sentència de l'1-O

L'independentisme rebutja el veto del Constitucional a l'autodeterminació

JxCat, ERC i la CUP aproven les propostes contra la suspensió del tribunal i responen conjuntament en contra de la sentència de l'1-O amb una resolució parlamentària

per Sara González / Oriol March , Parlament de Catalunya, 26 de novembre de 2019 a les 18:10 |
Quim Torra i Pere Aragonès, aquest dimarts al Parlament | ACN
L'independentisme ha votat aquest dimarts al Parlament a favor de poder debatre sobre el dret a l'autodeterminació i la reprovació de la monarquia un cop el Tribunal Constitucional (TC) havia intentat frenar-ho a instàncies del govern espanyol. Després d'un tortuós camí per consensuar un text com a resposta a la sentència de l'1-O, Junts per Catalunya, ERC i la CUP han tancat files tant amb el text que manifesta el rebuig a les condemnes com amb les esmenes que, per separat, havien presentat els tres grups.

Aquesta és, fins ara, la resposta institucional més rellevant que han donat de forma conjunta els tres partits a les condemnes del Suprem de quasi un segle de presó als dirigents empresonats. Més enllà del punt suspès, els comuns s'han abstingut a la resta de la resolució, que expressa el rebuig a la sentència, mentre que Cs, PSC i PP han votat en contra. 


L'article suspès i que els independentistes han rebutjat que hagi estat "censurat és el següent: "El Parlament reitera i reiterarà tants cops com ho vulguin els diputats i les diputades, la reprovació de la monarquia, la defensa del dret a l'autodeterminació i la reivindicació de la sobirania del poble de Catalunya per decidir el seu futur polític". La seva tramitació ha motivat que la mesa de la cambra catalana i el seu president, Roger Torrent, estiguin sent investigats per la Fiscalia i hagin rebut advertències dels tribunals sobre les conseqüències penals que se'n pugui derivar. Torrent, però, ha reiterat en les darreres setmanes que la mesa no pot actuar com a "censora" de debats que estan candents a la societat. 

De fet, el text argumenta que altres parlaments d'arreu de l'estat espanyol es posicionen també sobre qüestions que desborden el seu àmbit competencial demanant, per exemple, que s'apliqui el 155 a Catalunya, sense que això impliqui "cap impugnació" per part del govern espanyol. És més, els grups independentistes defensen que ho puguin seguir fent en defensa de la representació política i la llibertat d'expressió. 


Votació conjunta d'unes esmenes presentades per separat

La fórmula escollida per refermar el compromís amb les qüestions vetades judicialment ha estat la presentació d'unes esmenes que han estat tramitades aquest mateix dimarts per la mesa i que, per tant, no han estat subjectes encara de cap advertència dels tribunals. Tot i això, l'oposició considera que és el contingut de les esmenes el que contravé de nou les ordres del Constitucional. Per estalviar-se peticions de reconsideració de Ciutadans, PP i PSC que suposés la interrupció del ple, els partits independentistes, que aquest dilluns tenien preparat un text per transaccionar, han optat finalment per votar conjuntament totes les esmenes presentades per separat.


En tot cas, l'entesa entre els tres grups ha arribat en el darrer moment després de deu dies de desavinences a l'hora de presentar les esmenes. Tampoc va ser fàcil la confecció de la resolució, que la CUP considera insuficient i que no s'ha portat a votació fins a aquest dimarts malgrat que va ser consensuada abans de la campanya del 10-N. En aquell moment, no va ser tramitada per la via d'urgència. 

Rebuig a la sentència del Suprem

Més enllà del punt suspès, en la proposta de resolució consensuada, els grups independentistes rebutgen explícitament la sentència del Tribunal Suprem, que consideren "injusta", i exigeix la llibertat dels presos, així com el retorn dels exiliats. Alerten, a més que es tracta d'una sentència que "limita l'exercici dels drets fonamentals" i que s'emmarca en una "deriva autoritària" de l'Estat que afecta al conjunt dels ciutadans i no només a aquells que són independentistes.

Titlla, a més, d'"escàndol democràtic" la condemna d'11 anys i mig de presó a l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell per haver permès que al Parlament "s'hi pogués parlar de tot". El text també estableix que la sentència fixa un "precedent inacceptable" que suposa, per exemple, que protestes com l'aturada d'un desnonament o l'ocupació d'un CAP o el tall d'un carrer per una manifestació "podrien convertir-se en delicte de sedició". 

Els grups independentistes carreguen contra la sentència i la "censura"

Els grup parlamentaris independentistes han fet una dura crítica a la sentència del Suprem i a la suspensió del Constitucional al punt que defensava l'autodeterminació i la reprovació de la monarquia. De fet, JxCat, ERC i la CUP s'han refermat en les dues qüestions vetades judicialment. Elsa Artadi, diputada de JxCat, ha demanat "humanitat" i "comprensió" a la resta de grups -especialment de l'oposició- perquè sovint es cau en la "deshumanització" de l'adversari polític, convertint-lo en funció dels discursos en "terroristes". La dirigent ha assegurat que "costa molt trobar diferències entre Rajoy i Sánchez". Malgrat tot, ha dit, el diàleg "segueix sent possible, però és incompatible amb la repressió".  

"L'Estat es troba en una deriva autoritària que afecta tots els demòcrates", ha advertit la dirigent republicana Marta Vilalta, que ha afegit que és "una vergonya i un escàndol democràtic" la condemna de presó a l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell. La secretària general adjunta d'ERC ha lamentat la "censura" que intenta imposar el TC i ha reivindicat l'autodeterminació al mateix temps que ha refermat la intenció del seu partit de dialogar amb el govern espanyol. "Ara és el moment d'obrir una via política i una solució democràtica", ha ressaltat, en referència al sit and talk.

Per a la CUP, la sentència és la "resposta de l'aparell de l'Estat al conflicte polític" que viu Catalunya. Tot i donar suport al text, els anticapitalistes consideren que la reacció institucional a les condemnes s'ha quedat curta. "No hem estat a l'alçada ni hem sabut recollir què ens estava dient el carrer", ha subratllat el diputat Vidal Aragonés. També ha advertit que el TC "mai" determinarà "de què es parla i de què no" a la cambra catalana, i ha defensat tant l'autodeterminació com que la monarquia actual "troba el seu origen en la dictadura" franquista. 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació