Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

XARXES I POLÍTICA

Twitter, la polarització de la societat i l'origen de l'univers

Jordi Muñoz, Carina Bellver i Frederic Guerrero-Solé debaten sobre com impacten les xarxes socials i l'ús de les dades en els comportaments polítics i la difusió de fake news

per Roger Tugas Vilardell , 28 de novembre de 2019 a les 21:14 |
Frederic Guerrero-Solé, Carina Bellver i Jordi Muñoz, aquest dijous, en el debat DataPolitik2019, moderat per Luce Prignano. | RT
Les xarxes socials contribueixen a polaritzar la societat? Catalunya, de fet, està ara mateix polaritzada? Twitter contribueix a generar bombolles ideològiques? Aquests són alguns dels interrogants que s'han abordat aquest divendres en la taula inaugural de la jornada DataPolitik2019, per bé que les preguntes no han estat resoltes. Segons els experts, no hi ha prou evidències per donar-hi respostes tancades, més enllà de determinats indicis, i fins i tot hi ha qui defensa que aportar-hi una explicació global és més complex que analitzar el naixement i evolució de l'univers.

Jordi Muñoz, professor de ciència política a la UB i col·laborador de diversos mitjans, com NacióDigital, ha apuntat que cal "distingir entre la polarització ideològica i l'afectiva" i, per exemple, assenyala que hi ha "molta evidència conforme hi ha polarització afectiva als EUA [amb grups socials molt diferenciats i allunyats entre si], però això no ha anat acompanyat d'una polarització ideològica cap als extrems".


Les xarxes socials, en aquest sentit, "poden tenir efectes contradictoris entre aquestes polaritzacions". "El comportament troll reforça la polarització afectiva, ja que pots considerar els rivals com a maleducats, però no necessàriament la polarització ideològica", afirma, ja que el fet de sentir-se allunyat d'un altre electorat o espai polític no implica que el propi canviï o es radicalitzi.

Carina Bellver, periodista i co-fundadora de Story Data i V'erificat, ha explicat que "un escenari de polarització afectiva és un monocultiu propici perquè apareguin les fake news", tal com va ocórrer a l'Estat sobretot a partir de l'1-O, tot i que als EUA feia temps que existia. En aquest context, "les fake news intentaven mantenir la polarització" entre blocs.


El rol dels periodistes

Davant d'això, Bellver defensa que és "necessari contrastar les dades per donar una resposta precisa a les fake news", també des d'una visió catalana, motiu pel qual va impulsar V'erificat, així com cal que "les redaccions han d'apostar per aquest periodisme, que no calgui fer un titular cada hora", que es pugui treballar la informació "per combatre determinats discursos polítics", com els de Vox, però també els de tots els partits que juguen amb les mitges veritats. En canvi, ha lamentat, per ara "s'aposta per un periodisme de click bait, ràpid, de dinamita".


Frederic Guerrero-Solé, doctor en comunicació pública per la UPF, opina que les xarxes socials "no han contribuït a la polarització política" i demana evitar reduccionismes a l'hora d'analitzar aquestes qüestions i esperar un temps per analitzar-ho millor. També ha rebutjat que la societat catalana estigui polaritzada com a tal, ja que "existeixen moltes temàtiques i en moltes no ho està", i ha reflexionat que "es pren sovint el 50% com un senyal de polarització, però que, en ple procés independentista, hi hagi un 50% a favor i un 50% en contra, no vol dir que hi hagi polarització, simplement vol dir que les opinions estan repartides de manera equitativa".

Polarització i fragmentació

Guerrero-Solé s'ha preguntat com casa la teòrica polarització amb un moment de fragmentació política com no s'havia donat mai fins ara. "Els llindars entre opcions polítiques són cada cop més grans", ha assenyalat. En aquest sentit, s'ha referit als populismes, els quals, en lloc de buscar una audiència molt petita, la tindrà en compte "però adaptarà el discurs als factors comuns, com l'antielitisme, el poble o la pàtria". "Les estratègies de micro-targeting quedaran desprestigiades per la seva ineficàcia" en un context de tanta dispersió ideològica i petites bombolles com l'actual, ha pronosticat.

En tot cas, Muñoz explica que, tot i els avenços en capturar, treballar i llegir dades, s'està a les beceroles pel que fa a la capacitat d'extreure efectes causals en relació als efectes de les xarxes socials i, per ara, "l'evidència és molt feble". Sí que n'hi ha, en tot cas, en el fet que "l'exposició al desacord és més forta del que semblava, més que al món fora de la línia, on compres el diari que vols i parles de política amb qui vols". I és que, si bé els usuaris segueixen sovint a altres usuaris amb què pensen similar, a les xarxes també es poden rebre continguts de persones properes que no es buscarien activament de mutu propi.

L'impacte de l'exposició al desacord

Algunes recerques, en aquest sentit, assenyalen que, en realitat, "l'exposició al desacord pot augmentar la polarització", segons experiments fets sobre aquesta qüestió. És a dir, que sortir de la bombolla pròpia i interactuar amb gent que pensa diferent, pot provocar que la separació afectiva amb aquest altre grup s'incrementi en lloc de reduir-se.

A la realitat, però, la separació és força natural i determinats estudis indicarien que "l'impacte amb els famosos bots russos era zero pràcticament i els usuaris que hi interactuaven ja venien polaritzats de casa", mentre que els que n'estaven en desacord ja no hi interactuaven. A banda, ha afegit, molts dels estudis s'encaren a Twitter, mentre que les interaccions amb altres plataformes com WhatsApp o Instagram són força desconegudes.

Els algoritmes tenen límits

En aquesta línia, Guerrero-Solé coincideix en que "la diferència entre el que veu un usuari i el que veu un altre no és tan gran" en les seves xarxes, malgrat els algoritmes existents, cosa que indicaria efectivament que l'exposició al desacord és superior al que podria semblar. Així, ha afirmat que els quatre grans líders polítics espanyols comparteixen entre el 30% i el 60% de seguidors i ha apuntat que cal analitzar els usuaris com a éssers actius, no només passius, i que sovint no llegeixen el missatge "segons la lectura preferent de la font", sobretot quan és un usuari que pensa diferent.

Entendre com impacten aquests fenòmens, ha compartit amb Muñoz, comporta "factors de complexitat molt superiors a la d'explicar l'evolució de l'univers els darrers 14.000 milions d'anys". I això que Guerrero-Solé és també llicenciat en física teòrica i sap de què parla. Pel que fa a les fake news, ha exposat que, "en la majoria dels casos, passen sense pena ni glòria" si no hi ha un actor tradicional que n'amplifica el seu ressò en benefici propi, segons ha conclòs un estudi en què ha participat.

Com combatre les fake news

En relació a la desinformació, Muñoz intentat trencar la idea conforme el periodisme de dades, per si mateix, acabarà amb les fake news: "Una aproximació naïf conforme l'exposició de dades servirà per combatre la desinformació s'ha d'aparcar, cal pensar en com funciona el cervell humà, l'atenció i el processament de la informació". "Potser cal més psicòlegs aquí!", ha ironitzat.

Bellver ha entomat el guant i ha assumit que "cal noves narratives, el periodisme és massa seriós, potser cap treballar més amb Instagram i això fa por als grans mitjans". Alguns, de fet, ja ho estan fent des de fora del periodisme en un moment en què, gràcies a les xarxes socials, "tothom es converteix en un potencial emissor, i tenen més seguidors els youtubers que els polítics". Un fet que afirma que "trenca el rol dels mitjans de comunicació".

Sacralitzar la veritat?

Compte, però, amb verificar massa, ha disparat de forma provocativa Guerrero-Solé, ja que "un excés de la sacralització de la veritat no portarà a bons llocs". "La nostra civilització s'assenta sobre les bases de la desinformació i la mentida", ha etzibat, i tot i coincidir en què "el discurs polític és més emocional que racional", ha negat que això sigui "derivat ni de les xarxes ni del món actual", sinó que ja ocorria en el passat.

DataPolitik2019 és una jornada que reflexiona aquest divendres i dissabte sobre política i comunicació a l'era del big data organitzada per Heurística i Tecnopolítica. Des d'una òptica i diàleg interdisciplinar, vol posar en comú perspectives metodològiques, visions sociopolítiques, resultats concrets i línies d'investigació sobre com els entorns digitals han canviat l'estructura de la comunicació i les gramàtiques d'interacció social.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació