Eric Herrera: «Catalunya és un dels països més anticapitalistes del món»

Escoltant Eric Herrera, es pot arribar a la conclusió que anar per la vida definint-se com a liberal és arriscat. Si més no, a Catalunya i l'estat espanyol, on l'hegemonia de les idees socialistes és molt evident, segons aquest empresari i músic que presideix l'Institut Ostrom Catalunya, un laboratori d'idees sorgit de la refundació de la plataforma Catalans Lliures. Herrera explica durant l'entrevista aquest canvi, els nous projectes que preparen i la salut de la ideologia liberal. 

- Vostè ha presidit Catalans Lliures, que ara s'ha convertit en l'Institut Ostrom Catalunya. Per què aquest canvi i aquest nom?

- Pren el nom de la nord-americana Elinor Ostrom, premi Nobel d'Economia. És una dona, ens agrada el que diu i no està gaire reivindicada. Nosaltres vam néixer fa tres anys com una plataforma civil, amb la voluntat de generar debat i reforçar les idees del liberalisme a Catalunya. Hem anat evolucionant cap a un think tank, un laboratori d'idees, i calia un nom nou.

- I quines activitats duran a terme com a institut?

- Què fa un think tank? Genera idees a través d'informes, en fa la difusió, organitza xerrades i seminaris, posa en contacte diversos sectors de la societat i intenta generar influència en determinats segments.

- L'han aconseguit, aquesta influència?

- En aquests moments, tenim contacte amb el Govern i amb els partits més importants del país. Fa pocs dies, vam tenir una reunió amb el conseller Damià Calvet, a qui vam lliurar un informe sobre els perjudicis del control de lloguers. La conselleria d'Economia ens va encarregar fa un any un informe sobre institucions inclusives. A les eleccions europees vam incloure algunes propostes en el programa d'un partit polític, però no li puc dir quin. Hem vist que estem exercint com a think tank i ens calia un rellançament de marca.

- Què els diferencia, per exemple, del partit Lliures, que es proclama liberal?

- Qué és un partit polític i nosaltres ni ho som ni ho pretenem. 
 
- Com es financen?

- No rebem subvencions. A través de socis, de mecenatge de gent que creu en nosaltres i també d'encàrrecs d'informes que ens han demanat. 

- Vostès són la dreta independentista?

- Rotundament no. Hem superat aquesta dicotomia. No pensem en termes de dretes i esquerres. Si de cas, podríem parlar de conservadors i liberals. Hi ha esquerra liberal i conservadora, com també existeixen la dreta liberal i conservadora.

- Davant del procés, s'han posicionat en favor del sobiranisme.

- El liberalisme està a favor de la lliure associació i desassociació política. També estem a favor de la lliure autodeterminació dels individus. Si un col·lectiu decideix desassociar-se d'un estat, hi tenen tot el dret. Estem a favor també d'un referèndum, que és un mecanisme molt democràtic. 

- No estan vinculats a cap partit?

- No, som apartidaris i transversals. Sí que hi ha socis que pertanyen a partits, però nosaltres hem criticat i felicitat la CUP, ERC i Junts per Catalunya. Hem discrepat obertament del conseller Calvet en el tema dels taxis.

"El liberalisme està a favor dels drets civils, les societats obertes, l'economia de lliure mercat, la llibertat individual i la propietat privada"

  
- Què pensen sobre aquest tema?

- Creiem que el millor disseny de polítiques públiques es basa en la competència d'operadors. Tothom ha de tenir dret a entrar al mercat laboral. Protegir un col·lectiu de treballadors que ja exerceix, que funciona gairebé com una patronal, no reverteix en un benefici general. És un perjudici per al consumidor i és una barrera per a la competència. 
 
- Com és que quan sentim la paraula liberal sovint pensem en mesures contra els assalariats o contra la regulació dels mercats?

- Nosaltres no estem en contra de la regulació, estem a favor d'una regulació mínima i eficient. Les societats més avançades són les que regulen a favor de la competència, no en contra. Competència i mercats oberts, no barreres aranzelàries.      

- En què es diferencien dels neoliberals?

- Això té molta controvèrsia. Crec que el terme neoliberal és una invenció dels enemics del liberalisme que han volgut agafar l'era de Margaret Thatcher i Ronald Reagan per desacreditar-la. Però hi ha tot un corrent nou que diu: doncs sí, acceptem el terme, però no és el que us penseu. Per nosaltres, liberalisme i neoliberalisme és el mateix. El neoliberalisme no és el que defensa les grans corporacions. El liberalisme està a favor dels drets civils, les societats obertes, les institucions inclusives, l'economia de lliure mercat, la llibertat individual i la propietat privada. 

- Quins són els seus referents? Friedrich von Hayek? Milton Friedman?

- Ens emmirallem amb el model d'alguns països nòrdics, que curiosament són considerats models de la socialdemocràcia. Però tenen una economia lliure que protegeix el treballador, però no el lloc de treball. També Nova Zelanda o Suïssa. Hayek i Friedman, també.   

"Hi ha coses de Thatcher que no m'agraden, però va fer mesures per modernitzar la societat que contemplem com a bones"

 
- Però ells eren considerats també referents per Thatcher o Reagan. 

- Sí. No tinc cap problema amb Thatcher. A veure, hi ha coses d'ella que no m'agraden. Va ser dirigent d'un Estat i era molt estatista, però va introduir mesures per modernitzar la societat que contemplem com a bones. A Reagan també el podria defensar, tot i que va incrementar el deute públic. 

- Aleshores, un president com Nixon, que va establir el control de preus, feia polítiques d'esquerres...

- I Trump també. No és que sigui d'esquerres. Fa polítiques amb les quals l'esquerra hi està a favor, com posar aranzels al lliure mercat. Ha abaixat impostos, però ha incrementat el deute. Els liberals propugnem retallar impostos i despesa pública, i no posar traves al comerç internacional. Aquest nacionalisme econòmic és molt d'esquerres. En canvi, els liberals coincidim amb l'esquerra en la defensa de la lliure circulació de persones, a la qual Trump vol posar fre. Després l'esquerra obre fronteres però crea un mercat nacional molt rígid que només protegeix els nacionals. 
 
- El PP és un partit liberal?

- No. Ha tingut corrents interns que sí, però el PP és un partit clarament estatista, centralista i conservador. Gens liberal.

- De cara als propers mesos, quines notícies generaran?

- Estem en tràmit de ser inclosos a l'Atlas Network de think tanks liberals del món. Seríem l'únic think tank català. Seria entrar en una altra lliga. De fet, cada vegada tenim més contactes internacionals. 

- Quins laboratoris d'idees hi ha a l'Atlas Network com a referent?

- El Cato Institute és un d'ells, com també l'Adam Smith Institute.

- Estan en l'òrbita del Partit Republicà i, vist amb ulls europeus, és bastant antisocial.

- Nosaltres als Estats Units estaríem amb els corrents llibertaris. Però hem de tenir en compte el context de cada país. Catalunya és un país on el mainstream és socialista. Catalunya i l'estat espanyol són els països més anticapitalistes d'Europa. Vam néixer per oposar-nos a un marc mental dominant a Catalunya. 

- Però amb la tradició històrica espanyola, amb tantes dictadures, el socialisme és tan hegemònic?

- És que Franco era molt estatista. El control de preus de lloguer el va fixar Franco. Moralment, era la dreta. Mussolini què era? Les dictadures de dretes i d'esquerres són antiliberals. Les d'esquerres nacionalitzen els grans sectors. Les de dretes fan oligopolis amb empreses amigues. A diferència del món anglosaxó, als països llatins l'Estat ocupa tot l'espai que pot, des de les subvencions a l'economia. Per això, les idees proteccionistes tenen tanta força.