30
de novembre
del
2019
El recurs d'Oriol Junqueras contra la seva presó provisional dictada per l'Audiència Nacional i el Tribunal Suprem ha foradat la unanimitat del Tribunal Constitucional (TC) en tots els casos vinculats al procés. Una cohesió forjada a prova de tota mena de discrepàncies i que va suposar una coalició inaudita entre els anomenats sectors conservador i progressista de la institució. La fractura -9 vots a 3 en contra del recurs d'empara- va escenificar una divisió important, però alhora també va mostrar una ruptura entre els magistrats catalans del TC.
Ha estat el primer cop que passa sobre una qüestió important del procés. I la segona vegada en un tema que afecta Catalunya. Segons va informar La Vanguardia, una majoria estreta del TC va rebutjar fa uns dies un recurs que havia presentat el govern Rajoy contra el llinbre sisè del codi civil, aprovat durant el mandat Carles Mundó com a conseller de Justícia i que tracta de contractes de compravenda, permutes i negocis aliens. En aquest cas, es va rebutjar el recurs de l'executiu espanyol per 7 vots a 5. Els dos magistrats catalans, la vicepresidenta Encarna Roca i Juan Antonio Xiol van votar plegats amb la majoria, que en aquest cas va sumar també dos magistrats conservadors, entre ells el president del TC, Juan José González Rivas.
- El cas d'Encarna Roca
La magistrada catalana Encarna Roca va arribar al TC amb imatge de jurista progressista, proposada pel PSC i avalada també per CiU. Aquest posicionament, però, queda molt enrere. Poc a poc, Roca ha anat afegint-se a la majoria més conservadora i no ha mostrat cap fissura davant del procés català. En algun moment, el seu nom ha estat esmentat com a presidenciable. Mentre mantenia aquesta actitud, els eu nom guanyava pes al tribunal. El març del 2017, va ser elegida vicepresidenta.
Roca és una civilista de prestigi, especialista en dret de família. La seva imatge es va desgastar arran de la sentència sobre els toros, de la qual va ser ponent. Roca va pertànyer a l’associació Catalunya Segle XI, auspiciada per Pasqual Maragall l’any 1993 i que va ser el bressol de Ciutadans pel Canvi. Hi ha molt de recorregut entre la Roca de procedència maragalliana i la magistrada que l’octubre del 2016 va ser ponent de la sentència que va anul·lar la prohibició de les curses de braus a Catalunya.
Segons Roca, el Parlament té atribucions per regular els toros però no per anul·lar-los perquè això vulnera les competències de l’Estat. Aquesta sentencia va topar amb tres vots discrepants, un d’ells el de l’altre català, Xiol Ríos.
- Xiol Ríos, exponent de l'ala progressista
Especialista en dret contenciós-administratiu, Juan Antonio Xiol Ríos va ser director general de Relacions amb l’Administració de Justícia durant el govern de Felipe González i membre del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) a proposta socialista. La seva proximitat amb el PSOE és evident. Jutge del Suprem, des d’aquest tribunal va oposar-se a la il·legalització d’EH Bildu el 2011, va ser ponent de la sentència contra la publicitat de begudes alcohòliques a la Comunitat de Madrid i va pronunciar-se contra les clàusules sòl.
El magistrat també va destacar per alguns posicionaments discrepants en sentències uniformistes. Va discrepar el 2014 de la normativa de l’executiu balear sobre ús lingüístic, defensant el dret dels ciutadans a ser atesos en la seva llengua. S’atribueix a Xiol Ríos la inspiració d’alguns matisos en la sentència 42/2014 que anul·la la resolució del Parlament pel dret a decidir. El text del tribunal distingeix dret a l’autodeterminació i dret a decidir, que podria ser admès en algunes condicions. La sentència recorda que la mateixa Constitució no estableix límits a la seva reforma.
- Junts amb Pérez de los Cobos
Roca i Xiol van anar junts en defensa del president del TC Pérez de los Cobos quan la Generalitat el va recusar l’any 2013 per haver estat militant del PP. La seva imparcialitat estava en qüestió, però els dos magistrats catalans van unir el seu vot contra la recusació al de la majoria conservadora. Per nou vots a dos, Pérez de los Cobos va continuar al capdavant del TC.
Els dos magistrats catalans sí que van discrepar de la majoria conservadora amb motiu de la recusació del PP al magistrat Emilio Pérez Tremps, jurista madrileny que abans d’entrar al TC havia escrit un informe sobre la constitucionalitat de l’Estatut per a la Generalitat. Això va ser suficient per engegar una ferotge campanya en contra seva que va culminar en una dramàtica votació en el plenari del TC. Per sis vots a cinc, fou apartat del debat sobre l’Estatut.
- Eugeni Gay, d’advocat progressista a enemic del procés
Hi ha hagut altres magistrats catalans que han tingut un gran pes al TC. Eugeni Gay Montalvo va ser un d'ells. Amb una trajectòria brillant com a advocat i degà del Col·legi de Barcelona, va arribar al tribunal el 2001 i va romandre-hi fins al 2012, sent-ne també vicepresident. Va ser dels qui va emetre vot particular contra la sentència del TC contra l’Estatut el 28 de juny del 2010. Va ser l’únic vot particular que va desmarcar-se de la majoria de cinc que van retallar de valent el text. Quatre magistrats més van emetre vots particulars que consideraven la sentència massa suau.
Gay va renunciar el TC el juny del 2011, després que el seu mandat expirés el novembre del 2010 i el PP i el PSOE tinguessin bloquejat el tribunal per manca d’acord. A partir d'aleshores, Gay es va convertir en un dels principals activistes contra el procés dins del món jurídic, impulsant l'aparició del col·lectiu unionista Llibertats.
- Carles Viver, ideòleg de la desconnexió
És la gran excepció. Carles Viver Pi-Sunyer va ser magistrat del TC entre 1992 i 2001, sent-ne vicepresident els darrers tres anys. Després, va dirigir l’Institut d’Estudis Autonòmics de la Generalitat i va presidir el Consell Assessor per a la Transició Nacional. Va ser una peça clau en el procés des del front jurídic. Viver és un jurista que ha seguit una evolució similar a la del carril central de la societat catalana. Era un autonomista convençut i després va apostar fort pel nou Estatut. La sentència del TC que el va deixar desarborat va ser per ell una decepció. Com molts altres, va descobrir-se un dia sobiranista.
Ara, amb el recurs de Junqueras, coneguda la sentència de l'1-O i quan la política espanyola pot ser a les portes d'un assaig inèdit de coalició d'esquerres, les escletxes que durant tant de temps s'han pogut evitar es reobren en el cor mateix del TC. Una dada nova que caldrà analitzar amb cura.
Ha estat el primer cop que passa sobre una qüestió important del procés. I la segona vegada en un tema que afecta Catalunya. Segons va informar La Vanguardia, una majoria estreta del TC va rebutjar fa uns dies un recurs que havia presentat el govern Rajoy contra el llinbre sisè del codi civil, aprovat durant el mandat Carles Mundó com a conseller de Justícia i que tracta de contractes de compravenda, permutes i negocis aliens. En aquest cas, es va rebutjar el recurs de l'executiu espanyol per 7 vots a 5. Els dos magistrats catalans, la vicepresidenta Encarna Roca i Juan Antonio Xiol van votar plegats amb la majoria, que en aquest cas va sumar també dos magistrats conservadors, entre ells el president del TC, Juan José González Rivas.
- El cas d'Encarna Roca
La magistrada catalana Encarna Roca va arribar al TC amb imatge de jurista progressista, proposada pel PSC i avalada també per CiU. Aquest posicionament, però, queda molt enrere. Poc a poc, Roca ha anat afegint-se a la majoria més conservadora i no ha mostrat cap fissura davant del procés català. En algun moment, el seu nom ha estat esmentat com a presidenciable. Mentre mantenia aquesta actitud, els eu nom guanyava pes al tribunal. El març del 2017, va ser elegida vicepresidenta.
La imatge de Roca es va veure erosionada per la seva sentència contra el dret del Parlament de prohibir els toros
Roca és una civilista de prestigi, especialista en dret de família. La seva imatge es va desgastar arran de la sentència sobre els toros, de la qual va ser ponent. Roca va pertànyer a l’associació Catalunya Segle XI, auspiciada per Pasqual Maragall l’any 1993 i que va ser el bressol de Ciutadans pel Canvi. Hi ha molt de recorregut entre la Roca de procedència maragalliana i la magistrada que l’octubre del 2016 va ser ponent de la sentència que va anul·lar la prohibició de les curses de braus a Catalunya.
Segons Roca, el Parlament té atribucions per regular els toros però no per anul·lar-los perquè això vulnera les competències de l’Estat. Aquesta sentencia va topar amb tres vots discrepants, un d’ells el de l’altre català, Xiol Ríos.
