Unió Europea

El ministre menys diplomàtic fa el salt definitiu a Europa

Josep Borrell assumeix el càrrec d'Alt Representant de la Política Exterior de la UE i deixa enrere una etapa al ministeri d'Exteriors marcada per escàndols i conflictes

Borrell a la comissió d'Exteriors del Parlament Europeu. | ACN
per Bernat Surroca, 1 de desembre de 2019 a les 14:30 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 1 de desembre de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Josep Borrell és des d'aquest diumenge el nou Alt Representant de la Política Exterior de la Unió Europea. Deixa enrere un any i mig al capdavant del ministeri d'Exteriors marcat més per les polèmiques i conflictes diplomàtics que no pas pels seus èxits en la que havia de ser la seva principal tasca: combatre el procés català en un dels àmbits on més s'ha esforçat per explicar-se, l'àmbit internacional. Malgrat no voler anomenar-se el "ministre per a Catalunya", com ressaltava La Vanguardia, el mateix Borrell va admetre fa poques setmanes que havia hagut de dedicar un terç de la seva feina a contrarrestar el relat independentista, una tasca en què, potser, ja era "massa tard" per tenir èxit. 

Conegut i amb bons contactes a Europa gràcies a la seva etapa com a eurodiputat i president del Parlament Europeu, Borrell va aterrar al govern del PSOE després de la moció de censura, que gràcies a una majoria d'ampli espectre ideològic que aglutinava des dels socialistes fins als independentistes va fer caure el govern de Mariano Rajoy. Amb el fitxatge de Borrell, Sánchez volia calmar el flanc més espanyolista del seu partit amb la incorporació al seu gabinet d'un històric que havia coquetejat amb Ciutadans i Societat Civil Catalana. Flagell de l'independentisme, havia d'exercir com a guardià de les essències en el que havia de ser una etapa de diàleg amb la Generalitat.


Setze mesos després d'arribar a la Moncloa, l'èxit de Borrell per silenciar el discurs independentista és qüestionable, i no ha obtingut més èxits dels que ja va aconseguir en el seu moment Mariano Rajoy. A l'hora de traslladar el missatge de l'Estat a l'opinió pública internacional, el nou diplomàtic en cap d'Europa ha fet gala d'una manca de diplomàcia evident. El cas més paradigmàtic va ser el mes de març, quan va perdre els papers en una entrevista en una televisió alemanya. A la BBC, el ministre també es va fer un embolic sobre Catalunya i l'autodeterminació. 



Espionatge, pressions i conflictes diplomàtics


Una de les polèmiques més agres protagonitzada per Borrell va arribar l'octubre de l'any passat, quan va posar Flandes en el punt de mira per les simpaties del parlament regional cap a la causa sobiranista i els presos. Jan Peumans, president de la institució, va enviar una carta a Carme Forcadell, empresonada a Mas d'Enric, en la qual situava Espanya com un país "incapaç de complir les condicions per formar part d'una Europa democràtica". Una afirmació que va enervar el ja exministre: "A títol personal pot dir el que li doni la gana, però no en nom de la institució que representa". L'aparell exterior estatal va advertir Peumans fins a tres vegades i el mateix Borrell va advertir que es tractava d'una "crisi diplomàtica" que va derivar en la negativa espanyola a acreditar personal diplomàtic flamenc.

Tampoc el Regne Unit es va escapar de l'acidesa del dirigent socialista. En un període de certes turbulències entre els dos països pel paper de Gibraltar en la negociació del Brexit, Borrell va fer aquesta afirmació en una entrevista a Politico: "Estic molt més preocupat per la unitat del Regne Unit que per la unitat del Regne d'Espanya. Crec que el Regne Unit es dividirà abans que Espanya". Es referia a la situació amb Escòcia, on els dirigents regionals aposten per un segon referèndum sobre la independència. "El nostre govern [espanyol] no permetrà un referèndum de secessió com a Escòcia, això no passarà. Cap executiu constitucional a Espanya ho permetrà", va treure pit l'exministre.


L'etapa de Borrell al capdavant d'Exteriors ha estat marcada pels escàndols i les polèmiques

Escòcia, precisament, és l'escenari de l'últim escàndol de Borrell com a responsable de la diplomàcia espanyola. Miguel Ángel Vecino, excònsol a Edimburg, l'ha demandat i l'acusa d'haver-lo "obligat" a executar "ordres inconstitucionals". Vecino va ser destituït el juny passat després de publicar una carta al diari Herald of Scotland en la qual argumentava que Espanya no vetaria l'entrada d'una Escòcia independent a la Unió Europea. "L'entrada a la Unió Europea no depèn en cap cas d’esperar en una cua com qui espera el seu torn en una botiga, tal com diu l’eurodiputat González Pons. L'accés a la UE s'aconsegueix si es compleixen els requisits econòmics i polítics que marquen els tractats", deia la carta que va motivar la sortida del diplomàtic a la capital escocesa.

Les illes britàniques van ser un dels epicentres d'un dels episodis més sonats del seu pas per Exteriors. Segons van revelar TV3 i eldiario.es, el govern espanyol va espiar tres delegats de la Generalitat -Londres, Ginebra i Berlín-, a banda del conseller Alfred Bosch. La tasca de seguiment consistia en informa del dia a dia dels delegats, de les reunions que mantenien i amb qui o de la seva activitat a les xarxes, entre d'altres.  Altres documentacions aportades es basaven en informes que descrivien actes organitzats per la Generalitat a l'exterior, amb opinions valoratives sobre els esdeveniments i els protagonistes. La delegada a Alemanya, Marie Kapretz, va dur el cas a la justícia germànica, que va acceptar la demanda.


El cas Abengoa, una pedra en el camí cap a Europa

No totes les polèmiques de Borrell han tingut a veure amb el procés català. El ministre va arribar a Exteriors amb una investigació oberta pel cas Abengoa. A l'octubre del 2018, pocs mesos després d'assumir el càrrec, la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) va multar-lo amb 30.000 euros per haver utilitzar informació privilegiada en la venda d'accions que tenia la seva dona. Borrell no va dimitir -de fet, Miquel Iceta li va demanar que no ho fes- però algunes veus apunten que això li va complicar el camí cap a la presidència de la Comissió Europea. El seu nom va sonar per substituir Jean Claude Juncker, però mai no es va acabar de concretar.

Finalment, sí que tornarà a la política comunitària. Ho farà com a cap de la diplomàcia, una habilitat que ha tingut amagada aquests mesos al ministeri. Assegura Borrell que com a alt representant de la UE no interferirà en assumptes que considera "interns" de l'estat espanyol, com és el cas català. Caldrà veure si és veritat o si, com va fer com a ministre, dedica un terç de la seva feina al combatre el procés. Sigui com sigui, entre els seus últims actes de servei al capdavant del ministeri, hi haurà el d'haver intentat boicotejar les negociacions del PSOE i ERC de cara a la investidura de Sánchez. Divendres, Borrell va assegurar que és una "anomalia" que el futur govern depengui d'un partit independentista.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació