Quan la cooperació va en cadira de rodes

Barcelona “ajuda una ciutat que ajuda” i s'ha convertit en un referent en accessibilitat per Amman

per Arnau Urgell i Vidal , Barcelona, 4 de desembre de 2019 a les 06:44 |
L'accessibilitat centra la cooperació de Barcelona amb Amman | Ajuntament de Barcelona
Barcelona és un referent europeu i mundial en accessibilitat, un element que va molt més enllà de les barreres arquitectòniques. És un destí de primer ordre en turisme accessible, però també destaca per haver posat la qüestió en l'àmbit de la cooperació. En la línia “d'ajudar les ciutats que ajuden” –una de les prioritats de l'Ajuntament en les polítiques justícia global- s'ha convertit en un model a seguir en accessibilitat per Amman.

Amman, ciutat refugi

Amman és la capital de Jordània, un dels països més estables en una regió tant convulsa com l'Orient Mitjà. La ciutat té actualment 4,5 milions d'habitants, una xifra que duplica la del 2011. Bona part d'aquest increment està vinculat a l'arribada de refugiats, sobretot de Síria però també de Palestina, l'Iraq, Líbia i el Iemen. A més, hi ha un bon nombre de migrants econòmics de països tant diferents com Egipte, Bangla Desh i Filipines.

Els conflictes de Síria i l'Iraq han provocat que els refugiats representin pràcticament el 30% de la població de Jordània. Viuen en camps però també, els que poden, concentrats a la capital. De fet, hi ha recintes a barris d'Amman, alguns amb dècades d'història amb població majoritàriament palestina.

“Amman és un exemple de ciutat desbordada. Una veritable ciutat refugi”, explica David Llistar, director de Justícia Global i Cooperació Internacional a l'Ajuntament de Barcelona. El país, governat per una monarquia relativament liberal, s'ha mostrat tradicionalment obert als refugiats i ha funcionat com a camp base per a les activitats humanitàries de la comunitat internacional a la regió.
 

Amman, ciutat refugi. Foto: Ajuntament de Barcelona


Transferir el coneixement en accessibilitat

El maig del 2018, l'alcaldessa Ada Colau i l’alcalde d’Amman, Yousef Al-Shawarbeh, van signar un conveni de col·laboració en matèria d'accessibilitat i planificació urbana. La batllessa de Barcelona també va proposar considerar Amman com a “ciutat germana” per reconèixer i agrair la seva tasca en l'acollida de refugiats.

L'acord era la plasmació d'una col·laboració entre les dues ciutats que s'havia iniciat dos anys abans a través del High Council for People with Desabilities de la capital jordana. “Abans de signar un conveni, hi ha un període de coneixement mutu, per tal d'establir línies de treball”, explica Jordi Cortés, tècnic de la direcció de Justícia Global i una de les ànimes del projecte de cooperació.

El conveni de col·laboració, que ha suposat que des d'enguany Amman sigui una ciutat prioritària en el marc del programa de subvencions de Justícia Global, inclou accions de formació i intercanvi tècnic relacionades en el disseny urbà d'un barri, polítiques municipals d’accessibilitat vinculades a l’accés a serveis socials, l’espai públic, el transport i solucions d’habitatge, i a contribuir en el desenvolupament del Pla d'acció d'accessibilitat.
 

Signatura del conveni entre l'alcaldessa de Barcelona i l'alcalde d'Amman. Foto: Ajuntament de Barcelona


Una de les persones que treballa amb Amman és Ferran Urgell, de l'Institut Municipal de Persones amb Discapacitat, referent a Barcelona des de fa quatre dècades. “Hem intentat transmetre tot el que hem après aquí”, explica a NacióDigital. “La transferència de tot aquest coneixement és per a mi el més interessant del projecte”, afegeix.

Una ciutat molt poc accessible

Si Barcelona és un referent com a ciutat accessible, Amman és l'altra cara de la moneda. De fet, va ser un viatge turístic del príncep Mired, un membre de la família reial que presideix el High Council for People with Desabilities, l'inici de la col·laboració entre les dues ciutats.

“Aquí les voreres tenen una amplada mínima per a les persones en cadira de rodes, a Amman en molts carrers no hi ha ni vorera”, explica Urgell. Però les diferències van molt més enllà. “La població amb diversitat funcional viu apartada en residències. Pràcticament no se'ls veu al carrer”, assenyala. Una situació que -explica- no és tan diferent a la que es vivia a la ciutat comtal fa tres o quatre dècades.

Una de les línies de treball és precisament l'accessibilitat en l'espai públic. L'Ajuntament, tant a través del mateix Institut Municipal de Persones amb Discapacitat com des de l'àrea d'Urbanisme, ha assessorat la Municipalitat del Gran Amman en la reurbanització del barri de Jabal Al-Husseini així com una altra zona. De cara al 2019, segons explica Jordi Cortés, es treballarà a Est Amman –on s'acumulen més refugiats- en un projecte que, a més de l'assessorament tècnic, se li podrien afegir fons per rehabilitar una de les zones més degradades.

Vídeo de l'experiència del High Council for People with Desabilities jordà a Barcelona

Col·laboració més enllà de l'espai públic

La col·laboració amb Amman va molt més enllà de l'espai públic. “La nostra principal tasca a Barcelona és promocionar les persones amb discapacitat en totes les polítiques municipals”, assenyala Urgell. Afecta a àmbits tan diversos com l'educatiu, la salut, els esports, els parcs i jardins, els museus... “No posar un esglaó a l'entrada d'un equipament pot semblar una cosa òbvia, però tenir en compte les persones amb diversitat funcional a l'hora de definir les activitats d'un museu, no tant”, explica el tècnic de l'IMPD.

Barcelona també és un referent en la governança d'aquesta qüestió, gràcies al paper d'aquest organisme autònom i de les entitats de la ciutat. “Fins ara hem assessorat el nostre Ajuntament i ara també ho fem amb el d'Amman”, resumeix Urgell. De fet, un dels elements que desperta més interès a la capital jordana és com es gestiona econòmicament aquesta visió global de l'accessibilitat.

Finalment, el tercer camp de col·laboració –encara poc desenvolupat- se situa en l'àmbit de l'habitatge. “A Barcelona des de fa uns anys es qüestiona el model residencial i s'aposta per una major autonomia, sigui en famílies o aconseguint que les persones amb diversitat funcional es puguin emancipar”, explica Ferran Urgell. Amman representa l'extrem d'aquesta nova concepció: les persones amb discapacitat viuen en residències privades “apartades” del seu entorn familiar i comunitari. “El nostre model de pisos tutelats els interessa molt”, conclou Jordi Cortés.

Barcelona, referent mundial en accessibilitat

Sí, Barcelona és un referent europeu i mundial en accessibilitat, juntament amb països com Japó. “Londres i París, encara que sembli mentida, estan molt més endarrerits”, assegura Ferran Urgell, tècnic de l'Institut Municipal de Persones amb Discapacitat. Una situació que va molt més enllà de l'espai públic i que també es refereix al disseny de polítiques i a la governança.

“Que no ens n'adonem, és un bon senyal”, assenyala Urgell. Però la llista és llarga: voreres d'una amplada mínima, semàfors amb senyals acústics, voreres amb encaminaments per a persones cegues i guals per a persones amb mobilitat reduïda, bancs ergonòmics així com un nombre creixent d'ascensors i escales mecàniques, entre altres. 

Els parcs de la capital catalana compten amb itineraris i senyalització accessibles, i, algunes àrees de jocs infantils estan adaptades. Les platges disposen de passeres de fusta, dutxes i lavabos adaptats, senyalització visual i tàctil, i en tres casos hi ha un servei de suport al bany a càrrec de personal tècnic i voluntaris.

Tot plegat explica que Barcelona sigui una de les principals destinacions en turisme accessible i que, tant Turisme de Barcelona com la Generalitat tinguin webs específiques per aquest públic.
 

Barcelona és un referent mundial en accessibilitat. Foto: Bernat Cedó



 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació