JUDICI ALS MOSSOS

La defensa de Trapero demana a la Fiscalia si manté l'acusació de rebel·lió

L'escrit, presentat l'11 de novembre, argumenta que si hi ha un canvi de rebel·lió a sedició l'Audiència Nacional ja no serà competent per jutjar el cas

per Bernat Surroca , 27 de novembre de 2019 a les 18:45 |
Josep Lluís Trapero, entrant a l'Audiència Nacional | ACN
La sentència contra els líders independentistes que van impulsar l'1-O i la declaració d'independència té un profund impacte en les causes judicials que hi ha obertes i que es resoldran al llarg dels propers mesos. Una de les més rellevants és el procés contra Josep Lluís Trapero, major dels Mossos d'Esquadra, que arrencarà el 20 de gener del 2020 a l'Audiència Nacional. La defensa de Trapero va presentar l'11 de novembre, fa dues setmanes, un escrit preguntant la Fiscalia si manté l'acusació de rebel·lió tenint en compte que el Tribunal Suprem va condemnar els dirigents governamentals i civils per sedició.

En l'escrit, al qual ha tingut accés NacióDigital, es demana al ministeri públic que es pronunciï abans que comenci el judici oral sobre si manté o modifica les seves conclusions provisionals. El motiu, argumenta la defensa de Trapero, és per protegir el dret de defensa dels acusats, que es podrien trobar en la situació d'encarar el judici per defensar-se d'un delicte de rebel·lió i finalment ser acusats d'un delicte de sedició. La fiscal general de l'Estat, María José Segarra, ja va obrir la porta a canviar l'acusació després del veredicte del Suprem.


Davant d'un possible canvi, els advocats del major recorden que, si es passa de rebel·lió a sedició, l'Audiència Nacional ja no seria el tribunal competent per jutjar el cas, que hauria de passar a l'Audiència de Barcelona. La defensa del major argumenta que el cas només es podria jutjar a Madrid si la sedició perseguís trencar l'ordenament constitucional, un fet que el Tribunal Suprem ha descartat. La sentència del procés, recorda l'escrit, considera que la sedició anava encaminada a pactar un referèndum.

Judici imminent


Les defenses han escrutat la sentència del Suprem per tal de preparar el cas a l'Audiència Nacional, que a banda de Trapero afecta Cèsar Puig, Pere Soler i Teresa Laplana. Puig era secretari general de la conselleria d'Interior amb Forn, mentre que Soler era el director dels Mossos i, per tant, el seu responsable polític. Pel que fa a Laplana, era indendent de la policia catalana en el moment dels fets. A tots ells, la Fiscalia els acusa de rebel·lió i els demana penes que superen la dècada de presó.

En les qüestions prèvies, és a dir, en les primeres jornades del judici, que es pot allargar fins al març, els advocats tenen pensat constatar que l'Audiència Nacional no és "competent" per jutjar-los. En el seu moment, el jutge Pablo Llarena, instructor de la causa del procés al Suprem, va descartar unificar els casos. Trapero i la cúpula dels Mossos, però, van voler comparèixer-hi com a testimonis quan van ser cridats perquè tenien intenció d'explicar-se davant del que consideraven un "judici paral·lel".

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació