nova legislatura

Les causes judicials que planen sobre la presidència de Sánchez

La sentència de Torra, l'euroordre de Puigdemont, la immunitat de Junqueras o l'ofensiva al Suprem contra Borràs avancen juntament a les converses de l'independentisme amb el PSOE

per Bernat Surroca , 8 de desembre de 2019 a les 21:25 |
Cartells electorals de Puigdemont i Junqueras a Vic | Adrià Costa
Si no hi ha cap canvi d’última hora, la investidura de Pedro Sánchez no es farà fins el gener de l'any vinent. En aquestes properes setmanes continuaran les negociacions amb ERC per mirar de tancar un acord que permeti al candidat socialista, que insisteix a demanar responsabilitat a tots els partits, ser elegit president i evitar unes terceres eleccions. Paral·lament a la negociació política, les causes judicials que afecten l'independentisme continuen fent camí i en aquests pròxims dies se n'han de dirimir algunes que afectaran tant ERC com Junts per Catalunya (JxCat).

La més immediata serà la sentència del judici contra Quim Torra. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va jutjar el president de la Generalitat el 18 de novembre i preveu dictar sentència la setmana vinent. Torra va reconèixer que va desobeir les ordres de la Junta Electoral Central (JEC) i no va retirar els llaços grocs del Palau de la Generalitat en el termini que li marcava l'organisme. Tot fa pensar que el tribunal que presideix Jesús María Barrientos –un magistrat que aspira a fer el salt al Tribunal Suprem gràcies a la sentència del 9-N contra Artur Mas- inhabilitarà Torra. 


Una sentència condemnatòria, malgrat que es podria recórrer al Suprem, que pot impactar en les negociacions de JxCat i el PSOE. El grup pilotat per Laura Borràs s’ha mostrat molt crític amb els socialistes aquestes últimes setmanes i ha deixat clares quines són les seves exigències per moure el seu "no" fins a l’abstenció: reconèixer Torra i Puigdemont com a interlocutors, implementar un mediador internacional, diàleg sense condicions, donar veu als catalans i posar fi a la repressió. Dimecres Borràs es va reunir amb Adriana Lastra, i malgrat agendar una nova reunió es manté en el no.


Puigdemont s’enfronta a l’extradició

Mentre a l’estat espanyol es negocia la investidura, a l'exili continuen avançant les causes judicials. El dia 16 de desembre, previsiblement després que el TSJC s'hagi pronunciat sobre Torra, Carles Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig afrontaran la vista sobre l'euroordre d’Espanya davant la justícia belga. El procediment tot just comença i va per llarg, però les defenses dels exiliats són optimistes i confien que les ordres d'extradició dictades pel magistrat Pablo Llarena no prosperaran.


El jutge del Tribunal Suprem, que va ser l’instructor del judici contra el procés, va activar una nova euroordre contra Puigdemont tan bon punt es va fer pública la sentència el dia 14 d’octubre, aquest cop per sedició. Uns dies més tard, en va activar també per Toni Comín i Lluís Puig, exiliats també a Bèlgica, i per Clara Ponsatí, resident a Escòcia. En tots els casos, els exiliats van comparèixer davant del jutge -la seva estratègia de defensa, de fet, passa per comparèixer sense que se’ls requereixi-, que va optar per deixar-los en llibertat i els va tornar a citar per començar a examinar el fons de la petició d’Espanya. 

El criteri aplicat tant a Bèlgica com a Escòcia, i tant ara com en totes les euroordres que ha emès Llarena, posa en entredit el criteri de la justícia espanyola, que sempre ha optat per empresonar els líders independentistes. A Europa, excepte el cas concret de Puigdemont a Alemanya durant 12 dies, sempre se’ls ha deixat en llibertat. 


