30
de novembre
del
2019
Actualitzat
el
01
de desembre
a les
21:45h
Preparació, discussió, propostes, intercanvi i tancament de l'acord. O del desacord. Aquestes són les cinc fases clau de qualsevol negociació. La del PSOE i ERC per la investidura és encara incipient i es troba en l'estadi de generar un clima de confiança que porta mesos trencat, però les dues parts en interlocució han valorat positivament la trobada del dijous. Hi ha grans discrepàncies, algunes fins i tot d'irreconciliables, però també punts de connexió que poden fer prosperar una entesa que porti als republicans a canviar el no a Pedro Sánchez per una abstenció.
Amb la consigna segons la qual la negociació sempre parteix, per naturalesa, de dos posicionaments distants, el PSOE i ERC es tornaran a arromangar dimarts al Congrés per veure com pot ser el camí transitable per ambdues parts. Per cartografiar-lo és clau partir d'una diagnosi compartida sobre els punt d'acord i de discòrdia. A continuació, repassem què acosta i què allunya socialistes i republicans.
Punts d'aproximació
1. El reconeixement del conflicte polític
Que el PSOE reconegués públicament l'existència d'un conflicte polític en lloc de circumscriure-ho a un problema de convivència era una condició sine qua non de partida per als republicans. Aquest escull s'ha superat en la primera reunió, cosa que no vol dir que els socialistes hagin deixat de creure que es tracta també d'una crisi entre catalans. De portes endins, a la reunió del dijous van parlar a bastament sobre aquesta semàntica. ERC sabia que l'acord en aquesta qüestió era assumible perquè ja va ser possible a la cimera de Pedralbes de fa un any.
2. La voluntat de recuperar el diàleg institucional
Una de les principals concrecions de la primera trobada dels equips negociadors és que els dos partits validen la recuperació del diàleg institucional. És a dir, entre governs. Caldrà veure, però, en quin format s'articula. Abans de la reunió, dirigents socialistes van fer referència a la comissió bilateral Estat-Generalitat, que no es reuneix des de l'1 d'agost del 2018. Els republicans, però, plantegen la fórmula de la cimera de Pedralbes de fa un any.
3. La investidura i els pressupostos com a necessitat
Si les dues parts s'asseuen cara a cara, és perquè les dues parts tenen interessos de pes per a les seves trajectòries. Sánchez necessita l'abstenció d'ERC per retenir la Moncloa i fer prosperar el preacord amb Podem. I els republicans, que lideren la via del diàleg en detriment a la de la confrontació amb l'Estat, necessiten exhibir que la seva aposta dona fruits. A més, el vicepresident Pere Aragonès té entre cella i cella aprovar els pressupostos de la Generalitat abans que es puguin precipitar unes eleccions catalanes, fita per la qual precisa del vot dels vuit diputats dels comuns, amb qui està acostant posicions. La manera d'assegurar-los és apuntalant el govern de coalició que Sánchez ha pactat amb Pablo Iglesias.
4. Les polítiques d'esquerres
Oriol Junqueras i el candidat a Madrid, Gabriel Rufián, han deixat clar que barrarien sempre el pas a un govern de dretes. De fet, més enllà dels pressupostos que els independentistes no van tramitar, motiu pel qual es van convocar les eleccions del 28-A, ERC ha votat a favor de la majoria de la quarantena de reials decrets que ha impulsat el govern del PSOE. Tots menys el dels fons voltors i el que autoritza a intervenir internet i almenys cinc en què s'ha abstingut. A més, els republicans advoquen per la derogació de les reformes laborals, de la llei mordassa i per l'increment a 1.200 euros del salari mínim, apostes que només pot fer realitat un govern d'esquerres.
Punts de discòrdia
1. El veto a l'autodeterminació
L'autodeterminació es preveu com un dels grans punts candents de la negociació. La diferència és irreconciliable i no hi ha cap símptoma que aquesta situació es reverteixi. ERC demana, almenys, poder debatre'n. És per això que insisteixen que a la mesa de negociació no hi hagi vetos ni renúncies prèvies per cap de les parts. El PSOE repeteix amb insistència que el diàleg s'ha de produir, però dins de la Constitució i de l'Estatut, i que en cap cas acceptarà un referèndum d'autodeterminació. Per tal que l'entesa -almenys- per a la investidura arribi a bon port, el líder del PSC, Miquel Iceta, ha demanat que ajorni aquesta qüestió i no la posi sobre la taula en la fase inicial.
2. L'agenda judicial
Si la negociació entre el PSOE i ERC és complexa no és només per les discrepàncies polítiques, sinó perquè la judicialització del conflicte ha agreujat la situació. Nou dirigents independentistes estan empresonats i condemnats per sedició, entre ells Junqueras. A tot plegat se li sumen les euroordres de detenció contra els exiliats i l'empresonament preventiu de membres dels CDR. Tot plegat, configura un calendari judicial diabòlic de vistes per dirimir casos que poden enterbolir el clima. Un clar exemple és que, la mateixa setmana en què Sánchez pretén ser investit -la del 16 al 20 de desembre-, hi ha la vista sobre les euroordres contra Carles Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig i el TJUE ha de resoldre sobre la immunitat de Junqueras.
També el fet que el govern espanyol hagi portat al Constitucional propostes de resolució sobre l'autodeterminació tramitades pel Parlament entorpeixen les relacions entre socialistes i republicans. No és casual, però, que en la compareixença de divendres, la portaveu en funcions, Isabel Celáa, esquivés anunciar cap mesura contra la resolució de rebuig a la sentència i les esmenes lamentant la suspensió del TC que han estat aprovades pels independentistes en el ple d'aquesta setmana.
3. Les tensions als seus espais
Ha quedat constatat que, com més s'intensifiquin els contactes entre el PSOE i ERC, més hostilitats hauran d'afrontar dels espais que representen. En els darrers dies, veus socialistes com la del ministre sortint Josep Borrell han lamentat que la investidura depengui d'ERC. I des de l'unionisme, PP i Ciutadans estan abanderant un discurs amb crítiques furibundes al diàleg del PSOE amb els republicans. També ERC veu com un sector de l'independentisme critica unes converses que consideren que no portaran enlloc i que desperten recels en JxCat -ja que de moment el president Quim Torra n'està exclòs- i en la CUP.
4. Polítiques restrictives
La trobada dels equips negociadors va estar precedida de l'aprovació del polèmic decret que permet el govern espanyol intervenir pàgines web sense ordre judicial prèvia. Va ser una mesura que Sánchez va presentar en campanya adreçada a "frenar la república digital" i que va prosperar dimecres amb el suport del PSOE, PP i Ciutadans. Podem, que l'havia criticat amb duresa, es va abstenir en pro del preacord de coalició, però ERC va votar-hi en contra. Altres mesures anunciades pel president en funcions durant la campanya poden allunyar l'entesa si no hi renuncia. És el cas, per exemple, de la proposta de tornar a penalitzar els referèndums.
Amb la consigna segons la qual la negociació sempre parteix, per naturalesa, de dos posicionaments distants, el PSOE i ERC es tornaran a arromangar dimarts al Congrés per veure com pot ser el camí transitable per ambdues parts. Per cartografiar-lo és clau partir d'una diagnosi compartida sobre els punt d'acord i de discòrdia. A continuació, repassem què acosta i què allunya socialistes i republicans.
Punts d'aproximació
1. El reconeixement del conflicte polític
Que el PSOE reconegués públicament l'existència d'un conflicte polític en lloc de circumscriure-ho a un problema de convivència era una condició sine qua non de partida per als republicans. Aquest escull s'ha superat en la primera reunió, cosa que no vol dir que els socialistes hagin deixat de creure que es tracta també d'una crisi entre catalans. De portes endins, a la reunió del dijous van parlar a bastament sobre aquesta semàntica. ERC sabia que l'acord en aquesta qüestió era assumible perquè ja va ser possible a la cimera de Pedralbes de fa un any.
2. La voluntat de recuperar el diàleg institucional
Una de les principals concrecions de la primera trobada dels equips negociadors és que els dos partits validen la recuperació del diàleg institucional. És a dir, entre governs. Caldrà veure, però, en quin format s'articula. Abans de la reunió, dirigents socialistes van fer referència a la comissió bilateral Estat-Generalitat, que no es reuneix des de l'1 d'agost del 2018. Els republicans, però, plantegen la fórmula de la cimera de Pedralbes de fa un any.
3. La investidura i els pressupostos com a necessitat
Si les dues parts s'asseuen cara a cara, és perquè les dues parts tenen interessos de pes per a les seves trajectòries. Sánchez necessita l'abstenció d'ERC per retenir la Moncloa i fer prosperar el preacord amb Podem. I els republicans, que lideren la via del diàleg en detriment a la de la confrontació amb l'Estat, necessiten exhibir que la seva aposta dona fruits. A més, el vicepresident Pere Aragonès té entre cella i cella aprovar els pressupostos de la Generalitat abans que es puguin precipitar unes eleccions catalanes, fita per la qual precisa del vot dels vuit diputats dels comuns, amb qui està acostant posicions. La manera d'assegurar-los és apuntalant el govern de coalició que Sánchez ha pactat amb Pablo Iglesias.
4. Les polítiques d'esquerres
Oriol Junqueras i el candidat a Madrid, Gabriel Rufián, han deixat clar que barrarien sempre el pas a un govern de dretes. De fet, més enllà dels pressupostos que els independentistes no van tramitar, motiu pel qual es van convocar les eleccions del 28-A, ERC ha votat a favor de la majoria de la quarantena de reials decrets que ha impulsat el govern del PSOE. Tots menys el dels fons voltors i el que autoritza a intervenir internet i almenys cinc en què s'ha abstingut. A més, els republicans advoquen per la derogació de les reformes laborals, de la llei mordassa i per l'increment a 1.200 euros del salari mínim, apostes que només pot fer realitat un govern d'esquerres.
Punts de discòrdia
1. El veto a l'autodeterminació
L'autodeterminació es preveu com un dels grans punts candents de la negociació. La diferència és irreconciliable i no hi ha cap símptoma que aquesta situació es reverteixi. ERC demana, almenys, poder debatre'n. És per això que insisteixen que a la mesa de negociació no hi hagi vetos ni renúncies prèvies per cap de les parts. El PSOE repeteix amb insistència que el diàleg s'ha de produir, però dins de la Constitució i de l'Estatut, i que en cap cas acceptarà un referèndum d'autodeterminació. Per tal que l'entesa -almenys- per a la investidura arribi a bon port, el líder del PSC, Miquel Iceta, ha demanat que ajorni aquesta qüestió i no la posi sobre la taula en la fase inicial.
2. L'agenda judicial
Si la negociació entre el PSOE i ERC és complexa no és només per les discrepàncies polítiques, sinó perquè la judicialització del conflicte ha agreujat la situació. Nou dirigents independentistes estan empresonats i condemnats per sedició, entre ells Junqueras. A tot plegat se li sumen les euroordres de detenció contra els exiliats i l'empresonament preventiu de membres dels CDR. Tot plegat, configura un calendari judicial diabòlic de vistes per dirimir casos que poden enterbolir el clima. Un clar exemple és que, la mateixa setmana en què Sánchez pretén ser investit -la del 16 al 20 de desembre-, hi ha la vista sobre les euroordres contra Carles Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig i el TJUE ha de resoldre sobre la immunitat de Junqueras.
També el fet que el govern espanyol hagi portat al Constitucional propostes de resolució sobre l'autodeterminació tramitades pel Parlament entorpeixen les relacions entre socialistes i republicans. No és casual, però, que en la compareixença de divendres, la portaveu en funcions, Isabel Celáa, esquivés anunciar cap mesura contra la resolució de rebuig a la sentència i les esmenes lamentant la suspensió del TC que han estat aprovades pels independentistes en el ple d'aquesta setmana.
3. Les tensions als seus espais
Ha quedat constatat que, com més s'intensifiquin els contactes entre el PSOE i ERC, més hostilitats hauran d'afrontar dels espais que representen. En els darrers dies, veus socialistes com la del ministre sortint Josep Borrell han lamentat que la investidura depengui d'ERC. I des de l'unionisme, PP i Ciutadans estan abanderant un discurs amb crítiques furibundes al diàleg del PSOE amb els republicans. També ERC veu com un sector de l'independentisme critica unes converses que consideren que no portaran enlloc i que desperten recels en JxCat -ja que de moment el president Quim Torra n'està exclòs- i en la CUP.
4. Polítiques restrictives
La trobada dels equips negociadors va estar precedida de l'aprovació del polèmic decret que permet el govern espanyol intervenir pàgines web sense ordre judicial prèvia. Va ser una mesura que Sánchez va presentar en campanya adreçada a "frenar la república digital" i que va prosperar dimecres amb el suport del PSOE, PP i Ciutadans. Podem, que l'havia criticat amb duresa, es va abstenir en pro del preacord de coalició, però ERC va votar-hi en contra. Altres mesures anunciades pel president en funcions durant la campanya poden allunyar l'entesa si no hi renuncia. És el cas, per exemple, de la proposta de tornar a penalitzar els referèndums.