Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

El despertador: 2 de desembre

Encara hi som a temps?

El debat hauria de girar al voltant de com obligar la Xina, el Brasil o els Estats Units a complir per salvar el clima. Avui també són notícia les negociacions per la investidura on també vol ser-hi JxCat, la pipa de la pau entre Foment i el Cercle, el Granma i Raimon

per Ferran Casas , 2 de desembre de 2019 a les 06:00 |

Rep El Despertador cada matí al teu correu

Hi som a temps encara? És la gran pregunta que ens fem quan veiem com hem destruït el planeta durant les darreres dècades i les dificultats que tenim tots plegats per posar-nos d'acord i redreçar la situació. Un redreçament que ara passa ja també per canvis estructurals en l'actual sistema econòmic, basat en els guanys més que no pas en la sostenibilitat com a bé comú.

Els experts estan d'acord que no podrem revertir la situació, però sí que podem frenar l'escalfament, impedir que les sequeres i els aiguats se segueixin generalitzant i que la crisi climàtica afecti la nostra forma de vida i, fins i tot, el funcionament de les nostres democràcies. De tot això en parlaran aquests dies estats, ONG i experts en una cimera convocada per Nacions Unides a Madrid, paradoxalment una ciutat i una comunitat autonòmica amb governs que tenen una actitud negacionista del problema.

El debat d'aquests dies serà important però els acords no seran vinculants. I, lògicament, no n'hi ha prou amb el que fem individualment nosaltres (que ho hem de fer reciclant o consumint de forma més responsable) i tampoc amb el que fem -sempre podria ser més- de forma col·lectiva com a catalans i com a europeus. De fet, les noves institucions comunitàries, que ahir van començar mandat amb Josep Borrell com un dels protagonistes, tenen com a gran prioritat l'emergència climàtica. El primer que caldria és articular mesures de pressió política i econòmica, si convé coercitives, a la Xina, el Brasil o els Estats Units, que hi tenen tant a fer com escassa és la sensibilitat dels seus mandataris.   

En l'àmbit domèstic, seguirem pendents de les negociacions per investir Pedro Sánchez. Al diàleg en què ja participa ERC també s'hi ha sumat JxCat, que demà també es reunirà amb els socialistes. Hi ha coses que s'estan movent, encara que molt lentament. Massa. I altres que, malauradament, no canvien, com ara el dèficit inversor de l'Estat a Catalunya. Avui us en presentem noves evidències a partir de l'execució pressupostària. Sobre l'actitud socialista i el que implica la novetat de la divisió al TC en vaig escriure aquesta opinió. Avui estarem pendent a la crisi de Ciutadans i al nou secretariat de la CUP, que es presenta aquesta tarda amb accent femení i renovat.
 

Avui no et perdis

» Guia: de què parlaran a la cimera pel clima i què s'hi pot fer?; per Marta Casas.

» Ciència en societat: «Oïdes sordes per la crisi climàtica»; per Cristina Junyent.

»
Anàlisi: què allunya i què acosta l'entesa entre ERC i el PSOE per la investidura; per Sara González.

»
Dades: l'Estat destina a Catalunya només l'11,9% de la inversió el primer semestre de l'any; per Roger Tugas.

»
La Veu de Nació: «I tanmateix, diàleg»; per Germà Capdevila.

»
Opinió: «Reconèixer el conflicte»; per Laura Pinyol.

» Puigdemont, pendent de la immunitat per definir el seu futur a Catalunya; per Oriol March.

» Entrevista a Javier Melero: «No fa falta un indult, els presos han d'estar al carrer com Urdangarin»; per Bernat Surroca i Pep Martí.

» Opinió: «Catalunya i Flandes, 1519-2019»; per Aleix Sarri.

»
25 anys del desplegament: «No ets mosso si no has passat per Vic»; per Carles Fiter.

» #els50noms: Sol Daurella, el secret de la Coca‑Cola; per Miquel Macià i Pep Martí.
 

 El passadís

Foment del Treball i el Cercle d'Economia fan les paus. Les primeres passes de Javier Faus en la presidència del Cercle van generar tensions a l'entitat, tal com us vam informar. L'estil presidencialista de Faus, vinculat a la banca de risc i que havia estat directiu del Barça, ha creat malestar en alguns socis. La seva voluntat de liderar el discurs empresarial  també va motivar friccions amb la patronal Foment. De fet, Faus va ser el gran absent de l'acte conjunt amb altres organitzacions econòmiques a la seu de Foment en què amb la Pimec van defensar la negociació per superar el conflicte polític. Aquest dilluns, però, el president de Foment, Josep Sánchez Llibre, i Javier Faus participaran en la presentació de l'informe "Temes candents de l'economia catalana" (elaborat per PricewaterhouseCoopers) al costat del vicepresident Pere Aragonès i la ministra Nadia Calviño.   

Vist i llegit

Fa 100 anys que va néixer Mijaíl Kalashnikov, creador del mític fusell d'assalt AK-47, conegut també amb el cognom de l'enginyer. A La Vanguardia d'ahir un gran reportatge de Sergio Lozano el presentava com l'"arma que va democratitzar la mort". Pel seu preu, la seva lleugeresa i fiabilitat en les condicions més extremes. L'AK-47 ha estat protagonista de guerres, guerrilles i revolucions i el seu ús està estès a bona part del món. El fusell apareix a les banderes de Zimbawe, Moçambic, Timor o del moviment Hesbol·là, a més dels bitllets de Cuba.   

 L'efemèride

I l'efemèride ens porta a l'illa del Carib perquè tal dia com avui de fa 63 anys, el 1956, arribava a les seves costes des de Mèxic el iot Granma. A bord, 82 revolucionaris del moviment guerriller 26 de juliol que, amb ànim d’acabar amb la dictadura de Fulgencio Batista, del control de l’illa per part del govern americà i de la mala situació dels camperols, es proposaven enderrocar el règim. Des de la Sierra Maestra, a la part oriental de l’illa, van anar guanyant posicions fins a entrar a l’Havana i, liderats per Castro i Ernesto Che Guevara, prendre el poder. L'embarcació va donar nom al diari que és òrgan oficial del Partit Comunista de Cuba.

 L'aniversari

El 2 de desembre de l’any 1940 naixia a Xàtiva, a la Costera, el cantautor valencià Raimon. Va ser una de les veus de la Nova Cançó, que es va alçar contra el règim de Franco als 60 i 70. Cançons com Al Vent o Diguem no! van ser la banda sonora de la protesta. En els darrers anys ha musicat poetes com Ausiàs March. Raimon és premi d’Honor de les Lletres Catalanes i en els darrers anys ha rebut reconeixements que se li havien negat al País Valencià. Fa tres anys que es va retirar dels escenaris amb 12 concerts al Palau de la Música. Us deixo també Veles e Vents en un recital al Palau Sant Jordi.

 
Ferran Casas i Manresa
subdirector de NacióDigital

Vols que t'arribi El Despertador de NacióDigital cada matí al teu correu electrònic? 
Fes clic aquí per rebre'l

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Arxivat a:
El despertador
Participació