28
de novembre
del
2019
Actualitzat
a les
19:35h
Des del desembre del 2017 no hi ha campanya electoral que no vingui acompanyada d'un llistat de paraules prohibides per la Junta Electoral als mitjans públics catalans. "Exili", "presos polítics", "govern legítim", "Consell per la República", entre d'altres, són conceptes que darrerament l'òrgan electoral ha vetat a TV3 i Catalunya Ràdio en pro -segons la versió oficial- de la "neutralitat" política. Ara, PP i PSC maniobren sense fer gaire soroll per prohibir-los permanentment als mitjans públics catalans, també fora de períodes electorals.
Així ho sol·liciten els consellers proposats per aquests dos partits al Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC) Daniel Sirera -que va liderar el PP català- i Carme Figueras -va ser diputada i consellera pel PSC- en una carta al president de l'ens, Roger Loppacher, a la qual ha tingut accés NacióDigital. En la missiva, registrada oficialment el 15 d'octubre, sol·liciten un acord per instar als treballadors de la CCMA a complir "els principis d'igualtat, veracitat i neutralitat informativa, també fora dels períodes electorals".
Sirera i Figueras posen la lupa en els conceptes "presos polítics", "consellers a l'exili", "govern a l'exili" i "exili". Per defensar la seva petició, exposen diversos articles de la llei que regula la comunicació audiovisual a Catalunya i també del manual d'ús i la guia editorial de la CCMA. Tots ells fan referència a la "proporcionalitat i pluralisme" que se li requereix a l'emissora i cadena públiques. Ara als mitjans públics preval el criteri periodístic i el de cada editor a l'hora d'usar-los.
Els consellers cosignants de la carta recullen diverses resolucions de la Junta Electoral i, a partir d'aquestes, construeixen el seu principal argument: si l'òrgan electoral ha reiterat "a bastament" que les expressions ja esmentades "vulneren el principi de veracitat i neutralitat" i aquest és un principi que els mitjans públics han de complir en tot moment, no només en les setmanes prèvies a unes eleccions, cal deixar d'utilitzar-los de forma perpètua.
Vetos des del 2017
Ja en la campanya electoral dels comicis del 21-D del 2017 la JEC va prohibir dir "consellers empresonats" o "president Puigdemont". Des de llavors, els vetos de l'òrgan regulador han topat amb la indignació dels comitès professionals de TV3 i Catalunya Ràdio.
La petició, segons fonts consultades per NacióDigital, difícilment prosperarà, bàsicament perquè la renúncia al càrrec de consellera d'Eva Parera, que va ser proposada per CiU i ara és regidora a Barcelona amb Manuel Valls, assegura una majoria de consellers independentistes. El CAC pot imposar sancions -fins i tot econòmiques, malgrat que no són gens habituals- quan hi ha incompliments manifestos d'elements subjectes a llei, o incompliments de les condicions de les llicències d'explotació.
Mandats caducats
La inestabilitat política també afecta al CAC. De fet, els dos consellers que han presentat l'escrit fa temps que haurien d'haver acabat el seu mandat, que és de sis anys no renovables. El de Sirera va caducar el juliol de 2018 i el de Figueras el juliol de 2016. El Parlament no ha estat, però, capaç de consensuar el nomenament de nous consellers. Per això segueixen en funcions.
Per renovar el CAC s'ha de complir ara el requisit del suport de dos terços de la cambra a més de tenir perfils professionals. El mateix passa amb el consell de govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, que només té quatre dels sis membres que hauria de tenir per les dimissions de Brauli Duart i Pep Vilar.
Els consellers del CAC es van anar triant de forma esgraonada, a diferència dels de la CCMA, que s'escullen de cop. El mandat del president, Roger Loppacher, també ha vençut. Segueix vigent per uns mesos el de Salvador Alsius i Yvonne Grilley. La cadira de Parera va quedar vacant.
Així ho sol·liciten els consellers proposats per aquests dos partits al Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC) Daniel Sirera -que va liderar el PP català- i Carme Figueras -va ser diputada i consellera pel PSC- en una carta al president de l'ens, Roger Loppacher, a la qual ha tingut accés NacióDigital. En la missiva, registrada oficialment el 15 d'octubre, sol·liciten un acord per instar als treballadors de la CCMA a complir "els principis d'igualtat, veracitat i neutralitat informativa, també fora dels períodes electorals".
Sirera i Figueras posen la lupa en els conceptes "presos polítics", "consellers a l'exili", "govern a l'exili" i "exili". Per defensar la seva petició, exposen diversos articles de la llei que regula la comunicació audiovisual a Catalunya i també del manual d'ús i la guia editorial de la CCMA. Tots ells fan referència a la "proporcionalitat i pluralisme" que se li requereix a l'emissora i cadena públiques. Ara als mitjans públics preval el criteri periodístic i el de cada editor a l'hora d'usar-los.
Els consellers cosignants de la carta recullen diverses resolucions de la Junta Electoral i, a partir d'aquestes, construeixen el seu principal argument: si l'òrgan electoral ha reiterat "a bastament" que les expressions ja esmentades "vulneren el principi de veracitat i neutralitat" i aquest és un principi que els mitjans públics han de complir en tot moment, no només en les setmanes prèvies a unes eleccions, cal deixar d'utilitzar-los de forma perpètua.
Vetos des del 2017
Ja en la campanya electoral dels comicis del 21-D del 2017 la JEC va prohibir dir "consellers empresonats" o "president Puigdemont". Des de llavors, els vetos de l'òrgan regulador han topat amb la indignació dels comitès professionals de TV3 i Catalunya Ràdio.
La petició, segons fonts consultades per NacióDigital, difícilment prosperarà, bàsicament perquè la renúncia al càrrec de consellera d'Eva Parera, que va ser proposada per CiU i ara és regidora a Barcelona amb Manuel Valls, assegura una majoria de consellers independentistes. El CAC pot imposar sancions -fins i tot econòmiques, malgrat que no són gens habituals- quan hi ha incompliments manifestos d'elements subjectes a llei, o incompliments de les condicions de les llicències d'explotació.
Mandats caducats
La inestabilitat política també afecta al CAC. De fet, els dos consellers que han presentat l'escrit fa temps que haurien d'haver acabat el seu mandat, que és de sis anys no renovables. El de Sirera va caducar el juliol de 2018 i el de Figueras el juliol de 2016. El Parlament no ha estat, però, capaç de consensuar el nomenament de nous consellers. Per això segueixen en funcions.
Per renovar el CAC s'ha de complir ara el requisit del suport de dos terços de la cambra a més de tenir perfils professionals. El mateix passa amb el consell de govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, que només té quatre dels sis membres que hauria de tenir per les dimissions de Brauli Duart i Pep Vilar.
Els consellers del CAC es van anar triant de forma esgraonada, a diferència dels de la CCMA, que s'escullen de cop. El mandat del president, Roger Loppacher, també ha vençut. Segueix vigent per uns mesos el de Salvador Alsius i Yvonne Grilley. La cadira de Parera va quedar vacant.