13
de desembre
del
2019
Actualitzat
a les
11:18h
Plàcid a nivell intern, amb una direcció de continuïtat i amb la investidura de Pedro Sánchez com a repte immediat. La previsió del congrés que aquest cap de setmana celebra el PSC és d'anticicló malgrat algun ruixat previ amb qüestions com la immersió lingüística o la inquietud per l'ajornament del desenllaç de la investidura. El partit s'entregarà de nou al lideratge de Miquel Iceta, aquesta vegada sense competència, i s'endreçarà políticament i organitzativa pensant en les catalanes i en recuperar terreny a comarques.
Un cop el PSOE s'instal·li, com espera, còmodament a la Moncloa, el repte que es fixen és guanyar pes en la governabilitat catalana. Tot plegat, però, en un context en què la desjudicialització del procés català segueix sent una assignatura pendent i l'excepcionalitat segueix portant les regnes de la política. A continuació, les claus del conclave dels socialistes catalans, on està en l'aire si Sánchez farà o no acte de presència si troba -o es pot permetre- un forat a l'agenda enmig de l'embolicada aritmètica i la necessària participació d'ERC per assegurar-se la reelecció com a president.
1. Un partit entregat a Iceta
Aquest serà el primer congrés des del 2011 sense disputes ni turbulències per la primera secretaria. Fa vuit anys, era Pere Navarro qui prenia el relleu de José Montilla en un conclave en el qual van plantar batalla Àngel Ros i Joan Ignasi Elena. Al 2014, amb la dimissió de Navarro després de l'escissió patida i la davallada electoral sense precedents, agafava les regnes Iceta després que es fes enrere Núria Parlon. I fa tres anys, Iceta es va haver de mesurar en unes primàries que l'alcaldessa de Santa Coloma de Gramanet va perdre aglutinant el 46% dels suports.
Aquesta vegada, Iceta revalidarà la primera secretaria sense rivals. Com tampoc ningú discuteix que serà de nou candidat a les pròximes eleccions catalanes. Amb un partit estabilitzat després d'una dura crisi interna, però més monolític i menys musculat que quan va arrencar el procés català, el líder dels socialistes catalans es proposa recuperar terreny perdut en un context polític que segueix polaritat i marcat per les conseqüències de la judicialització del conflicte.
2. Un pinyol de fidels
Miquel Iceta, Eva Granados i Salvador Illa. Aquest és el trident que pilotarà el PSC a partir d'aquest diumenge. És una tradició que, a cada congrés del PSC, els dirigents desfilin de matinada pel despatx del primer secretari per dissenyar la direcció del partit. Aquesta vegada, però, el primer secretari ha revelat abans d'hora qui seran els seus escuders. Granados assumirà la viceprimera secretaria, un ascens rellevant; i Illa, que forma part de l'equip negociador del PSOE amb ERC per a la investidura de Sánchez, seguirà comandant organització. L'alcaldessa de l'Hospitalet i presidenta de la Diputació de Barcelona, Núria Marín, assumirà la presidència del partit, un rol de caràcter més simbòlic i de més pes representatiu que executiu.
Segons ha pogut saber NacióDigital, l'aposta d'Iceta és que Jaume Collboni, primer tinent d'alcaldia de Barcelona, segueixi portant política municipal; i l'alcalde de Cornellà, Antoni Balmón, acció política. El diputat al Parlament Raül Moreno assumirà previsiblement la carpeta de polítiques socials. Un dels canvis significatius previstos serà al capdavant de l'àrea de polítiques d'igualtat, que deixarà de portar l'alcaldessa de Sant Boi, Lluïsa Moret.
Inicialment, no estava previst que Parlon formés part de la nova direcció per voluntat de la pròpia alcaldessa, centrada només en Santa Coloma des de mitjans del 2017, quan va deixar l'executiva del PSC i, just després del suport al 155, la del PSOE. Però finalment ha acceptat l'oferta de ser-hi sense una carpeta troncal a nivell orgànic. S'encarregarà de polítiques d'objectius de desenvolupament sostenible. També seran secretàries nacionals rases Moret i l'alcaldessa de Gavà, Raquel Sánchez, que a les primàries del 2016 van fer costat a Parlon. S'espera que entrin a l'executiva algun nom nou, com el de l'alcalde de Badalona, Álex Pastor.
Ningú a hores d'ara gosa obrir el meló de la successió d'Iceta i no està previst a tres anys vista, però entre bambolines dirigents socialistes admeten que el congrés serà el tret de sortida per començar a parlar-ne. A Illa se l'encimbella informalment com el pròxim primer secretari, però també hi ha com a debat de fons si és necessari que, com ha passat sempre, aquesta figura assumeixi també el paper de candidat. Ningú perd de vista que Granados guanyarà rellevància en aquesta nova direcció.
3. Créixer a Catalunya amb el PSOE apuntalat a la Moncloa
Com a objectiu immediat, els socialistes estan pendents d'assegurar-se la majoria suficient perquè Sánchez sigui investit. Un cop amb la Moncloa assegurada, els socialistes catalans aspiren a poder créixer en unes eventuals eleccions al Parlament a partir de les quals voldrien que es canviés la correlació de forces del Govern. I entenen que tot dependrà del paper que jugui ERC a la legislatura espanyola i de quin sigui el resultat de la pugna independentista a les catalanes. Trencar la política de blocs, diagnostiquen, és la clau de volta perquè el PSC cotitzi a l'alça.
En tot cas, la lectura que fan des de la cúpula és que la caiguda de Ciutadans pot ser una catapulta per al socialisme català, que pretén engreixar la seva bossa de votants tot pronosticant que la patacada electoral d'Albert Rivera a les eleccions del 10-N es pot tornar a repetir en cas de precipitar-se unes eleccions al Parlament. Però també es té present que el passat 10-N, malgrat la davallada del partit taronja, que va perdre la meitat dels vots, el PSC no va augmentar el còmput de votants i que van ser el PP i Vox els principals beneficiats de la desfeta de Cs.
4. La Catalunya nació, la reforma federal no nata i el diàleg
Per molta polseguera mediàtica que aixequés dies enrere que el document polític del PSC aposti pel reconeixement de Catalunya com a nació, el cert és que el partit ara comandat per Iceta fa 40 anys que defensa aquesta definició. Altra cosa és la interpretació que se'n fa de les derivades que això ha de tenir. De fet, el preàmbul de l'Estatut escapçat pel Tribunal Constitucional incloïa aquesta aposta i el propi òrgan del partit entre congressos s'anomena consell nacional.
De nou en aquest conclave, els socialistes tornaran a defensar el reconeixement de Catalunya com a nació i també la reforma federal de la Constitució com a solució al conflicte polític. El document de Granada, pel qual el PSC va deixar de defensar l'any 2013 el dret a decidir "legal i acordat", tornarà a ser reivindicat des del punt de vista conceptual. El PSOE, però, no ha transmès símptomes durant anys de voler-lo impulsar i Sánchez fa mesos que no en fa bandera. Fins al punt que va estar a punt de quedar fora del programa electoral, fet que va evitar Iceta aixecant el telèfon per reclamar-ho. Granada ha estat sempre interpretat pel PSOE com un "punt d'arribada" mentre que per al PSC és el "punt de partida". Per ara, però, no s'ha sortit del marc teòric.
Les referències al document de Granada conviuran amb les referències al "diàleg, la negociació i el pacte", tres paraules que Iceta repeteix com un mantra quan se li pregunta sobre com cal afrontar el conflicte amb Catalunya. En plenes converses amb ERC per a la investidura, és previsible que aquest torni a ser un dels grans hits argumentals dels socialistes catalans al congrés.
5. La capsa de Pandora oberta amb la immersió lingüística
Contra pronòstic de la direcció, el debat sobre la immersió lingüística a l'escola serà un dels focus del congrés. És, de fet, un dels punts de la ponència política que ha rebut més esmenes. La polèmica rau en què no es fa referència explícita ni a la immersió ni al català com a llengua vehicular i sí a una escola "plurilingüe" en el qual es "flexibilitzi" el model per garantir la igualtat de competències en català, castellà i anglès.
Tot i que a la pràctica es reivindica quelcom similar a l'actualització plantejada per la conselleria d'Educació fa un any, l'aposta ve precedida d'una argumentació que dona per trencat el pacte de convivència en matèria lingüística, uns postulats que des del sobiranisme però també des del catalanisme han estat assenyalats per considerar-los la base argumental de Ciutadans en aquesta matèria. El text assenyala també que s'ha fet un ús "partidista" del català a l'escola.
Aquest capítol de la ponència serà esmenat i, de fet, s'arribarà al congrés amb un text consensuat amb les federacions per arribar-hi amb la polèmica resolta. La majoria d'esmenes van en la línia de reclamar que es recuperi la menció a la immersió i es deixi clar que l'aposta segueix sent pel català com a llengua vehicular. També n'hi ha, però, alguna en sentit oposat.
6. Debats socials candents com el dels ventres de lloguer
El congrés del PSC és llarg -tres dies- i s'allarga durant moltes hores perquè el partit no només tria executiva i aprova la seva estratègia de cara als pròxims tres anys, sinó que també revisa el seu posicionament sobre qüestions econòmiques i socials més enllà de l'eix nacional que monopolitza en aquests moments la major part de la política catalana. L'any 2016 va aprovar reconèixer el dret a l'eutanàsia, que encara no s'ha traduït en llei -està en l'agenda del PSOE- i també va apostar per la legalització del cànnabis, opció que no va estar exempta de debat intern.
Altres debats candents segueixen sent el posicionament sobre la prostitució i la maternitat subrogada, on el sector abolicionista manté importants discrepàncies, especialment, amb el col·lectiu LGTBI.
Un cop el PSOE s'instal·li, com espera, còmodament a la Moncloa, el repte que es fixen és guanyar pes en la governabilitat catalana. Tot plegat, però, en un context en què la desjudicialització del procés català segueix sent una assignatura pendent i l'excepcionalitat segueix portant les regnes de la política. A continuació, les claus del conclave dels socialistes catalans, on està en l'aire si Sánchez farà o no acte de presència si troba -o es pot permetre- un forat a l'agenda enmig de l'embolicada aritmètica i la necessària participació d'ERC per assegurar-se la reelecció com a president.
1. Un partit entregat a Iceta
Aquest serà el primer congrés des del 2011 sense disputes ni turbulències per la primera secretaria. Fa vuit anys, era Pere Navarro qui prenia el relleu de José Montilla en un conclave en el qual van plantar batalla Àngel Ros i Joan Ignasi Elena. Al 2014, amb la dimissió de Navarro després de l'escissió patida i la davallada electoral sense precedents, agafava les regnes Iceta després que es fes enrere Núria Parlon. I fa tres anys, Iceta es va haver de mesurar en unes primàries que l'alcaldessa de Santa Coloma de Gramanet va perdre aglutinant el 46% dels suports.
Aquesta vegada, Iceta revalidarà la primera secretaria sense rivals. Com tampoc ningú discuteix que serà de nou candidat a les pròximes eleccions catalanes. Amb un partit estabilitzat després d'una dura crisi interna, però més monolític i menys musculat que quan va arrencar el procés català, el líder dels socialistes catalans es proposa recuperar terreny perdut en un context polític que segueix polaritat i marcat per les conseqüències de la judicialització del conflicte.
2. Un pinyol de fidels
Miquel Iceta, Eva Granados i Salvador Illa. Aquest és el trident que pilotarà el PSC a partir d'aquest diumenge. És una tradició que, a cada congrés del PSC, els dirigents desfilin de matinada pel despatx del primer secretari per dissenyar la direcció del partit. Aquesta vegada, però, el primer secretari ha revelat abans d'hora qui seran els seus escuders. Granados assumirà la viceprimera secretaria, un ascens rellevant; i Illa, que forma part de l'equip negociador del PSOE amb ERC per a la investidura de Sánchez, seguirà comandant organització. L'alcaldessa de l'Hospitalet i presidenta de la Diputació de Barcelona, Núria Marín, assumirà la presidència del partit, un rol de caràcter més simbòlic i de més pes representatiu que executiu.
A més de Granados, Illa i Marín en primera fila, l'aposta d'Iceta és que Collboni segueixi al capdavant de política municipal i Balmón d'acció política. El diputat Raül Moreno assumirà, previsiblement, polítiques socials i Parlon serà a l'executiva sense carpeta però portant tasques d'objectius de desenvolupament sostenible
Segons ha pogut saber NacióDigital, l'aposta d'Iceta és que Jaume Collboni, primer tinent d'alcaldia de Barcelona, segueixi portant política municipal; i l'alcalde de Cornellà, Antoni Balmón, acció política. El diputat al Parlament Raül Moreno assumirà previsiblement la carpeta de polítiques socials. Un dels canvis significatius previstos serà al capdavant de l'àrea de polítiques d'igualtat, que deixarà de portar l'alcaldessa de Sant Boi, Lluïsa Moret.
Inicialment, no estava previst que Parlon formés part de la nova direcció per voluntat de la pròpia alcaldessa, centrada només en Santa Coloma des de mitjans del 2017, quan va deixar l'executiva del PSC i, just després del suport al 155, la del PSOE. Però finalment ha acceptat l'oferta de ser-hi sense una carpeta troncal a nivell orgànic. S'encarregarà de polítiques d'objectius de desenvolupament sostenible. També seran secretàries nacionals rases Moret i l'alcaldessa de Gavà, Raquel Sánchez, que a les primàries del 2016 van fer costat a Parlon. S'espera que entrin a l'executiva algun nom nou, com el de l'alcalde de Badalona, Álex Pastor.
Ningú a hores d'ara gosa obrir el meló de la successió d'Iceta i no està previst a tres anys vista, però entre bambolines dirigents socialistes admeten que el congrés serà el tret de sortida per començar a parlar-ne. A Illa se l'encimbella informalment com el pròxim primer secretari, però també hi ha com a debat de fons si és necessari que, com ha passat sempre, aquesta figura assumeixi també el paper de candidat. Ningú perd de vista que Granados guanyarà rellevància en aquesta nova direcció.
3. Créixer a Catalunya amb el PSOE apuntalat a la Moncloa
Com a objectiu immediat, els socialistes estan pendents d'assegurar-se la majoria suficient perquè Sánchez sigui investit. Un cop amb la Moncloa assegurada, els socialistes catalans aspiren a poder créixer en unes eventuals eleccions al Parlament a partir de les quals voldrien que es canviés la correlació de forces del Govern. I entenen que tot dependrà del paper que jugui ERC a la legislatura espanyola i de quin sigui el resultat de la pugna independentista a les catalanes. Trencar la política de blocs, diagnostiquen, és la clau de volta perquè el PSC cotitzi a l'alça.
En tot cas, la lectura que fan des de la cúpula és que la caiguda de Ciutadans pot ser una catapulta per al socialisme català, que pretén engreixar la seva bossa de votants tot pronosticant que la patacada electoral d'Albert Rivera a les eleccions del 10-N es pot tornar a repetir en cas de precipitar-se unes eleccions al Parlament. Però també es té present que el passat 10-N, malgrat la davallada del partit taronja, que va perdre la meitat dels vots, el PSC no va augmentar el còmput de votants i que van ser el PP i Vox els principals beneficiats de la desfeta de Cs.
