La loteria és mantera: sorteig de 20 caçadores il·lustrades per visibilitzar el col·lectiu

Els venedors ambulants han organitzat un sorteig de Nadal amb una nova col·lecció de roba per buscar finançament

Manters i il·lustradors a la presentació de la nova línia de roba
Manters i il·lustradors a la presentació de la nova línia de roba | Paula Roque
Ariadna España
04 de desembre del 2019
Actualitzat el 05 de desembre a les 7:33h
Arriba la loteria mantera per Nadal. El Sindicat Popular de Venedors Ambulants de Barcelona va presentar aquest dimarts una nova col·lecció de la serva marca Top Manta. Es tracta d'una línia exclusiva, en què 20 dissenyadors barcelonins han creat 20 caçadores úniques de forma altruista per col·laborar amb la causa. 

Coincidint amb la celebració del quart aniversari del sindicat, aquestes caçadores texanes vintage exclusives se sortejaran el proper 6 de gener (es poden comprar les butlletes al seu web per 10 euros). Els beneficis aniran destinats al fons d'habitatge dels manters i també en assessorament legal, de salut i educatiu.

Els creadors del lema "Fake System, true clothes" i "Roba legal feta per gent il·legal" han apostat per l'art com a via de visibilitat i conscienciació de la realitat mantera. Aziz i Amin, dos dels manters impulsors del projecte, han reivindicat aquesta invisibilitat que senten i el racisme que pateixen diàriament.
 

Aziz i Amin expliquen la loteria mantera i les seves reivindicacions Foto: Paula Roque


"No ha canviat res, perquè la situació de casa nostra i la d'aquí és la mateixa. El racisme i les injustícies estan creixent, i tothom ho està veient". Les primeres paraules de l'Aziz van caure a plom en una sala del FiuHouse a vessar, on les persones que es van apropar a la presentació dels dissenys han escoltat les reivindicacions del col·lectiu.

Tot i "sentir més dolor que mai", els manters afirmen que volen continuar "donant la cara" i demostrar que són capaços d'"ajudar a tirar endavant el desenvolupament del país", a la vegada, que ajuden a les seves famílies. "Sabem que ningú les ajudarà", ha dit convençut.

El privilegi de poder escollir 

"La gent és tan privilegiada que pot escollir el que vol fer, però nosaltres no podem". Aziz té clar que qui canviarà aquesta situació són ells mateixos i, per això, creuen que el més important és "crear possibilitats perquè les persones que estan al carrer -que la majoria són joves i tenen oficis que no arriben a aprofitar aquí- puguin optar al que vulguin".
 

Destapen algunes de les caçadores que es sortejaran el 6 de gener Foto: Paula Roque


Una vida europea val més que milers d'africanes

Amin se sentia "segur" en la presentació dels dissenys, com si estigués "en família". I és una sensació estranya per ell, perquè explica que cada dia que surten de casa seva "senten el racisme de la gent".

En aquest context de "racisme i odi", Aziz ha remarcat la importància que la gent mostri el seu "amor" per visibilitzar la seva lluita arreu del món, que es veu minoritzada per la falta de solucions a la seva "il·legalitat".

I aquesta invisibilitat, com esmenta Aziz, és palpable cada dia. "Sembla que no passa res quan veiem que moren milers d'immigrants al Mediterrani, però si mor una persona de nacionalitat europea sembla que s'acabi el món", ha etzibat. 

Javier Royo, un dels artistes que han participat en el projecte, ha volgut evidenciar que "el Mediterrani és un cementiri". El seu disseny, que mostra el mapa d'Europa i, part d'Àfrica, amb moltes creus negres a la zona del Mediterrani, té l'objectiu de mostrar que "la vida dels europeus val més que la dels africans".

L'artista porta treballant tres anys al Senegal amb Foundawtion, una fundació que treballa l'educació amb l'objectiu de fixar població i intentar que la gent no s'hagi d'anar del seu país. Entre d'altres, també han participat en el projecte Flavita Banana, Chamo San, Amaia Arrazola, Marina Esmeraldo i Javier de Riba.
 

Javier Royo, un dels il·lustradors de la campanya del Top Manta Foto: Paula Roque

 

La caçadora dissenyada per Javier Royo Foto: Paula Roque

 

Arxivat a