ha aplaudit la bona coordinació entre els Mossos i la resta de forces i cossos de seguretat de l'estat i ha admès que, en determinats casos, poden produir-se accions fora de la normativa que han de ser revisades i investigades. El diputat ha demanat també investigar si algunes actuacions han estat "laxes" a l'hora de permetre bloqueigs. "La policia actua d'una manera impecable en el 99% dels casos, però no entenem d'on surten aquests actes de violència extrema", ha dit.

Castillo ha denunciat l'ús de violència extrema, llançament d'àcids, destrosses de mobiliari urbà durant "la setmana tràgica". El diputat ha avisat que "els dolents" anaven "per davant" de les actuacions de la policia tot i admetre que s'ha detingut "persones molt perilloses".  "Tot molt pacífic, democràtic i ple de somriures", ha ironitzat. 

Els comuns exigeixen revisar el model d'ordre públic

Marc Parés, diputat de Catalunya en Comú, ha assegurat que les protestes de la sentència "marcaran tota una generació" perquè mai s'havia mobilitzat tanta gent arreu del territori ni hi havia hagut tanta repressió. Parés ha denunciat que es va fer un ús "desproporcionat" de la força en les mobilitzacions: "Hem de posar sobre la taula que tenim un problema, no podem normalitzar el que va passar i cal revisar el model d'ordre públic". El diputat ha preguntat per què es va incorporar la policia espanyola i la Guàrdia Civil a l'operatiu i per què no es va prohibir l'ús de pilotes de goma per part d'aquests cossos. 

Parés també ha demanat revisar l'ús del carrussel i l'ús de projectils de foam, que han deixat ferits greus com a conseqüència de disparar directament al cap o en zones prohibides, i ha demanat que es facin públiques les instruccions d'ús de material antidisturbis. El diputat també ha denunciat les agressions a periodistes així com les vulneracions de drets en les detencions de manifestants durant les protestes de la sentència. En aquest sentit, ha lamentat que no s'establís un protocol segons el qual tots els detinguts passessin a disposició dels Mossos. 

El diputat ha deixat clar que des dels comuns no es vol carregar contra el conjunt dels Mossos ni contra agents concrets, però sí que ha demanat que, davant suposades irregularitats, cal "investigar els casos" i informar de l'avenç d'aquestes investigacions i fer-ne públiques les conclusions.

El PP lamenta la "caça de bruixes" als Mossos

Esperanza García, diputada del PP, ha aplaudit també la coordinació dels cossos policials, però ha denunciat que no es constituís abans el Centre de Coordinació (CECOR), quan ja se sabia que hi hauria concentracions. La diputada ha qualificat de "salvatge" la violència que es va produir a Catalunya i ha volgut agrair la tasca "heroica" dels Mossos i, en aquest sentit, ha dit que el restabliment de l'ordre públic va ser "més o menys correcte". D'altra banda, ha denunciat que s'hagi produït una "caça de bruixes" pels agents que van participar dels operatius.

García ha demanat detalls a Buch sobre expedients, investigacions, persones identificades durant les protestes, atenció als agents que van patir agressions i si el Govern es personarà per les agressions a agents i danys al mobiliari urbà.

JxCat demana depurar responsabilitats que no s'ajustin al protocol

Ferran Roquer, diputat de Junts per Catalunya, ha començat la seva intervenció constatant que "sense violència pots acabar a la presó" i ha dit que bona part dels independentistes estan "enfadats" i surten a manifestar-se. El diputat ha admès que els diputats que actuen en tasques d'ordre públic tenen una tasca "molt difícil" a ulls de la societat i ha advocat per la "proporcionalitat. "Cal trobar condicions objectives perquè la tasca dels Mossos estigui ben valorada per part de la societat", ha dit, i ha recordat que gràcies a la feina de la policia "tothom es va poder manifestar". 

Fent referència a l'informe del Síndic de Greuges, el diputat ha recordat que no es pot criminalitzar un cos policial. En aquest sentit, ha preguntat en quin punt es troben les investigacions sobre l'actuació policial i ha reclamat que no es puguin utilitzar pilotes de goma, tampoc per part dels agents de la policia espanyola. Citant el mateix informe, el diputat ha insistit en mantenir la coordinació, investigar les actuacions policials i aprofundir en el model de proximitat. Per concloure, JxCat ha demanat no criminalitzar l'independentisme i depurar responsabilitats policials que no s'ajustin al protocol. 

Foam, càrregues i barricades després de la sentència

En la seva intervenció inicial, Buch ha fet referència a l'informe del Síndic de Greuges i ha admès que cal supervisar l'actuació policial i sancionar, "si cal", els comportaments que no s'adeqüin a la normativa del cos, però sense "criminalitzar" la policia. El conseller ha repassat les mobilitzacions per la sentència, insistint que els agents van actuar davant dels comportaments violents d'alguns manifestants. Els dies posteriors a la sentència, ha repassat Buch, hi ha haver barriades amb flames, càrregues policials i trets de foam per "restablir l'ordre públic" davant algunes manifestacions violentes. 

Entre les accions ressaltades per Buch hi ha el bloqueig a l'aeroport del Prat, que va obligar als agents a fer "càrregues puntuals" per "contenir els manifestants", així com les concentracions davant la delegació dels govern espanyol a Barcelona, que també va obligar a "dispersar els manifestants". Un dels punts de més tensió els dies posteriors a la sentència va ser la Via Laietana, davant la comissaria de la policia espanyola. En algunes de les mobilitzacions va haver-hi llançament de còctels molotov i pirotècnia contra la línia policial. Buch també ha fet referència a la vaga d'estudiants i als talls de la Meridiana, així com dels aldarulls a Urquinaona el 18 d'octubre.

Les concentracions van continuar el novembre. El conseller ha fet referència a les accions contra la presència de Felip VI el dia del lliurament dels premis Princesa de Girona al Palau de Congressos. "La brigada mòbil va intervenir per facilitar el pas als convidats i hi va haver crema de fotos del rei", ha recordat Buch, que també ha fet referència a la campanya d'Òmnium d'autoinculpacions massives i l'acció del Tsunami el 9 de novembre, coincidint amb la jornada de reflexió.

Després del 10-N, que es va desenvolupar sense incidents, va obrir la porta als tres dies de protesta organitzats pel Tsunami Democràtic a la frontera de la Jonquera. Les mobilitzacions a la frontera es van traslladar el 12 de novembre a Girona, amb diverses barricades. El 13 al matí es va produir el desallotjament, després que el Tsunami ja hagués desconvocat la manifestació.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació