economia

Pressió sobre Freixenet per evitar una nova crisi del preu del raïm

La companyia és reticent a acceptar alguns dels canvis per impulsar la qualitat a la DO Cava que podrien beneficiar els pagesos

per Jordi Bes Lozano, 29 de novembre de 2019 a les 19:17 |
Els preus del raïm poden afectar el cava | INCAVI
Aquesta informació es va publicar originalment el 29 de novembre de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La verema d'enguany ha estat marcada per la crisi del preu del raïm, especialment del destinat a elaborar cava, que s'ha arribat a pagar a només 30 cèntims el quilo. La crisi va esclatar a l'estiu, agreujada per l'existència d'un gran estoc de litres sense vendre. Els elaboradors van insistir en el fet que aquest any ja no es podia fer res, però la Generalitat es va comprometre a celebrar una cimera aquest novembre per evitar que tornés a repetir-se. Les últimes setmanes s'ha treballat discretament, però ha passat el novembre sense que s'hagi celebrat la trobada. Entre els motius figura el posicionament de Freixenet, un actor cridat a tenir un rol cabdal si realment es pretén posar les bases per a una solució a llarg termini. 

La companyia, que està en mans de l'alemanya Henkell, és la número u en volum de cava, ja que ella sola produeix aproximadament un terç de les ampolles. El posicionament que adopti pot marcar les decisions d'altres elaboradors que van per darrere en volum, i per ara sembla que Freixenet no està massa disposada a cedir en un punt essencial del Pla Estratègic de la Denominació d'Origen (DO) Cava, una de les eines fonamentals que es plantegen per evitar una reiteració d'una verema amb preus irrisoris del raïm.


Un dels punts principals del pla implica un compromís amb la qualitat a través de la zonificació i segmentació dels caves, o sigui que a l'etiqueta de cada ampolla aparegui l'origen (i per tant que es puguin diferenciar els catalans dels d'altres zones de l'Estat espanyol). Es planteja que sigui voluntari, però que es pretén fer obligatori per als caves de més valor afegit (reserva i gran reserva). Freixenet vol que sigui voluntari en tots els casos, amb l'argument, segons fonts coneixedores de les converses, que es mou en el mercat global on aquesta distinció de qualitat pot tenir poca incidència. Aquest debat és un dels capítols del pla estratègic que generen fricció, fins al punt que el Consell Regulador de la DO Cava ha posposat la reunió per aprovar-lo que s'havia convocat per a aquesta setmana.

Implicació directa de la consellera


La consellera d'Agricultura, Teresa Jordà, ha aprofitat que aquest divendres era a Vilafranca del Penedès, on ha coincidit amb nombrosos representants del sector, per pressionar Freixenet amb l'objectiu que es valori la qualitat i de retruc que se'n beneficiïn els viticultors. Jordà ho ha fet durant la posada en marxa de Vins Vinents, una iniciativa per definir una estratègia d'impuls del vi català a 10 anys vista (2020-30). En el seu discurs d'obertura de la primera jornada de Vins Vinents, Jordà ha explicat que recentment es va reunir amb un alt representant de Henkell, el nom del qual no ha revelat (més enllà de dir que era alemany), i ha admès que el resultat no va ser el desitjat. "No ens en vam sortir massa", ha reconegut, i és que, segons el relat de la consellera, el representant de Henkell no es va alinear amb el relat que li va plantejar ella de la qualitat. Jordà ha detallat que el seu interlocutor es va referir molt al mercat americà, i que va dir, referint-se al cava, que "no pot ser que només celebri la gent amb esmòquing; també ha de celebrar amb texans". Traduït seria una defensa clara del cava a baix preu. "Les grans corporacions que mouen els mercats tenen les seves idees", ha indicat la consellera, la qual després, en resposta a preguntes dels periodistes, ha assegurat que a Henkell "valoren molt el cava", si bé ha afegit: "Segurament la seva valoració i percepció no és la mateixa que la del director general de l'Incavi i servidora". Ho ha dit al costat de Salvador Puig, de l'Institut Català de la Vinya i el Vi (Incavi).

Codorníu, veu amb bons ulls el pla com està definit fins ara, però opina que cal zonificar el cava de qualitat més baixa i evitar que es pugui elaborar amb raïm que procedeixi d'altres territoris

El Govern roman a l'espera de la reunió del Consell Regulador de la DO Cava on s'aprovi el pla estratègic per després convocar la cimera amb viticultors i elaboradors amb la qual garantir que no es repeteix la crisi de preus d'aquest estiu. Per ara aquesta cimera està prevista per mitjans de desembre. Jordà ha insistit en el fet que el Departament d'Agricultura dona "tot el suport a la pagesia", i ha advertit que és quelcom essencial fins i tot de cara a un procés cap a la independència de Catalunya. "Si no entenem que els pagesos i pageses s'han de guanyar la vida en aquest país, no n'assolirem cap de repte", ha asseverat.
 

Foto: Codorníu


Les aspiracions de Codorníu i dels viticultors

En el marc del pla estratègic del cava n'hi ha d'altres de debats oberts, a més del que hi ha al voltant de Freixenet. Un altre dels elaboradors que aquest estiu ha estat en el punt de mira pel preu del raïm, Codorníu, veu amb bons ulls el pla com està definit fins ara, però opina que cal zonificar el cava de qualitat més baixa i evitar que es pugui elaborar amb raïm que procedeixi d'altres territoris. També considera que s'ha de ser més curós a l'hora de calcular l'estoc que queda d'anys anteriors abans de començar una verema. Codorníu va celebrar una trobada amb 170 famílies de viticultors del Penedès amb les quals ha signat un acord a cinc anys per a comprar raïm ecològic de parcel·les seleccionades, que sumen un total de 1.400 hectàrees, i a un preu de 44 cèntims el quilo, el que ja ha pagat enguany per al raïm eco.

Teresa Jordà: El Departament d'Agricultura només disposa de l'1% de pressupost quan el sector agroalimentari representa el 23% del PIB català.

Per la seva banda, des de les organitzacions que agrupen els viticultors (Unió de Pagesos, JARC i l'Associació de Viticultors del Penedès) també es van reunir a mitjans de novembre amb Jordà i fan molt èmfasi en la limitació de la superfície de vinya de la DO Cava. Tot aquest debat vinculat al cava i als preus del raïm anirà a partir d'ara en paral·lel a la iniciativa Vins Vinents 2020-30, que ha començat a caminar formalment aquest divendres amb l'objectiu que abans de l'estiu es defineixi una estratègia a deu anys. La iniciativa ha sorgit de l'Associació Vinícola Catalana (AVC), segons ha afirmat el president, Valentí Roqueta, i també l'ha impulsat l'Incavi. S'han posat en marxa quatre grups de treball agrupats sota els enunciats d'Organització del Sector; Economia i Mercats; Recerca, Desenvolupament i Transferència Tecnològica, i Cultura del Vi i Comunicació.

La consellera ha considerat que és "una necessitat imperiosa" fer aquesta reflexió, ha defensat que Barcelona hauria d'estar posant "la catifa vermella" al vi català però que no ho fa i ha retret al seu propi Govern que el Departament d'Agricultura només disposi de l'1% de pressupost quan el sector agroalimentari representa el 23% del PIB català. Roqueta ha remarcat que els beneficis de la tasca del sector vinícola no es limiten només a ell. "Treballar pel vi català és treballar amb la convicció que ajudem el nostre país", ha indicat, i ha conclòs: "No tinguem dubte que val la pena cuidar-lo".

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació