Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

Nova legislatura

El Govern fixarà condicions per al diàleg amb l'Estat al marge de la negociació ERC-PSOE

En cas d'acord entre el PSOE i ERC, Torra plantejarà després de la investidura de Sánchez una taula en la qual s'abordi l'autodeterminació i es garanteixi el compliment dels acords

per Oriol March, 1 de desembre de 2019 a les 11:00 |
Reunió del Govern del 26 de novembre del 2019 | Govern
El president Quim Torra i el vicepresident Pere Aragonès tenen per costum reunir-se cada dilluns. Tracten les qüestions de fons que afecten l'executiu i, també, les més urgents. La investidura de Pedro Sánchez té un peu a cada categoria, perquè té un impacte indubtable en el Govern -no existeix unanimitat sobre la qüestió, i ERC és la formació que més abona una possible abstenció si arrenca contrapartides al PSOE- i perquè s'ha de resoldre en un període relativament breu de temps. Encara que hi hagi un acord entre republicans i socialistes en les properes setmanes, el Govern fixara després de la investidura condicions per al diàleg institucional que es pugui produir.

Així ho assenyalen fonts governamentals a NacióDigital, que puntualitzen que Torra "no està negociant" amb el PSOE, sinó que ho està fent ERC. Quines condicions posarà el president un cop solucionada la investidura, sempre i quan hi hagi un acord que permeti a Sánchez no moure's de la Moncloa? En essència, dues: autodeterminació i garanties. És a dir, que es pugui parlar sobre la possibilitat de celebrar un referèndum -qüestió vetada pel PSOE, tal com va reiterar aquesta setmana Carmen Calvo- i que qualsevol acord al qual s'arribi en el diàleg institucional tingui garanties de compliment.


Els càlculs a l'executiu passen perquè no hi hagi una reunió a l'estil de Pedralbes -els dos presidents i membres de cadascun dels governs asseguts a la mateixa taula- fins que passi la investidura. Sánchez ha rebaixat el to amb l'independentisme -ha admès l'existència d'un "conflicte polític" i no ha recorregut la proposta de resolució del Parlament que rebutjava la sentència de l'1-O i el veto del Tribunal Constitucional (TC) a l'autodeterminació- i no s'arriscarà a anar a la investidura sense un acord tancat. I, per ara, l'única possibilitat d'entesa és amb ERC, nacionalistes i regionalistes.


A banda, esclar, d'Unides Podem, amb qui ja té signat un preacord. Torra insisteix en públic i en privat que els comuns -integrants de les confluències liderades per Pablo Iglesias al Congrés- han de defensar el mateix a Catalunya que al consell de ministres, on previsiblement disposaran d'una cadira. En la sessió de control al Parlament del 13 de novembre, el president va reclamar-los que defensessin la llibertat dels presos i el referèndum des de l'executiu espanyol. Jaume Asens, cap de files dels comuns, ha garantit en privat a representants de Junts per Catalunya (JxCat) que intercedirà per estovar el PSOE, però de moment estan apartats de la negociació amb ERC.

El president de la Generalitat ha defensat públicament el no a Sánchez si no es dota de contingut el diàleg, i aquesta setmana ha observat amb preocupació l'aprovació del decret contra la "república digital" -abstenció de Podem inclosa-, el processament de més responsables governamentals al jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona i la citació del Tribunal de Comptes als membres del Govern encapçalat per Carles Puigdemont arren de les despeses de l'1-O. Torra, recorden a JxCat, ja va ser partidari de no tramitar els comptes del PSOE i del "no" en la investidura de juliol. Si hi ha diàleg institucional, no pot ser "menys" que el que va passar a Pedralbes fa un any.


El factor pressupostos

La investidura ha generat turbulències, com és habitual, en l'executiu arran de la diferència de criteris entre JxCat i els republicans sobre la investidura de Sánchez. Hi ha, però, una qüestió que genera unanimitat al Govern és l'aprovació dels pressupostos de la Generalitat per al 2020. Els comuns i la conselleria d'Economia -amb Aragonès al capdavant- han fet avenços en les negociacions, per bé que l'espai nacionalista tem que es toqui de forma sensible l'IRPF i l'impost de successions. Sectors de l'executiu defensen aquests dies, segons fonts consultades per NacióDigital, explorar el marge negociador a Madrid per garantir l'aprovació dels comptes a Barcelona.

Sectors governamentals reclamen explorar el màxim l'abstenció a Madrid si serveix per facilitar l'aprovació dels pressupostos de la Generalitat

La legislatura, en tot cas, està en mans -un cop més- del que decideixin els tribunals. Torra està pendent de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) pel cas del llaç groc, i quan arribi la seva defensa, encapçalada per Gonzalo Boye, portarà la causa al Tribunal Suprem. Fonts de JxCat insisteixen que l'escenari electoral està descartat "per aquest curs", perquè calculen que en cas d'inhabilitació no serà ferma fins al juny. El Suprem, si accelera, podria resoldre el cas abans de l'estiu, i en aquell moment caldria o bé triar un president nou o bé anar a noves eleccions.

La tardor, per tant, apareix com a data probable d'eleccions, sempre i quan no hi hagi cap daltabaix que les avanci encara més. L'executiu prefereix arribar-hi amb els comptes aprovats i, si pot ser, havent obert un diàleg institucional amb l'Estat que permeti parlar de tot, inclosa l'autodeterminació. I Torra, en cas que hi hagi investidura, reclamarà liderar les converses de govern a govern amb Sánchez i amb Pedralbes com a punt de partida. El desembre serà un mes clau per veure quin rumb pren la legislatura.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació