01
de desembre
del
2019
Actualitzat
a les
18:55h
"Una de les principals virtuts de Carles Puigdemont, i en té moltes, és que posa nerviós l'Estat". La frase és un dirigent independentista proper al líder a l'exili, que aquests dies està especialment pendent de tres qüestions: la investidura a Madrid -defensa la negativa a investir Pedro Sánchez en les reunions que manté a Waterloo-, el procés d'extradició obert a Bèlgica -el 16 de desembre té una vista oral en la qual no es prendrà cap decisió definitiva- i el cas sobre l'accés a l'acta d'eurodiputat que va aconseguir en les eleccions comunitàries del 26-M. Obtenir la plaça li otorgaria immunitat parlamentària, i aquest és un aspecte clau per al seu futur polític a Catalunya.
Fonts de Junts per Catalunya (JxCat) consultades per NacióDigital assenyalen que un dels escenaris que estudia l'expresident de la Generalitat, en cas de rebre la immunitat, és el de fer "retorns puntuals" al país des de Bèlgica. Aquesta opció, que també és defensada per membres de l'entorn de Puigdemont, tindria "alt risc", segons les fonts consultades. Fins al punt que també hi ha veus jurídiques que li han "desaconsellat", tenint en compte quina podria ser la reacció de l'Estat en forma de detenció i empresonament. Els més prudents posen l'exemple del 2 de juliol a Estrasburg, quan es va decidir no creuar la frontera entre Alemanya i França pel temor a una detenció.
En aquell moment, segons fonts que van viure l'episodi en directe, també es van tenir en compte "motius de seguretat" de Puigdemont, un motiu que també esgrimeixen els qui aconsellen al líder a l'exili no tornar a trepitjar Catalunya fins que decaigui l'ordre de detenció estatal. "L'important, ara, és que sigui acceptat com a eurodiputat", remarquen alts dirigents de JxCat consultats. Es tractaria d'un triomf polític -la Junta Electoral Central (JEC) va maniobrar per impedir que recollís l'acta- i també jurídic, perquè la decisió està en mans del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). L'advocat general de l'organisme ja es va pronunciar a favor de la immunitat d'Oriol Junqueras.
El cas del líder d'ERC es resoldrà el 19 de gener, i la defensa de Puigdemont calcula que "com a tard al febrer" ja hi podria haver el veredicte sobre l'expresident i també sobre Toni Comín, que es troba en la mateixa situació. El càlcul de l'equip jurídic a l'exili és que l'extradició -en mans de la justícia belga, que és la tercera vegada que afronta el cas- no es dirimirà fins que no estigui resolta la immunitat parlamentària. Una característica que, si se li confereix, tindrà impacte també en l'extradició, que passaria a dependre també d'un suplicatori que hauria de ser votat per l'Eurocambra.
I si és extradit per sedició i malversació, com demana el jutge Pablo Llarena? "Si ha de jugar la carta de ser un pres polític, la jugarà", sosté un dels consultats. Així ho va deixar clar, per exemple, en les converses que va tenir mentre va estar empresonat a Neümunster, al nord d'Alemanya, un cop detingut tornant per carretera d'un viatge a Finlàndia. No són pocs els dirigents de JxCat que aposten per presentar Puigdemont com a candidat de la Generalitat en unes hipotètiques eleccions catalanes durant el 2020 si en aquell moment ocupa una cel·la en una presó espanyola.
Investidura i reordenació
Una altra carpeta oberta a Waterloo és la posició de JxCat en la investidura de Sánchez com a president espanyol. Puigdemont, segons diversos dirigents amb qui s'ha reunit en les últimes setmanes, defensa votar-hi en contra si no hi ha moviments de fons que permetin un diàleg "sense exclusions i sense condicions". La posició és compartida sense fissures per quatre diputats del grup parlamentari -Laura Borràs, Míriam Nogueras, Jaume Alonso-Cuevillas, Mariona Illamola-, mentre que els altres quatre -Ferran Bel, Genís Boadella, Sergi Miquel i Concepció Cañadell- observen quin marge atorga el pacte entre el PSOE i Unides Podem a una nova etapa amb Catalunya.
Puigdemont, en tot cas, té en compte el to de Sánchez en campanya, i també que reivindiqués el control de la Fiscalia per extradir-lo. L'aprovació del decret contra l'anomenada "república digital" aprovat amb els vots socialistes, del PP i de Ciutadans -i l'abstenció de Podem- no ha ajudat a l'aproximació que fa JxCat a la investidura. Els presos -Josep Rull, Jordi Turull, Jordi Sànchez i Joaquim Forn-, que en l'anterior legislatura van fer arribar arguments a favor de l'abstenció a la cúpula nacionalista, van participar en l'elaboració de les exigències de JxCat fetes públiques dilluns.
Tots els presos, des de Lledoners, també influiran en la reordenació de l'espai que inclou el PDECat, la Crida Nacional per la República i JxCat. Puigdemont està centrant esforços en les últimes setmanes a reactivar la Crida -aquest cap de setmana ha fet una trobada amb centenars de representants territorials i sectorials- pel seu caràcter "transversal", i al PDECat encara esperen la seva proposta per reorganitzar-se. Una reorganització que, en certa manera, està encallada per la tria de nous lideratges.
