26
de novembre
del
2019
Actualitzat
a la
13:49h
La comitiva judicial ha executat aquest matí, amb l'ajuda dels Mossos d'Esquadra, el desnonament de la Manuela, una veïna del barri Gòtic de Barcelona que havia rebut una ordre de desnonament amb data oberta.
Aquest matí diverses unitats de l'Àrea de Recursos Operatius (ARRO) dels Mossos han blindat l'entorn del seu pis al carrer Obradors. La comitiva judicial ha tirat endavant el desallotjament tot i tenir constància que la veïna va rebre aquest dilluns una notificació a través de la qual se li notificava que tindria accés a un pis d'emergència d'aquí a 15 dies. "No ens han volgut escoltar", asseguren des del col·lectiu Resistim al Gòtic.
L'Ajuntament ha ofert a la Manuela un allotjament temporal durant aquestes dues setmanes, però la veïna ha decidit instal·lar-se temporalment a casa d'un familiar.
El desnonament ha arribat després que la resistència veïnal frustrés cinc intents previs, sota la coordinació del col·lectiu Resistim al Gòtic. "A la Manuela li ha caigut, fins al final, tot el pes de la violència judicial, institucional i policial", asseguren a través d'un comunicat.
Una pràctica il·legal amb l'aval del TSJC
El de la Manuela és el darrer cas de desnonament obert a Barcelona. Són aquells en què el propietari de l'immoble demana al jutge que faci fora de casa seva les persones que hi viuen, sigui per impagament del lloguer o de la hipoteca o per ocupació de l'habitatge, sense especificar una data.
Habitualment, són casos en què ja s'ha intentat desnonar l'habitatge prèviament i el jutge ordena que la comitiva judicial es presenti a l'immoble acompanyada d'agents antiavalots dels Mossos d'Esquadra.
El TSJC continua avalant aquesta pràctica tot i que el govern espanyol va modificar la llei d'enjudiciament civil per prohibir-la, fixant que els desallotjaments s'havien de fixar en un dia i hora "exactes". Els jutges, però, consideren que l'acció de grups d'habitatge dificulta en moltes ocasions complir les resolucions judicials veuen en els desnonaments amb data oberta una bona eina per evitar-ho.
Barcelona és l'epicentre d'aquest fenomen, que a la capital catalana es va multiplicar per sis entre el 2017 i el 2018, passant de 8 a 47, pràcticament un per setmana.
Aquest matí diverses unitats de l'Àrea de Recursos Operatius (ARRO) dels Mossos han blindat l'entorn del seu pis al carrer Obradors. La comitiva judicial ha tirat endavant el desallotjament tot i tenir constància que la veïna va rebre aquest dilluns una notificació a través de la qual se li notificava que tindria accés a un pis d'emergència d'aquí a 15 dies. "No ens han volgut escoltar", asseguren des del col·lectiu Resistim al Gòtic.
L'Ajuntament ha ofert a la Manuela un allotjament temporal durant aquestes dues setmanes, però la veïna ha decidit instal·lar-se temporalment a casa d'un familiar.
El desnonament ha arribat després que la resistència veïnal frustrés cinc intents previs, sota la coordinació del col·lectiu Resistim al Gòtic. "A la Manuela li ha caigut, fins al final, tot el pes de la violència judicial, institucional i policial", asseguren a través d'un comunicat.
Una pràctica il·legal amb l'aval del TSJC
El de la Manuela és el darrer cas de desnonament obert a Barcelona. Són aquells en què el propietari de l'immoble demana al jutge que faci fora de casa seva les persones que hi viuen, sigui per impagament del lloguer o de la hipoteca o per ocupació de l'habitatge, sense especificar una data.
Habitualment, són casos en què ja s'ha intentat desnonar l'habitatge prèviament i el jutge ordena que la comitiva judicial es presenti a l'immoble acompanyada d'agents antiavalots dels Mossos d'Esquadra.
El TSJC continua avalant aquesta pràctica tot i que el govern espanyol va modificar la llei d'enjudiciament civil per prohibir-la, fixant que els desallotjaments s'havien de fixar en un dia i hora "exactes". Els jutges, però, consideren que l'acció de grups d'habitatge dificulta en moltes ocasions complir les resolucions judicials veuen en els desnonaments amb data oberta una bona eina per evitar-ho.
Barcelona és l'epicentre d'aquest fenomen, que a la capital catalana es va multiplicar per sis entre el 2017 i el 2018, passant de 8 a 47, pràcticament un per setmana.