Primer «round» al Congrés

Rep el butlletí cada matí al teu correu

El PSOE i ERC van temptejar-se ahir al Congrés dels Diputats. La primera reunió dels equips negociadors va acabar amb dos comunicats per separat que permeten extreure dues conclusions: els republicans es mantenen en la negativa a Pedro Sánchez -no és inamovible- i els socialistes admeten ara l'existència d'un conflicte polític. Insuficient per arribar a un acord per la investidura, però vàlid per seguir conversant. La propera trobada oficial serà dimarts vinent, coincidint amb la constitució de la cambra baixa. Venen temps de reunions, missatges, reunions discretes i equilibris per resoldre una negociació que està sacsejant el Govern, com passa amb tots els debats profunds.

No és cap secret que el president Quim Torra segueix ancorat en el "no" a Sánchez, posició que secunden tant Carles Puigdemont com Laura Borràs, cap de files de Junts per Catalunya (JxCat) a Madrid i a qui el PSOE no s'ha dirigit per arribar a cap entesa. Dins l'executiu, això sí, existeixen veus -també dins de JxCat- que defensen estudiar l'abstenció per motius pràctics: interpreten que això afavoriria l'aprovació dels pressupostos a Catalunya. Un dels més implicats en el diàleg és el vicepresident Pere Aragonès, que aquesta setmana ha posat en dubte que Torra hagi d'asseure's a la mesa de negociació. Terreny abonat per les acusacions de "deslleialtat".

La trobada del Congrés, en tot cas, obre una via a la qual fins ara el PSOE es tancava, que és la del diàleg institucional. El problema vindrà a l'hora de dotar-lo de contingut i d'acotar els aspectes a tractar, perquè Sánchez i la seva cúria ja han deixat clar que l'autodeterminació ni tan sols es pot plantejar. Mentrestant, les converses continuaran perquè a banda i banda s'interpreta el moment com una possible oportunitat de revertir un conflicte enquistat. La pilota és a la teulada del líder del PSOE, a qui la seva flexibilitat -o manca de principis sòlids- permet navegar en funció del vent que bufi. I ara toca surfejar la possibilitat de tornar a la taula de la qual no s'hauria d'haver aixecat.

Si prospera, aquesta mesa de diàleg rebrà contínuament l'impacte de la judicialització del procés, una tendència inaugurada per Mariano Rajoy i la seva incapacitat de fer política. La jornada d'ahir deixa per al record el trencament de la unanimitat al Tribunal Constitucional (TC) en el recurs d'empara contra la presó preventiva presentat per Oriol Junqueras, que aporta arguments a les defenses quan vulguin recórrer a Estrasburg. I també la citació del Tribunal de Comptes als membres del Govern encapçalat per Carles Puigdemont per les despeses de l'1-O. Trobar una solució política passa també per acabar amb una desfilada pels tribunals que no s'ha tancat, ni molt menys, al Suprem.
 

---

Avui no et perdis

»Els gestos del PSOE no mouen encara ERC del «no»; per Sara González.

»Quin recorregut poden tenir a Europa els vots particulars del TC sobre Junqueras?; per Bernat Surroca.

»​El Tribunal de Comptes cita Puigdemont i el seu govern per les despeses de l'1-O; per Bernat Surroca.

»El 82% de catalans no confia en Pedro Sánchez; per Roger Tugas.

»«És esperpèntic»: els periodistes de la «Corpo» rebutgen l'intent de censura del PP i PSC; per Sergi Ambudio.

»Primera adjudicació de l'Ajuntament de Barcelona a empreses amb ànim de lucre per fer pisos socials; per Andreu Merino.

»Crítica de sèries: Netflix salvi «The Crown»; per Víctor Rodrigo.

»Opinió: «Esclaus de Vox»; La Veu de Nació, per Sara González.

»Opinió: «La dictadura de pedra»; per Jordi Creus.
 

