Crònica

L'independentisme fa autocrítica per la resposta institucional de mínims a la sentència

JxCat i la CUP lamenten no haver estat "a l'alçada" del carrer i ERC demana concentrar-se en obrir una via política amb l'Estat; tots tres rebutgen al Parlament el veredicte de Marchena i el veto del TC a l'autodeterminació

per Sara González / Oriol March , Parlament de Catalunya, 26 de novembre de 2019 a les 20:40 |
La bancada independentista al ple del Parlament, aquest dimarts | ACN
La relació entre els partits independentistes és com un gerro fràgil com la porcellana esquerdat i amb pedaços. La desunió estratègica, agreujada per l'espasa de Dàmocles dels tribunals, no s'ha superat ni tan sols quan una sentència de quasi un segle de presó ha caigut sobre les esquenes dels dirigents empresonats. I la prova més evident és que no ha estat fins a 43 dies després del veredicte del Tribunal Suprem que ha arribat la resposta institucional promesa per Junts per Catalunya (JxCat), ERC i la CUP a bombo i platerets abans que el veredicte caigués a plom mentre des del carrer els reclamaven la "unitat" perduda. La reacció, però, ha estat de mínims i no exempta de polèmiques. "No hem estat a l'alçada", han resumit JxCat i la CUP.

La resposta s'ha limitat, de fet, a una proposta de resolució que va haver de recórrer un tortuós camí per acordar-se, que ha trigat en votar-se al Parlament i en la qual l'acord sobre com afrontar la suspensió d'un punt per part del Tribunal Constitucional ha arribat en temps de descompte. El que s'ha votat, en definitiva, és un posicionament polític que, tot i ser molt contundent a l'hora de rebutjar tant les condemnes com la "censura" que s'intenta imposar sobre l'autodeterminació o qüestions com la reprovació de la monarquia, dista molt dels plantejaments inicials en les reunions que es mantenien a Catalunya i a Waterloo en els mesos previs a un veredicte anunciat.


Propostes com la vaga general sostinguda en el temps, la mobilització massiva liderada des de les institucions -centrades en preservar les competències davant del temor d'una nova intervenció-, l'avançament de les eleccions catalanaes, el govern de concentració independentista, la celebració d'un altre referèndum que el president Quim Torra va esbossar unilateralment per fer abans del 2021 o l'aixecament de la suspensió de la declaració de la independència que reclamava l'ANC, han anat caient pel camí. Teixir un mínim comú denominador entre els partidaris de la confrontació i els que aposten per la via pretesament pragmàtica de dialogar amb el govern espanyol ha estat pràcticament impossible més enllà d'un text parlamentari. 


Una resolució que, a més, ha topat amb la suspensió del TC en el punt que reclamava poder debatre sobre l'autodeterminació i ha situat el president del Parlament, Roger Torrent, i la mesa en l'ull de l'huracà de la Fiscalia. Les esmenes presentades per esquivar el veto, registrades per separat i que finalment han estat aprovades de forma conjunta però sense text transaccionat, no deixen ser ser una enginyeria verbal. Pivoten en el rebuig a la suspensió, un redactat pel qual el PSC i el PP no consideren que s'hagin de derivar conseqüències penals. "Fan veure que desobeeixen sense desobeir", han conclòs els populars. Només Ciutadans ha amenaçat amb portar la resolució a la Fiscalia, però avui s'han quedat sols en la demanda.

L'impacte de les converses PSOE-ERC


La crítica a la incapacitat permanent de superar les discrepàncies dins de l'independentisme des de l'octubre del 2017 ha estat especialment assenyalat durant les protestes, amb aldarulls inèdits inclosos, que es van derivar de la sentència. I aquest dimarts al Parlament han estat Junts per Catalunya i la CUP, per boca d'Elsa Artadi i Vidal Aragonés, els que han assumit públicament que no s'ha estat "a l'alçada". Diferent ha estat el posicionament d'ERC. La resolució ha aterrat a la cambra catalana just quan els republicans estan en plenes converses amb el PSOE per la investidura de Pedro Sánchez a canvi de la formació d'una mesa de negociació entre governs.

Aquest context ha impregnat el discurs dels d'Oriol Junqueras. De fet, ha estat Marta Vilalta, que forma part de l'equip negociador que dijous es plantarà a Madrid per interlocutar amb els socialistes, qui després d'assenyalar la via repressiva de l'Estat ha reclamat que és "moment d'obrir una via política i una solució democràtica" aprofitant el preacord entre el PSOE i Unides Podem. Els republicans han enfilat ja un camí propi que, asseguren, prosseguiran amb independència de què decideixi fer finalment JxCat, una situació que genera tensions entre socis de Govern. 


Precisament per l'obertura d'aquest nou escenari, els comuns han marcat un distanciament al Parlament pel que consideren una acció estèril de l'independentisme. Els de Jéssica Albiach han rebutjat la sentència i han defensat que a la cambra catalana s'hi ha de poder parlar de tot, també de l'autodeterminació, però s'han abstingut a la votació de la resolució. Han assenyalat que amb la reiteració de textos presentats estan fregant la "banalització" del la seva defensa. "Ara és temps de diàleg i no de simbolisme", ha resumit la diputada Marat Ribas tot considerant "històrica" l'oportunitat que s'obre amb el preacord del PSOE amb Podem.

La Moncloa, de moment, ha indicat que esperarà a la publicació de la proposta de resolució per prendre qualsevol decisió, i ha alertat que no permetrà "res il·legal". Tots els ulls estaran posats els propers dies en la decisió que pugui prendre Sánchez sobre l'aprovació de la moció. En els consells de ministres previs a la campanya electoral, el govern espanyol va decidir aguditzar l'ofensiva al TC contra la mesa del Parlament. El context negociador per la investidura pot suavitzar, ara, la mà dura de Sánchez.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació