Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

sentència de l'1-O

Discrepàncies entre els fiscals del procés sobre la sentència de l'1-O

Madrigal i Cadena veuen "pulcritud dogmàtica" en la condemna per sedició mentre que Zaragoza i Moreno critiquen que les penes sigui "a la baixa"

per NacióDigital , 25 de novembre de 2019 a les 19:52 |
Javier Zaragoza, Fidel Cadena, Consuelo Madrigal i Jaime Moreno | ND
La Fiscalia ha demanat a la Sala Penal del Tribunal Suprem que rebutgi els incidents de nul·litat contra la sentència de l'1-O que han presentat nou dels condemnats. També ha evidenciat les discrepàncies internes sobre el veredicte de Manuel Marchena. D'una banda, critica les "condemnes a la baixa" però admet que en optar per la sedició -i no per la rebel·lió, com demanava el ministeri públic- hi va haver "pulcritud dogmàtica". 

Els escrits subscrits pels fiscals Consuelo Madrigal i Fidel Cadena diuen que la sedició era previsible, juntament amb la malversació, suposen un "respecte al principi de legalitat". Més crítics amb la decisió del tribunal es mostren Javier Zaragoza i Jaime Moreno, que al referir-se a la desproporció de les penes que al·leguen les defenses responen que els fets, malgrat el parer del tribunal, van suposar "un desbordament del contorn legal propi de la sedició i la incursió en l'execució d'alguns elements típics de la rebel·lió". Els fiscals, de fet, sostenen que la tipificació delictiva hauria pogut tenir un encaix normatiu "més rigorós". 


El ministeri públic ha presentat set escrits en els quals sosté que no hi ha vulneració dels drets que al·legaven les defenses i, a més, afirma que les qüestions denunciades ja havien estat "rebutjades i resoltes" durant el procés judicial. "No concorre cap dels motius de la nul·litat", assegura la Fiscalia, que demana que no s'admetin. 

El ministeri públic respon així les peticions de nul·litat de Jordi Cuixart, Dolors Bassa, Santi Vila, Meritxell Borràs, Carles Mundó, Joaquim Forn, Jordi Turull, Jordi Sànchez i Josep Rull. La Fiscalia no s'ha pronunciat sobre els incidents de nul·litat d'Oriol Junqueras, Raül Romeva i Carme Forcadell, ja que les defenses encara no els han presentat. Fonts jurídiques apunten que els tres encara són a temps de presentar-ho.



L'error sobre Bassa "no incideix"


La Fiscalia sosté que l'error en l'atribució a Dolors Bassa de competències del departament d'Educació "no incideix per a res en el judici de culpabilitat" i recorda la "gravetat dels fets" que s'atribueixen a Bassa com a consellera de Treball.

Les filtracions no van condicionar

El ministeri públic també afirma que les filtracions no van suposar un "condicionant" per als magistrats de la sala ni van afectar la "formació del seu criteri i de la seva voluntat". "En res han afectat tals notícies periodístiques a la decisió de la sentència", diu a diversos escrits.

Penes motivades

Segons la fiscalia, la individualització de les penes va estar suficientment motivada i recorda, per exemple, en els casos de Rull, Turull i Forn que van "cometre un delicte propi", ja que van "instigar i promoure la violència enfront les actuacions de les forces de seguretat de l'Estat que pretenien el compliment de l'odre judicial".

Pel que fa a Cuixart diu que "es va individualitzar donada la seva condició de líder social concertat amb la resta d'acusats amb fins sediciosos ressaltant-se el seu protagonisme com a veritable conductor, com un altre dels acusats, dels episodis tumultuaris".

Delicte de sedició

La fiscalia diu que el tribunal ha estat "molt precís" en els termes que han permès l'aplicació del delicte de sedició per bé que "l'enorme gravetat dels fets" hauria pogut tenir "un encaix normatiu més rigorós". El ministeri públic rebutja que uns fets "tan greus" es puguin "degradar" a la "simple consideració de desordres públics".

"No era imprevisible que es produís una condemna per tals fets, encara menys quan dita qualificació apareixia com a subsidiària de la més greu de rebel·lió", recorda el ministeri públic, que argumenta que l'actuació dels condemnats "no només va afectar l'ordre públic sinó que també va intentar trencar l'ordre constitucional".

"Tràmit" previ al TC

La fiscalia remarca que amb la presentació dels incidents de nul·litat les defenses intenten "senzillament cobrir un tràmit per acudir al recurs d'empara" al Tribunal Constitucional i argumenta que les vulneracions de drets denunciades per les parts ja han estat resoltes al llarg del procediment. "L'incident de nul·litat no és un recurs de súplica", recorda la fiscalia.

"Per això no té cabuda en ell la mera reiteració d'al·legacions que ja han estat rebutjades i resoltes la qual cosa inevitablement ha de conduir a la inadmissió de l'incident de nul·litat", afirma.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació