Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

El despertador: 28 de novembre

Són presos polítics i és un exili

A roda de Ciutadans, el PSC i el PP estigmatitzen els mitjans públics i els seus periodistes i empobreixen el debat. Avui també són notícia la reunió entre ERC i el PSOE a Madrid, el dinar de Borràs amb Bildu, el triomf de Mas el 2010 i el Sinn Féin

per Ferran Casas , 28 de novembre de 2019 a les 06:00 |

Rep El Despertador cada matí al teu correu

Al Despertador d'ahir us explicava com s'ha manipulat i distorsionat el debat sobre el català a l'escola i la immersió lingüística els darrers dies. De fet, la de la llengua és, malauradament, una de les grans obsessions de l'espanyolisme i, fins que no es demostri el contrari, el PSC hi ha caigut de quatre potes. En la polèmica de la llengua i també en el terrible costum d'assenyalar els mitjans públics catalans com a font de conflicte i agent contrari a la convivència.

Avui us expliquem en exclusiva com la consellera socialista al Consell de l'Audiovisual de Catalunya, l'exdiputada i exconsellera del Govern Carme Figueras, maniobra amb el seu company proposat pel PP, l'exlíder del partit a Catalunya Daniel Sirera, per prohibir als periodistes de TV3 i Catalunya Ràdio parlar d'"exili" o de "presos polítics".

Com ja va fer per als períodes electorals la Junta Electoral Central, integrada per juristes i no per periodistes i actuant amb criteris polítics, es pretén dir als periodistes com han de ser neutrals i què poden i què no dir de forma permanent. És clar que el llenguatge no és asèptic i que usar unes paraules o qualificatius i no uns altres té intenció. Però qualsevol mitjà, sigui públic o privat, té dret a tenir línia editorial. I l'ús del llenguatge -en el cas de la CCMA s'atorga de facto llibertat als periodistes per usar o no aquests termes- forma part d'aquesta línia editorial, que el que sí ha de ser és plural i respectuosa.

Sovint s'ha criticat, a vegades amb raó, que l'independentisme tirava pel dret sense tenir en compte els que no pensaven igual o que el projecte republicà era inconcret o poc atractiu. L'independentisme segueix, però, tenint un actiu potent: la nul·la capacitat de seducció de l'unionisme. Qüestionar un model educatiu que ha permès prosperar en igualtat a molts catalans, impedir que Catalunya faci sentir la seva veu i defensi els seus interessos al món, implantar una llei mordassa digital per actuar amb arbitrarietat a la xarxa, i que una exconsellera i un exlíder del PP català diguin als periodistes com han de fer la seva feina no és per tirar coets.

Per sort, el text de Figueras i Sirera no prosperarà al CAC però constata una regressió en el debat públic i com, a roda de Ciutadans, s'estigmatitzen els mitjans públics del país, que no són perfectes però que tenen uns estàndards de qualitat superior a la majoria de televisions públiques de l'Estat i a totes les privades. A TV3 i a Catalunya Ràdio, com també fem a NacióDigital, se seguirà dient "exili" perquè si no haguessin marxat estarien empresonats per haver fet política, i parlant de "presos polítics" perquè estan tancats per posar les urnes i han tingut una instrucció que, segons les instàncies internacionals, ha deixat molt a desitjar.
 

Avui no et perdis

» PP i PSC maniobren per prohibir permanentment parlar de «presos polítics» i «exili» a TV3; per Sergi Ambudio.

» El PSC i els comuns es mouen per tenir rellevància a la nova era Sánchez; per Sara González.

» ERC espera no sortir amb les mans buides de la reunió amb el PSOE; per Sara González.

» Opinió: «No hi ha límits constitucionals al diàleg»; per Mercè Barceló.

» Opinió: «L'Espanya amiga»; per Josep-Lluís Carod-Rovira.

» Opinió: «Som els homes qui hem de canviar de vorera»; per José Téllez.

»
Èxit de la ràdio visual: AdolescentsiCat, líder d'audiència a les nits de Catalunya Ràdio.

» Crítica de cinema: «The Irishman»: el rèquiem magistral de Scorsese sobre el cinema de gàngsters ja és a Netflix; per Víctor Rodrigo.
 

 El passadís

ERC manté una aliança estratègica al Congrés amb Bildu, a la que segurament s'incorporarà el BNG en la lògica de la suma d'esforços de les esquerres nacionals. Els hereus de l'antiga Batasuna preveuen, de nou, votar en el mateix sentit que ho faci el grup que lidera Gabriel Rufián a la investidura de Pedro Sánchez. Els independentistes bascos no es tanquen, però, a res ni a ningú. Per intercanviar posicions polítiques, que no estan gens allunyades, ahir Laura Borràs va dinar a Madrid, en companyia d'altres diputats, amb la portaveu abertzale, Mertxe Aizpurua, i alguns dels seus companys.   

Vist i llegit

Xavier Bru de Sala descriu a l'article "Els beneficis del sí a Sánchez" els avantatges de l'estratègia d'ERC de cara a la investidura. Ho fa en una columna a El Periódico on diu que a Esquerra no les tenen totes després de veure com se'ls arrabassava el 21-D una presidència de la Generalitat que ja assaborien i, més recentment, al tastar de nou la fel de la derrota a Barcelona després de les municipals. Això els fa ser molt prudents en els seus moviments. Segons Bru de Sala, però, més complicat ho poden tenir els postconvergents seguint l'estratègia de Carles Puigdemont. L'analista apunta que si en els mesos vinents alguns presos surten al carrer, ni que sigui sota permís penitenciari, la situació començarà a desinflamar-se. Malèvolament, assenyala que ERC vol a Quim Torra a la taula de negociacions perquè amb la seva presència, legitimarà Esquerra i sap que, tard o d'hora, s'aixecarà i quedarà deslegitimat ell.

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 2010 Artur Mas va guanyar les eleccions al Parlament amb un resultat (62 escons per CiU) que li permetia ser, per fi, president. El 2003 i el 2006 també havia guanyat en escons però els tripartits d'esquerres li ho van impedir. Mas va ser investit prenent el relleu de José Montilla gràcies a l'abstenció d'un PSC que se submergia en una profunda crisi i el seu soci de referència va ser, d'entrada, el PP. Aquella primera legislatura, del "govern dels millors" i de només dos anys, va estar marcada per les retallades (que encara no s'han revertit del tot) i la concreció de la proposta de pacte fiscal, que Mariano Rajoy es va negar a negociar.

 L'aniversari

El 28 de novembre de l'any 1905 el líder independentista irlandès Arthur Griffith va fundar el Sinn Féin, el partit republicà i d'esquerres de l'illa que va lluitar per la independència primer i per la reunificació amb els comtats del nord sota administració britànica (l'Ulster) després i encara ara. El Sinn Féin ("Nosaltres Sols" en català) va ser protagonista de les revoltes i de la negociació amb els britànics, que va permetre la independència als anys 20 amb Michael Collins i Eamon de Valera com a protagonistes. Amb el pas dels anys el partit va basar la seva feina als comptats del nord fent costat a l'IRA, que es va considerar el seu braç armat i que, en la seva branca anomenada Provisional i més activa, va declarar l'alto el foc definitiu el 2005.

El Sinn Féin va ser protagonista dels Acords de Pau de Divendres Sant amb els unionistes de 1998, clau en la pacificació de l'Ulster. El seu líder és Gerry Adams i en l'actualitat té escons al Parlament Europeu (comparteix grup amb Podem i altres esquerres post-comunistes europees), a la cambra dels comuns a Londres i al Parlament d'Irlanda. Té 27 dels 90 escons (és segona força) a l'Assemblea d'Irlanda del Nord, només un menys que el partit unionista. El Sinn Féin, que té entre els seus referents ERC i Bildu, va inspirar la fundació d'Estat Català, el partit de Francesc Macià el 1922. En aquest vídeo del diari conservador anglès The Telegraph podeu repassar en un minut i mig l'apassionant història d'aquest partit.

 
Ferran Casas i Manresa
subdirector de NacióDigital

Vols que t'arribi El Despertador de NacióDigital cada matí al teu correu electrònic? 
Fes clic aquí per rebre'l

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Arxivat a:
El despertador
Participació