4. La Catalunya nació, la reforma federal no nata i el diàleg
Per molta polseguera mediàtica que aixequés dies enrere que el document polític del PSC aposti pel reconeixement de Catalunya com a nació, el cert és que el partit ara comandat per Iceta fa 40 anys que defensa aquesta definició. Altra cosa és la interpretació que se'n fa de les derivades que això ha de tenir. De fet, el preàmbul de l'Estatut escapçat pel Tribunal Constitucional incloïa aquesta aposta i el propi òrgan del partit entre congressos s'anomena consell nacional.
De nou en aquest conclave, els socialistes tornaran a defensar el reconeixement de Catalunya com a nació i també la reforma federal de la Constitució com a solució al conflicte polític. El document de Granada, pel qual el PSC va deixar de defensar l'any 2013 el dret a decidir "legal i acordat", tornarà a ser reivindicat des del punt de vista conceptual. El PSOE, però, no ha transmès símptomes durant anys de voler-lo impulsar i Sánchez fa mesos que no en fa bandera. Fins al punt que va estar a punt de quedar fora del programa electoral, fet que va evitar Iceta aixecant el telèfon per reclamar-ho. Granada ha estat sempre interpretat pel PSOE com un "punt d'arribada" mentre que per al PSC és el "punt de partida". Per ara, però, no s'ha sortit del marc teòric.
Les referències al document de Granada conviuran amb les referències al "diàleg, la negociació i el pacte", tres paraules que Iceta repeteix com un mantra quan se li pregunta sobre com cal afrontar el conflicte amb Catalunya. En plenes converses amb ERC per a la investidura, és previsible que aquest torni a ser un dels grans hits argumentals dels socialistes catalans al congrés.
5. La capsa de Pandora oberta amb la immersió lingüística
Contra pronòstic de la direcció, el debat sobre la immersió lingüística a l'escola serà un dels focus del congrés. És, de fet, un dels punts de la ponència política que ha rebut més esmenes. La polèmica rau en què no es fa referència explícita ni a la immersió ni al català com a llengua vehicular i sí a una escola "plurilingüe" en el qual es "flexibilitzi" el model per garantir la igualtat de competències en català, castellà i anglès.
Tot i que a la pràctica es reivindica quelcom similar a l'actualització plantejada per la conselleria d'Educació fa un any, l'aposta ve precedida d'una argumentació que dona per trencat el pacte de convivència en matèria lingüística, uns postulats que des del sobiranisme però també des del catalanisme han estat assenyalats per considerar-los la base argumental de Ciutadans en aquesta matèria. El text assenyala també que s'ha fet un ús "partidista" del català a l'escola.
Aquest capítol de la ponència serà esmenat i, de fet, s'arribarà al congrés amb un text consensuat amb les federacions per arribar-hi amb la polèmica resolta. La majoria d'esmenes van en la línia de reclamar que es recuperi la menció a la immersió i es deixi clar que l'aposta segueix sent pel català com a llengua vehicular. També n'hi ha, però, alguna en sentit oposat.
6. Debats socials candents com el dels ventres de lloguer
El congrés del PSC és llarg -tres dies- i s'allarga durant moltes hores perquè el partit no només tria executiva i aprova la seva estratègia de cara als pròxims tres anys, sinó que també revisa el seu posicionament sobre qüestions econòmiques i socials més enllà de l'eix nacional que monopolitza en aquests moments la major part de la política catalana. L'any 2016 va aprovar reconèixer el dret a l'eutanàsia, que encara no s'ha traduït en llei -està en l'agenda del PSOE- i també va apostar per la legalització del cànnabis, opció que no va estar exempta de debat intern.
Altres debats candents segueixen sent el posicionament sobre la prostitució i la maternitat subrogada, on el sector abolicionista manté importants discrepàncies, especialment, amb el col·lectiu LGTBI.