---

 El passadís

Xavier Melero es va convertir, per mèrits propis, en una de les grans estrelles del judici al Tribunal Suprem. Els enfrontaments dialèctics amb testimonis clau -Soraya Sáenz de Santamaría, Enric Millo-, juntament amb el respecte que li professava Manuel Marchena, el van popularitzar entre el gran públic, però no li van servir per evitar una condemna per sedició -i deu anys i mig de presó- al seu client, Quim Forn. Ara ha publicat El encargo (Ariel), on repassa amb ploma afilada les vivències a la sala segona. No hi apareix, això sí, un detall sucós: Melero ha regalat a amics seus madrilenys -i amb poques simpaties per a la causa sobiranista- exemplars del llibre El quadern suís (Proa), en el qual el president Quim Torra, abans d'assumir el càrrec, narrava el seu pas per una multinacional de les assegurances. Un relat que va agradar l'advocat de Forn.

Vist i llegit

L'Amèrica Llatina travessa moments convulsos. Al llarg de les últimes setmanes s'han succeït les protestes a Xile, el cop d'estat a Bolívia i l'alliberament de Lula da Silva, l'expresident del Brasil empresonat per un cas de corrupció. El jutge en va ordenar la privació de llibertat, Sergio Moro, és ara ministre de Justícia sota la batuta de Jair Bolsonaro. En una entrevista al diari El País, Lula és molt crític amb l'actual president brasiler i assegura que, ara que ja no és al poder, té les mans lliures per tornar a fer oposició al carrer. També indica que, tot i que podria haver-ho fet, va decidir no marxar fora del país davant la situació judicial que travessava. Qui sí que s'ha vist forçat a l'exili és Evo Morales, president de Bolívia descavalcat per un cop amb ajuda militar. Ricard Ustrell el va entrevistar ahir a la nit al Quatre Gats de TV3. 

 El nom propi

Ursula von der Leyen ja és la presidenta de la Comissió Europea. És la primera dona que ocupa el càrrec i davant seu hi té un reguitzell de carpetes de difícil gestió. L'ombra del Brexit plana sobre les institucions comunitàries des del referèndum del 2016, i les eleccions britàniques del desembre poden acabar d'embolicar una troca que s'està allargant fins a l'extenuació. L'exministra de Defensa alemanya, de la màxima confiança d'Angela Merkel, haurà de gestionar la permanent crisi dels refugiats -generadora d'imatges que haurien d'avergonyir les altes instàncies europees- i els tambors d'una nova desacceleració de l'economia. En l'última crisi, les receptes de Merkel van tensar al màxim les costures entre el nord i el sud del continent. I, pel que fa a la carpeta catalana, cap expectativa: la fredor i el silenci de sempre. Per conèixer millor qui acompanya Von der Leyen a la Comissió, en aquesta peça de la BBC podeu consultar els perfils que integren el nou govern comunitari avalat pel Parlament Europeu. 

 Els imperdibles

Si teniu Netflix i 210 minuts lliures, segur que teniu pensat degustar The Irishman, l'última pel·lícula de Martin Scorsese. Es va estrenar en un nombre reduït de cinemes fa dues setmanes, però des de dimecres ja es pot veure a la plataforma d'streaming. L'agenda d'aquests dies és moguda pel que fa a la música, amb tres propostes que destaquen per damunt de la resta: el muntatge Miedo, d'Albert Pla, que serà diumenge a Balaguer; l'electrònica més ballable a càrrec dels anglesos Hot Chip, que arriben aquest divendres a Razzmatazz; i la música urbana que abandera Bad Gyal, una de les artistes catalanes més internacionals, que aterra a la mateixa sala just l'endemà.

I, si no en teniu prou, sempre podeu consultar les recomanacions que ens acosta cada setmana Arnau Urgell i Vidal. El CCCB, per exemple, acull el Memefest 2019, que radiografia l'humor a internet, i l'antiga fàbrica d'Estrella Damm és l'escenari del Sant Jordi de Nadal, la nova denominació de l'antic Mercat del Llibre de Nadal. Les festes, ja se sap, fan venir ganes de lectura. Bon cap de setmana!

 ​