- Xiol Ríos, exponent de l'ala progressista
Especialista en dret contenciós-administratiu, Juan Antonio Xiol Ríos va ser director general de Relacions amb l’Administració de Justícia durant el govern de Felipe González i membre del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) a proposta socialista. La seva proximitat amb el PSOE és evident. Jutge del Suprem, des d’aquest tribunal va oposar-se a la il·legalització d’EH Bildu el 2011, va ser ponent de la sentència contra la publicitat de begudes alcohòliques a la Comunitat de Madrid i va pronunciar-se contra les clàusules sòl.
Juan Antonio Xiol es va oposar a la il·legalització d'EH Bildu el 2011 i a les clàusules sòl
El magistrat també va destacar per alguns posicionaments discrepants en sentències uniformistes. Va discrepar el 2014 de la normativa de l’executiu balear sobre ús lingüístic, defensant el dret dels ciutadans a ser atesos en la seva llengua. S’atribueix a Xiol Ríos la inspiració d’alguns matisos en la sentència 42/2014 que anul·la la resolució del Parlament pel dret a decidir. El text del tribunal distingeix dret a l’autodeterminació i dret a decidir, que podria ser admès en algunes condicions. La sentència recorda que la mateixa Constitució no estableix límits a la seva reforma.
- Junts amb Pérez de los Cobos
Roca i Xiol van anar junts en defensa del president del TC Pérez de los Cobos quan la Generalitat el va recusar l’any 2013 per haver estat militant del PP. La seva imparcialitat estava en qüestió, però els dos magistrats catalans van unir el seu vot contra la recusació al de la majoria conservadora. Per nou vots a dos, Pérez de los Cobos va continuar al capdavant del TC.
Els dos magistrats catalans sí que van discrepar de la majoria conservadora amb motiu de la recusació del PP al magistrat Emilio Pérez Tremps, jurista madrileny que abans d’entrar al TC havia escrit un informe sobre la constitucionalitat de l’Estatut per a la Generalitat. Això va ser suficient per engegar una ferotge campanya en contra seva que va culminar en una dramàtica votació en el plenari del TC. Per sis vots a cinc, fou apartat del debat sobre l’Estatut.
- Eugeni Gay, d’advocat progressista a enemic del procés
Hi ha hagut altres magistrats catalans que han tingut un gran pes al TC. Eugeni Gay Montalvo va ser un d'ells. Amb una trajectòria brillant com a advocat i degà del Col·legi de Barcelona, va arribar al tribunal el 2001 i va romandre-hi fins al 2012, sent-ne també vicepresident. Va ser dels qui va emetre vot particular contra la sentència del TC contra l’Estatut el 28 de juny del 2010. Va ser l’únic vot particular que va desmarcar-se de la majoria de cinc que van retallar de valent el text. Quatre magistrats més van emetre vots particulars que consideraven la sentència massa suau.
L'evolució d'antics magistrats ha anat des del Carles Viver compromès amb el procés a Eugeni Gay, que s'hi oposava de manera vehement
Gay va renunciar el TC el juny del 2011, després que el seu mandat expirés el novembre del 2010 i el PP i el PSOE tinguessin bloquejat el tribunal per manca d’acord. A partir d'aleshores, Gay es va convertir en un dels principals activistes contra el procés dins del món jurídic, impulsant l'aparició del col·lectiu unionista Llibertats.
- Carles Viver, ideòleg de la desconnexió
És la gran excepció. Carles Viver Pi-Sunyer va ser magistrat del TC entre 1992 i 2001, sent-ne vicepresident els darrers tres anys. Després, va dirigir l’Institut d’Estudis Autonòmics de la Generalitat i va presidir el Consell Assessor per a la Transició Nacional. Va ser una peça clau en el procés des del front jurídic. Viver és un jurista que ha seguit una evolució similar a la del carril central de la societat catalana. Era un autonomista convençut i després va apostar fort pel nou Estatut. La sentència del TC que el va deixar desarborat va ser per ell una decepció. Com molts altres, va descobrir-se un dia sobiranista.
Ara, amb el recurs de Junqueras, coneguda la sentència de l'1-O i quan la política espanyola pot ser a les portes d'un assaig inèdit de coalició d'esquerres, les escletxes que durant tant de temps s'han pogut evitar es reobren en el cor mateix del TC. Una dada nova que caldrà analitzar amb cura.