El despertador: 4 de desembre

Administrar taules i silencis

El PSOE assumeix el marc que volia ERC però queda molt camí per fer i JxCat també vol dir-hi la seva. Avui també són notícia el NacióSantCugat, la segona temporada de "Matchday", l'estat d'excepció de Zapatero i Guillermo Amor

per Ferran Casas , 4 de desembre de 2019 a les 06:00 |

Rep El Despertador cada matí al teu correu

El PSOE torna a transitar per Pedralbes. I ERC ja no diu -si més no, per escrit- que votarà que no a Pedro Sánchez. La investidura no sembla a tocar i ningú s'atreveix a dir que serà possible abans que tanquem l'any, però és evident que les dues parts s'esforcen tant com poden a acostar posicions. Els socialistes han assumit de ple el marc que volien els republicans -que som davant d'un conflicte polític- i, a l'espera que es concreti, aquests accepten mullar-se fins on calgui malgrat les crítiques que puguin rebre de sectors de JxCat o de la CUP si el resultat no és finalment l'esperat.

El comunicat de després de la reunió d'ahir no assenyala, com sí que feia el de Pedralbes, discrepàncies sobre com cal resoldre el conflicte ni recorda que les solucions hagin de fer-se en un marc "de seguretat jurídica", que no cal que us expliqui quin és segons el govern espanyol.

Venen uns dies de teòrica calma amb el cap de setmana llarg de la Constitució, però és evident que el diàleg seguirà de forma subterrània gràcies als telèfons. Avui, Junts per Catalunya intentarà fer-se un lloc a la negociació amb unes exigències més altes que les dels republicans. Saben que fer-ho els mantindrà en el "no" i fins i tot reforçarà la posició dels seus socis de Govern per obtenir més concrecions. En tot cas busquen un equilibri que els permeti deixar clar que la seva actitud és favorable al diàleg més endavant.

Carles Puigdemont encara no s'ha posicionat sobre què ha de fer Junts per Catalunya, malgrat que es manté en el seu to dur a l'hora de jutjar l'estat espanyol, com feia en aquest article a The New York Times. No definir-se és el que sol fer quan intueix -de nas, el president a l'exili en té- que la seva posició no serà compartida pels sectors més durs i els seus activistes a les xarxes socials. Amb la moció de censura a Sánchez va guardar silenci i el PDECat va acabar votant que sí, amb la investidura al juliol va esperar fins a darrera hora per pronunciar-s'hi i tampoc es va posicionar sobre el pacte de JxCat amb el PSC a la Diputació de Barcelona. El PSOE i ERC negocien, Puigdemont i JxCat estan a l'aguait perquè volen ser a la taula -si n'hi ha- i Sánchez sap que no té alternativa. Cal, però, més temps.

I una darrera cosa abans d'acomiadar-me fins dilluns (demà podreu llegir la Brúixola d'Oriol March): aquests dies estem d'estrena perquè ha començat a funcionar NacióSantCugat, la nostra nova edició territorial, que comanda la companya Anna Mira i que es presentarà a la ciutat els pròxims dies. Arrenca amb benvingudes d'articulistes representatius del teixit social santcugatenc que ens fan molta il·lusió, i també desmuntant alguns tòpics sobre el municipi.

La nova edició acaba de completar el mapa de les nostres edicions territorials al Vallès. Així, Sant Cugat se suma a Terrassa, Sabadell, Rubí, Granollers i el Baix Montseny. Ja són 19 les edicions territorials de NacióDigital a tot Catalunya per explicar-vos amb professionalitat i amb la proximitat de la premsa local i el compromís d'un diari nacional què passa cada dia i ajudar-vos a entendre-ho millor. Aquí podeu seguir a Twitter i a Facebook els nostres companys de Sant Cugat. Se'n sentirà a parlar!
 

Avui no et perdis

» El PSOE s'acosta a Pedralbes i ERC obvia el «no» a Sánchez; per Sara González.

» JxCat planteja al PSOE les demandes per negociar la investidura de Sánchez; per Oriol March.

» Crònica: La legislatura arrenca sense cordó sanitari a Vox; per Sara González i Oriol March.

» Opinió: «En defensa de la polarització i la mobilització social»; per Jordi Mir.

»
Crònica: Barcelona fa justícia a Pompeu Fabra amb 81 anys de retard; per Pep Martí.

» Opinió: «Barcelona, Construmat pessebrístic»; per Francesc Canosa.

» Opinió: «Seguretat ambiental i energètica: per a qui?»; per Sonia Andolz.

» Opinió: «Museu de Cera»; per Jordi Cabré.

» La catalana que recorrerà el món en vaixell contra la marea de plàstic; per Antònia Crespí.

» Neix NacióSantCugat, informació de proximitat i amb compromís en un clic.
 

 El passadís

La plataforma japonesa Rakuten, que patrocina el Barça, ha penjat recentment Matchday, un documental sobre el vestidor del Barça per dins. Ha creat força rebombori i, malgrat que els jugadors i el cos tècnic el van poder visionar abans que es publiquessin els vuit capítols, cap d'ells va anar a la presentació la setmana passada. Quan a Ernesto Valverde li van preguntar perquè no hi havia anat no se'n va sortir gaire bé. L'espectacle del futbol necessita cada cop més, i de Matchday ja se n'està gravant la segona temporada.

Vist i llegit

Ramon Barnils era un personatge polièdric. Periodista valent i de llengua esmolada, era també un gran conversador. I sabia ser proper. Ho testimonia aquest article a TarragonaDigital de la periodista Xènia Bussé, que el va conèixer bé i comença descrivint una esbojarrada entrevista a Figuerola, a l'Alt Camp, on Barnils passava temporades. Els anys han passat però Bussé el té encara ben present. 

 L'efemèride

Amb Catalunya el govern espanyol va "desvirgar" l'article 155 que li va permetre recuperar competències autonòmiques. Avui fa nou anys que en va estrenar un altre, el 116, que pot declarar l'estat d'excepció, alarma o setge, amb implicacions diferents. En aquest cas va ser l'estat d'alarma per una dura vaga de controladors aeris. Zapatero ho va resoldre fent actuar l'exèrcit. Aquesta crònica d'El Mundo explica com es va gestionar.

 L'aniversari

El 4 de desembre de l'any 1967 va nàixer a Benidorm, al País Valencià, l'exfutbolista Guillermo Amor. De ben jove va arribar a la Masia i es va convertir en exemple a seguir pels que hi eren i pels que vindrien. Va debutar al primer equip amb Johan Cruyff el 1988 consolidant-se com un valor segur a les alineacions. Jugava al mig del camp, no estava dotat d'una gran tècnica ni de gol però sí era precís, extremadament ordenat i treballador. Al Barça va guanyar lligues i la Copa d'Europa fins que el 1998 va passar a la Fiorentina. Es va retirar a Escòcia el 2005. Ha provat sort com a entrenador i ha treballat per al futbol base blaugrana. Ara n'és responsable de relacions institucionals. Aquí, marcant el gol 4.000 del Barça a la Lliga.

 
Ferran Casas i Manresa
subdirector de NacióDigital

Vols que t'arribi El Despertador de NacióDigital cada matí al teu correu electrònic? 
Fes clic aquí per rebre'l

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Arxivat a:
El despertador
Participació