Laura Borràs, cap de files a Madrid, és el nom que més consens genera en l'entorn de l'expresident, sense oblidar una Elsa Artadi que en le últimes setmanes ha recuperat el protagonisme al Parlament. Els perfils amb militància al PDECat amb més ganes de tenir un paper preponderant en el futur són Damià Calvet -conseller de Territori- i Àngels Chacón -Empresa i Coneixement-, que calibren els seus moviments. La decisió final, en tot cas, dependrà de Puigdemont. I també de quin és el seu futur judicial.
Fonts de Junts per Catalunya (JxCat) consultades per NacióDigital assenyalen que un dels escenaris que estudia l'expresident de la Generalitat, en cas de rebre la immunitat, és el de fer "retorns puntuals" al país des de Bèlgica. Aquesta opció, que també és defensada per membres de l'entorn de Puigdemont, tindria "alt risc", segons les fonts consultades. Fins al punt que també hi ha veus jurídiques que li han "desaconsellat", tenint en compte quina podria ser la reacció de l'Estat en forma de detenció i empresonament. Els més prudents posen l'exemple del 2 de juliol a Estrasburg, quan es va decidir no creuar la frontera entre Alemanya i França pel temor a una detenció.
En aquell moment, segons fonts que van viure l'episodi en directe, també es van tenir en compte "motius de seguretat" de Puigdemont, un motiu que també esgrimeixen els qui aconsellen al líder a l'exili no tornar a trepitjar Catalunya fins que decaigui l'ordre de detenció estatal. "L'important, ara, és que sigui acceptat com a eurodiputat", remarquen alts dirigents de JxCat consultats. Es tractaria d'un triomf polític -la Junta Electoral Central (JEC) va maniobrar per impedir que recollís l'acta- i també jurídic, perquè la decisió està en mans del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). L'advocat general de l'organisme ja es va pronunciar a favor de la immunitat d'Oriol Junqueras.
El cas del líder d'ERC es resoldrà el 19 de gener, i la defensa de Puigdemont calcula que "com a tard al febrer" ja hi podria haver el veredicte sobre l'expresident i també sobre Toni Comín, que es troba en la mateixa situació. El càlcul de l'equip jurídic a l'exili és que l'extradició -en mans de la justícia belga, que és la tercera vegada que afronta el cas- no es dirimirà fins que no estigui resolta la immunitat parlamentària. Una característica que, si se li confereix, tindrà impacte també en l'extradició, que passaria a dependre també d'un suplicatori que hauria de ser votat per l'Eurocambra.
I si és extradit per sedició i malversació, com demana el jutge Pablo Llarena? "Si ha de jugar la carta de ser un pres polític, la jugarà", sosté un dels consultats. Així ho va deixar clar, per exemple, en les converses que va tenir mentre va estar empresonat a Neümunster, al nord d'Alemanya, un cop detingut tornant per carretera d'un viatge a Finlàndia. No són pocs els dirigents de JxCat que aposten per presentar Puigdemont com a candidat de la Generalitat en unes hipotètiques eleccions catalanes durant el 2020 si en aquell moment ocupa una cel·la en una presó espanyola.
Investidura i reordenació
Una altra carpeta oberta a Waterloo és la posició de JxCat en la investidura de Sánchez com a president espanyol. Puigdemont, segons diversos dirigents amb qui s'ha reunit en les últimes setmanes, defensa votar-hi en contra si no hi ha moviments de fons que permetin un diàleg "sense exclusions i sense condicions". La posició és compartida sense fissures per quatre diputats del grup parlamentari -Laura Borràs, Míriam Nogueras, Jaume Alonso-Cuevillas, Mariona Illamola-, mentre que els altres quatre -Ferran Bel, Genís Boadella, Sergi Miquel i Concepció Cañadell- observen quin marge atorga el pacte entre el PSOE i Unides Podem a una nova etapa amb Catalunya.
Puigdemont, en tot cas, té en compte el to de Sánchez en campanya, i també que reivindiqués el control de la Fiscalia per extradir-lo. L'aprovació del decret contra l'anomenada "república digital" aprovat amb els vots socialistes, del PP i de Ciutadans -i l'abstenció de Podem- no ha ajudat a l'aproximació que fa JxCat a la investidura. Els presos -Josep Rull, Jordi Turull, Jordi Sànchez i Joaquim Forn-, que en l'anterior legislatura van fer arribar arguments a favor de l'abstenció a la cúpula nacionalista, van participar en l'elaboració de les exigències de JxCat fetes públiques dilluns.
La tria de lideratges de JxCat i qui encapçalarà la llista a la Generalitat també és una de les carpetes obertes damunt la taula de Waterloo
Tots els presos, des de Lledoners, també influiran en la reordenació de l'espai que inclou el PDECat, la Crida Nacional per la República i JxCat. Puigdemont està centrant esforços en les últimes setmanes a reactivar la Crida -aquest cap de setmana ha fet una trobada amb centenars de representants territorials i sectorials- pel seu caràcter "transversal", i al PDECat encara esperen la seva proposta per reorganitzar-se. Una reorganització que, en certa manera, està encallada per la tria de nous lideratges.
Laura Borràs, cap de files a Madrid, és el nom que més consens genera en l'entorn de l'expresident, sense oblidar una Elsa Artadi que en le últimes setmanes ha recuperat el protagonisme al Parlament. Els perfils amb militància al PDECat amb més ganes de tenir un paper preponderant en el futur són Damià Calvet -conseller de Territori- i Àngels Chacón -Empresa i Coneixement-, que calibren els seus moviments. La decisió final, en tot cas, dependrà de Puigdemont. I també de quin és el seu futur judicial.