La immunitat de Junqueras, en mans del TJUE

La mateixa setmana que la justícia belga veurà les euroordres de Puigdemont, Comín i Puig, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), amb seu a Luxemburg, es pronunciarà sobre la immunitat del líder d'ERC, Oriol Junqueras. I els republicans poden afrontar amb optimisme el veredicte. El polonès Maciej Szpunar, advocat general de la Unió Europea, va concloure a principis de novembre que el mandat d'eurodiputat depèn "només del vot dels electors" i no pot quedar "supeditada" a cap tràmit com ara el jurament de la Constitució. 

L'opinió de l'advocat de la UE no és vinculant, però xoca clarament amb el criteri que va aplicar la JEC i té incidència en la decisió que pugui prendre finalment el TJUE, que acabarà decidint si s'aplica una doctrina més restrictiva o més oberta. Sigui com sigui, el pronunciament no implica automàticament l'alliberament de Junqueras, que només podria venir si el Tribunal Europeu de Dret Humans (TEDH) li ho exigeix a Espanya, i per això encara falta temps.

El procediment favorable a la immunitat del líder d'ERC, això sí, podria afectar els casos de Puigdemont, Comín i -quan es faci efectiu el Brexit- Clara Ponsatí. Els tres eurodiputats de JxCat tampoc van poder recollir l'acta en aplicació del criteri de la JEC. L'expresident està pendent de la decisió del TJUE per definir el seu futur a Catalunya i estudia si podrà tornar puntualment a territori català en cas de ser eurodiputat.

Laura Borràs, al punt de mira de la Fiscalia

A Madrid, el focus està centrat ara en Laura Borràs. La líder de JxCat al Congrés i un dels noms més destacats en l'espai nacionalista -fins al punt que són moltes les veus de pes que la situen com a futura candidata a la Generalitat- és en el punt de mira de la Fiscalia, que ja ha demanat al Tribunal Suprem que l'investigui pels suposats contractes irregulars que va adjudicar a un amic seu mentre era presidenta de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). L'escrit que el fiscal Javier Zaragoza ha enviat a la sala penal que presideix Manuel Marchena -reapareixen els mateixos actors que en el judici del procés- considera que hi ha indicis de quatre delictes: prevaricació, malversació, frau administratiu i falsedat documental.

D'aquesta manera, la Fiscalia ha respost la petició del Suprem que, si ho considera pertinent, podrà obrir una investigació contra Borràs. La dirigent de JxCat considera que tot plegat es tracta d'un persecució "política" i, contra el parer del ministeri fiscal que creu que es van adjudicar contractes fraccionats a un mateix proveïdor per no haver de convocar concurs, Borràs insisteix que totes les seves feines al capdavant de la ILC van estar "ben fetes".

La via 9-N: el Tribunal de Comptes

Una altra via judicial que va fent camí és la del Tribunal de Comptes, que ha citat per al 28 de gener -probablement amb la investidura ja encarrilada- l'expresident Puigdemont, l'exvicepresident Junqueras i 27 càrrecs i excàrrecs del Govern per les despeses de l'1-O. Tenint en compte que un és a l'exili i l'altre a la presó, els citats podran enviar-hi un representant en nom seu. La notificació els cita  per fer la "liquidació provisional" després de les denúncies presentades per la Fiscalia, Societat Civil Catalana i altres entitats espanyolistes.

Els líders independentistes ja esperaven aquesta citació. És la mateixa estratègia que es vas seguir en el cas d'Artur Mas, Joana Ortega, Francesc Homs i Irene Rigau, que després de la inhabilitació via TSJC se'ls va condemnar a pagar els costos de la consulta del 9-N amb 4,9 milions d'euros.

Tribunal de Comptes, TSJC, TJUE, justícia belga... El govern espanyol es fa posar fa anys en mans de la justícia per resoldre un problema polític. Aquesta judicialització sembla lluny de diluir-se, per molt que ara Sánchez, en plenes negociacions amb l'independentisme, torni a reconèixer que el cas català és un problema polític.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació