26
de novembre
del
2019
Actualitzat
el
02
de desembre
a les
11:48h
L'Organització de Nacions Unides alerta que el 2018 el diòxid de carboni va assolir un nou màxim històric. La concentració a l'atmosfera del gas amb marcat efecte hivernacle se situa en nivells anteriors a l'aparició de l'espècie humana, quan hi vivien els australopitecs i el mar era vint metres més alt que avui. Adverteix que si seguim així, el 2030 la temperatura, en comptes de pujar un grau i mig –com es va acordar a la cimera de París–, pujaria fins a 3,2°C.
A l'informe sobre salut i canvi climàtic de la revista mèdica Lancet anomenat «compte enrere», 120 científics de 35 institucions, entre les quals hi ha l'Organització Mundial de la Salut i el Banc Mundial, alerten que els hàbits d'avui repercutiran en la forma en què viurem en el futur. Si no contenim les emissions acordades a la cimera del clima París, un infant que nasqués avui, en tenir setanta-un anys viuria en un entorn quatre graus més càlid que el d'avui, cosa que afectaria fortament la seva salut.
Una coalició d'onze mil científics de 150 tres països sobre el canvi climàtic han publicat l'advertiment a la revista BioScience que el canvi climàtic, que ja és aquí, s'accelera més que no es creia. Fa vint-i-cinc anys més de mil set-cents científics van llançar un primer advertiment, recomanant canviar d'actituds si no volíem anar cap a la destrucció ambiental que provocaria greus complicacions per a l'espècie humana.
Quins serien els efectes per a l'espècie humana? En l'entorn ja hem vist tempestes greus a la mediterrània que, en cas de seguir així, incrementarien la freqüència de les «gotes fredes» i els seus estralls i també incrementarien els incendis. D'una altra banda, l'escalfament global general minvaria el rendiment de les collites, cosa que encariria els aliments i, en els infants, conduiria a la malnutrició. A més, augmentarien les malalties infeccioses, per la dispersió dels paràsits i els seus vehicles (el mosquit tigre, per exemple).
La munió d'experts que es manifesta cada cop més fort insta els governs a emprendre accions per a mitigar les repercussions del canvi global assolint els acords de París. Com es podrien acomplir? Doncs, donada la tendència dels darrers anys, caldria reduir les emissions en un 7,6%; és a dir, multiplicar per cinc les estratègies suggerides en els plans dissenyats fins ara per a la dècada vinent.
Com? Apostant per les energies renovables baixes en carboni, que minvarien els efectes sobre la salut. I reemplaçar dràsticament les activitats basades en combustibles fòssils, eliminar els subsidis a les empreses de combustibles fòssils i imposar tarifes suficientment altes a les activitats que els facin servir com a efecte dissuasiu.
També insten a preparar els sistemes sanitaris per a prevenir les conseqüències que el canvi climàtic té sobre la salut, especialment preparar-se per a les malalties fins ara considerades tropicals. I, en l'àmbit global, restaurar i protegir boscos, praderies, torberes, molleres i manglars perquè segrestin el diòxid de carboni, gas clau en l'efecte hivernacle.
Recomanen també oblidar l'enriquiment com a objectiu i posar el focus en la justícia social i econòmica –com també va apuntar el president de Ghana a les Nacions Unides. I educar els ciutadans; Itàlia és el primer país del món introduir la crisi climàtica com a assignatura en les escoles, a partir del pròxim curs, seguint les recomanacions de l'ONU. Som a temps per a garantir la salut d'aquests escolars? En l'àmbit personal, recomanen reduir el consum d'animals, canviar l'origen de les fonts d'energia i canviar els hàbits, minvant els viatges especialment en avió.
Quins seran els acords de la conferència de Nacions Unides sobre el Clima (COP25) que se celebrarà a Madrid el desembre? Potser tant se val, perquè els acords no són vinculants. Serem tan estúpids per a no mitigar aquesta situació, com deia el biòleg James Lovelock fa gairebé deu anys? Té pinta. Només la força de la gent pot obligar els governs a prendre les mesures dràstiques necessàries.
A l'informe sobre salut i canvi climàtic de la revista mèdica Lancet anomenat «compte enrere», 120 científics de 35 institucions, entre les quals hi ha l'Organització Mundial de la Salut i el Banc Mundial, alerten que els hàbits d'avui repercutiran en la forma en què viurem en el futur. Si no contenim les emissions acordades a la cimera del clima París, un infant que nasqués avui, en tenir setanta-un anys viuria en un entorn quatre graus més càlid que el d'avui, cosa que afectaria fortament la seva salut.
Una coalició d'onze mil científics de 150 tres països sobre el canvi climàtic han publicat l'advertiment a la revista BioScience que el canvi climàtic, que ja és aquí, s'accelera més que no es creia. Fa vint-i-cinc anys més de mil set-cents científics van llançar un primer advertiment, recomanant canviar d'actituds si no volíem anar cap a la destrucció ambiental que provocaria greus complicacions per a l'espècie humana.
Quins serien els efectes per a l'espècie humana? En l'entorn ja hem vist tempestes greus a la mediterrània que, en cas de seguir així, incrementarien la freqüència de les «gotes fredes» i els seus estralls i també incrementarien els incendis. D'una altra banda, l'escalfament global general minvaria el rendiment de les collites, cosa que encariria els aliments i, en els infants, conduiria a la malnutrició. A més, augmentarien les malalties infeccioses, per la dispersió dels paràsits i els seus vehicles (el mosquit tigre, per exemple).
La munió d'experts que es manifesta cada cop més fort insta els governs a emprendre accions per a mitigar les repercussions del canvi global assolint els acords de París. Com es podrien acomplir? Doncs, donada la tendència dels darrers anys, caldria reduir les emissions en un 7,6%; és a dir, multiplicar per cinc les estratègies suggerides en els plans dissenyats fins ara per a la dècada vinent.
Com? Apostant per les energies renovables baixes en carboni, que minvarien els efectes sobre la salut. I reemplaçar dràsticament les activitats basades en combustibles fòssils, eliminar els subsidis a les empreses de combustibles fòssils i imposar tarifes suficientment altes a les activitats que els facin servir com a efecte dissuasiu.
També insten a preparar els sistemes sanitaris per a prevenir les conseqüències que el canvi climàtic té sobre la salut, especialment preparar-se per a les malalties fins ara considerades tropicals. I, en l'àmbit global, restaurar i protegir boscos, praderies, torberes, molleres i manglars perquè segrestin el diòxid de carboni, gas clau en l'efecte hivernacle.
Recomanen també oblidar l'enriquiment com a objectiu i posar el focus en la justícia social i econòmica –com també va apuntar el president de Ghana a les Nacions Unides. I educar els ciutadans; Itàlia és el primer país del món introduir la crisi climàtica com a assignatura en les escoles, a partir del pròxim curs, seguint les recomanacions de l'ONU. Som a temps per a garantir la salut d'aquests escolars? En l'àmbit personal, recomanen reduir el consum d'animals, canviar l'origen de les fonts d'energia i canviar els hàbits, minvant els viatges especialment en avió.
Quins seran els acords de la conferència de Nacions Unides sobre el Clima (COP25) que se celebrarà a Madrid el desembre? Potser tant se val, perquè els acords no són vinculants. Serem tan estúpids per a no mitigar aquesta situació, com deia el biòleg James Lovelock fa gairebé deu anys? Té pinta. Només la força de la gent pot obligar els governs a prendre les mesures dràstiques necessàries.