Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

El despertador: 26 de novembre

Vots negociats i no regalats

Si Sánchez no es mou, ERC podrà dir que ha sortit de la zona de confort i ha arriscat però que, un cop més, l'esquerra espanyola ha fallat. Avui també són notícia l'autodeterminació al Parlament, el postureig de Casado, "The Crown", l'editorial conjunt i Antoni Rovira i Virgili

per Ferran Casas , 26 de novembre de 2019 a les 06:00 |

Rep El Despertador cada matí al teu correu

Aquest cap de setmana Miquel Iceta deia al Via Lliure de RAC1 que ERC havia de facilitar la investidura de Pedro Sánchez perquè l'alternativa "temerària" era una dreta espanyolista que, en campanya, s'havia descarat i ja demanava il·legalitzar partits independentistes. És un argument pobre -ja el vam sentir després que ERC i JxCat no tramitessin uns pressupostos pactats entre Sánchez i Iglesias sobre els quals no se'ls havia demanat parer- i que cada cop fa menys forat entre les bases independentistes. Entre d'altres coses perquè hi ha un sector d'aquest món -que no és petit- que opina que amb un govern reaccionari i repressor a Madrid el procés històric cap a la independència s'accelerarà i que, per tant, hi ha ben poc a perdre. L'alternativa a la via del xoc -que no ha estat del tot acreditada o desacreditada per la vida dels fets- és que la política funcioni.

I això és el que les bases d'ERC van demanar ahir a la consulta interna. Els militants de la formació republicana van avalar de forma massiva l'estratègia de la direcció, que busca que el PSOE es mogui i, de pas, situar el partit en un paper central a Madrid. En els darrers anys, l'independentisme ha estat criticat per actuar de forma "prepolítica". Però actuar políticament és, precisament, respectar la voluntat popular i tots els projectes i assumir que els interlocutors es tenen i no es trien. Actuar pel carril de la política convencional i pròpia de les democràcies liberals és també entendre que els vots no es regalen, que els vots es negocien.

Ara és el PSOE qui, en aquesta lògica, s'ha de moure. Té marge per fer-ho entre d'altres coses perquè restar quiet porta a l'abisme d'una nova repetició d'eleccions. Les terceres seran encara pitjors que les segones. Ben al contrari per a ERC. Entre altres coses perquè si es queden en el "no" si Sánchez no mou fitxa de veres, Oriol Junqueras, Marta Rovira i Pere Aragonès podran explicar que ells, a diferència de Junts per Catalunya o la CUP, que amb diferent to s'han mantingut en la zona de confort -tampoc els seus vots són necessaris-, van arriscar i van allargar la mà però que, un cop més, els van dir que no. Que el conflicte polític que els darrers anys s'ha endurit no requeria per al PSOE sortida política malgrat l'ampli consens a Catalunya que la reclama. L'esquerra espanyola haurà tornat a fallar.

Avui estarem pendents dels moviments del govern espanyol i del PSOE, a més d'una moció sobre l'autodeterminació en el marc de la resposta al Suprem que es debatrà al Parlament. És simbòlica i ja ha estat suspesa pel Constitucional. El debat, però, posa en risc la mesa del Parlament. Servirà per exhibir la manca d'unitat independentista, ja que els tres grups republicans han presentat esmenes diferenciades per substituir la part suspesa. Per ara, i si no ho arreglen in extremis, no es pot dir que estiguem davant una història d'èxit.
 

Avui no et perdis

» ERC blinda amb les bases el pols al PSOE per la mesa negociadora; per Sara González.

» Guia: quin preu posa l'independentisme a l'abstenció?; per Oriol March.

» La coalició PSOE‑Podem divideix l'empresariat; per Pep Martí.

»
La doble repressió dels joves estrangers detinguts per protestar contra la sentència; per Bernat Surroca i Andreu Merino.

» Opinió: «Qüestions de fe»; per Maria Vila.

» Opinió: «El cepillo»; per Jaume Barberà.

» Milers de persones es manifesten contra les violències masclistes a Barcelona; per Jordi Velert.

» Fotos: Penelles, el poble pintat; per Josep Maria Montaner.
 

 El passadís

Pablo Casado demanava ahir a Pedro Sánchez que parlés amb Cs per evitar que la investidura estigués en mans d'ERC. Però tot és postureig. Al PP, tant l'actual direcció com la vella guàrdia, donen per fet que el líder del PSOE serà president i que, a més de Podem, comptarà amb l'abstenció d'ERC i d'altres formacions nacionalistes i regionalistes. Hi compten però volen impedir -i no estalvien artilleria mediàtica- que s'aferri el relat que Sánchez no tenia cap altra opció que negociar amb les forces "perifèriques" si es volien evitar unes terceres eleccions.

Vist i llegit

De cinema i televisió no en sé, Déu me'n guard, tant com Toni Vall o Víctor Rodrigo, els nostres experts en pantalles, però com que aquests dies he acabat de devorar a Netflix la tercera temporada de The Crown em permeto recomanar-vos vivament aquesta sèrie. A banda de la qualitat dels actors i la fotografia, si us agraden la història del segle XX i la política no us la podeu perdre. La vida d'Elisabet II i les històries personals dels Windsor, que no ens són gens alienes perquè el vel protector de la premsa va caure a les illes britàniques molts anys abans que ho fes a Espanya, s'entrellacen amb els retrats de primers ministres que van marcar una època al Regne Unit com ara Winston Churchill o els d'altres menys coneguts per nosaltres, com el laborista Harold Wilson. Ja espero la quarta temporada i la relació entre la reina i el personatge de Margaret Thatcher.   

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 2009, i a les portes de la sentència del TC retallant l'Estatut -veuria la llum el juny de 2010- dotze diaris catalans publicaven l'editorial conjunt "La dignitat de Catalunya". El text redactat pel notari Juan José López Burniol i el periodista Enric Juliana el van publicar El Periódico, La Vanguardia, Avui, El Punt, Diari de Girona, Diari de Tarragona, Segre, La Mañana, Regió 7, El 9 Nou, Diari de Sabadell i Diari de Terrassa. Advertia dels efectes de retallar el que havien votat els catalans en referèndum. Va ser interpretat a Madrid com mostra de "pensament únic" català i, òbviament, no va ser atès, com va passar amb moltes altres demandes i avisos dels darrers anys. Aquí el podeu recuperar. Dissabte passat al FAQS van rememorar la publicació José Antich, que dirigia La Vanguardia, i Rafa Nadal, que dirigia El Periódico.

 L'aniversari

El 26 de novembre de 1882 naixia a Tarragona l'intel·lectual Antoni Rovira i Virgili, que va morir exiliat a Perpinyà el 1949. Periodista, lingüista i polític va militar a ERC als anys 30 i 40. En va ser diputat i va fer de president del Parlament a l'exili en substitució de Josep Irla, que va prendre el relleu de l'afusellat Lluís Companys a la presidència. La universitat pública de Tarragona porta el seu nom. D'ell us recomano molt llegir Els darrers dies de la Catalunya republicana, el dietari de la vigília de l'ocupació de Barcelona i la fugida a un exili que va ser llarg. Val la pena tenir-ho present. La seva filla, Teresa Rovira, parla aquí del seu llibre Defensa de la democràcia amb motiu de la seva traducció a l'anglès.

 
Ferran Casas i Manresa
subdirector de NacióDigital

Vols que t'arribi El Despertador de NacióDigital cada matí al teu correu electrònic? 
Fes clic aquí per rebre'l

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Arxivat a:
El despertador
Participació