26
de novembre
del
2019
Actualitzat
a les
18:25h
Els termes per encetar el diàleg amb l'Estat en el marc de la investidura de Pedro Sánchez generen discrepàncies entre membres del Govern i els partits que l'integren. Després que el vicepresident i home fort d'ERC, Pere Aragonès, assenyalés aquest matí en una entrevista a RAC1 que les converses entre executius arrenquessin abans de la investidura, consellera de la Presidència, Meritxell Budó, ha situat "després" d'aquest tràmit les converses entre la Generalitat i la Moncloa. "Quan hi hagi govern [a Madrid], ja en parlarem", ha destacat Budó en la roda de premsa posterior al consell executiu.
La consellera ha indicat que no hi ha hagut "debat" sobre la qüestió en la reunió del Govern d'aquest dimarts, i ha volgut clarificar que no hi ha "molèsties" dins l'executiu pel fet que ERC -i no Junts per Catalunya (JxCat), la formació de Budó- sigui qui està negociant la investidura de Sánchez. La dirigent independentista, en tot cas, ha apuntat que no pot "donar més detalls" perquè no s'ha "consensuat" una posició "única i conjunta" entre les formacions que l'integren.
En tot cas, Budó ha manifestat que qualsevol diàleg passa perquè el liderin el president de la Generalitat, Quim Torra, i el líder del PSOE, a qui Torra va trucar la nit electoral per felicitar-lo però sense obtenir resposta. "Si hi ha un marc de negociació, no tindria cap sentit que no fos liderada pel president. No entenem un diàleg sense governs que no inclogui la figura de Torra i de Sánchez", ha destacat la dirigent governamental.
Pel que fa al contingut del diàleg, Budó ha considerat "òptima" la declaració de Pedralbes del 20 de desembre de l'any passat com a "punt de partida". En aquest sentit, ha apuntat que cal recuperar la figura del relator, que hauria de reunir aquestes característiques: "Una figura de consens i reconeixement social dins del país, còmode per als dos governs". La negociació va embarrancar al febrer per aquesta qüestió.
Primer pas cap al TC
El Govern ha decidit aquest dimarts iniciar els tràmits per portar al Tribunal Constitucional (TC) el reial decret de l'executiu espanyol en funcions pensat per combatre la "república digital". En concret, la Generalitat ha demanat un dictamen al Consell de Garanties Estatutàries (CGE) previ a anar al TC, segons ha explicat Budó. La iniciativa del govern espanyol ha estat titllada de "155 digital" per part de responsables de l'administració des del moment en què es va posar en marxa.
Són cinc els àmbits en els quals el Govern interpreta que es podria dur a terme un conflicte de competències amb l'Estat: infraestructures digitals i desplegament de la fibra òptica; identitat digital; desplegament de l'administració digital; ciberseguretat; i contractació pública. El reial decret, que es va impulsar coincidint amb la campanya electoral de les eleccions del 10-N, s'aprovarà previsiblement demà al Congrés.
El conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública, Jordi Puigneró, ja va anunciar a principis de novembre una "ofensiva" en tots els àmbits jurídics i polítics per defensar les competències del Govern en l'àmbit digital. Puigneró va denunciar que, "sota el pretext de la seguretat nacional i l'ordre públic i sense ordre judicial", aquest decret obria la porta al control de les comunicacions per part del govern espanyol i "suposava un fre" a la innovació digital i al "progrés" de Catalunya
La consellera ha indicat que no hi ha hagut "debat" sobre la qüestió en la reunió del Govern d'aquest dimarts, i ha volgut clarificar que no hi ha "molèsties" dins l'executiu pel fet que ERC -i no Junts per Catalunya (JxCat), la formació de Budó- sigui qui està negociant la investidura de Sánchez. La dirigent independentista, en tot cas, ha apuntat que no pot "donar més detalls" perquè no s'ha "consensuat" una posició "única i conjunta" entre les formacions que l'integren.
En tot cas, Budó ha manifestat que qualsevol diàleg passa perquè el liderin el president de la Generalitat, Quim Torra, i el líder del PSOE, a qui Torra va trucar la nit electoral per felicitar-lo però sense obtenir resposta. "Si hi ha un marc de negociació, no tindria cap sentit que no fos liderada pel president. No entenem un diàleg sense governs que no inclogui la figura de Torra i de Sánchez", ha destacat la dirigent governamental.
Pel que fa al contingut del diàleg, Budó ha considerat "òptima" la declaració de Pedralbes del 20 de desembre de l'any passat com a "punt de partida". En aquest sentit, ha apuntat que cal recuperar la figura del relator, que hauria de reunir aquestes característiques: "Una figura de consens i reconeixement social dins del país, còmode per als dos governs". La negociació va embarrancar al febrer per aquesta qüestió.
Primer pas cap al TC
El Govern ha decidit aquest dimarts iniciar els tràmits per portar al Tribunal Constitucional (TC) el reial decret de l'executiu espanyol en funcions pensat per combatre la "república digital". En concret, la Generalitat ha demanat un dictamen al Consell de Garanties Estatutàries (CGE) previ a anar al TC, segons ha explicat Budó. La iniciativa del govern espanyol ha estat titllada de "155 digital" per part de responsables de l'administració des del moment en què es va posar en marxa.
Són cinc els àmbits en els quals el Govern interpreta que es podria dur a terme un conflicte de competències amb l'Estat: infraestructures digitals i desplegament de la fibra òptica; identitat digital; desplegament de l'administració digital; ciberseguretat; i contractació pública. El reial decret, que es va impulsar coincidint amb la campanya electoral de les eleccions del 10-N, s'aprovarà previsiblement demà al Congrés.
#Portaveu@meritxellbudo: “El Consell Executiu ha demanat al Consell de Garanties Estatutàries que es pronunciï respecte la possible vulneració de competències de la Generalitat per part del decret llei digital del Govern de l’Estat” pic.twitter.com/5xgq0xD3lS
— Govern. Generalitat (@govern) November 26, 2019
El conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública, Jordi Puigneró, ja va anunciar a principis de novembre una "ofensiva" en tots els àmbits jurídics i polítics per defensar les competències del Govern en l'àmbit digital. Puigneró va denunciar que, "sota el pretext de la seguretat nacional i l'ordre públic i sense ordre judicial", aquest decret obria la porta al control de les comunicacions per part del govern espanyol i "suposava un fre" a la innovació digital i al "progrés" de Catalunya