25
de novembre
del
2019
Actualitzat
a la
13:59h
El document marc que el PSC sotmetrà a votació al congrés del desembre està sent objecte de debat aquests dies. No només per l'aposta per la "flexibilització" que proposen del model d'immersió a l'escola catalana, sinó també per altres afirmacions que generen polseguera especialment en el sector independentista. Els socialistes no tan sols consideren que s'ha "trencat" el pacte de convivència en matèria lingüística, sinó també el que es va forjar quan es va crear la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. I és que consideren que "la cohesió i defensa de la llengua s'ha pervertit".
"TV3 i Catalunya Ràdio han esdevingut, en una part de la seva programació, instruments d'agitació i propaganda al servei d'una determinada idea política de Catalunya", recull el text, que no és definitiu perquè s'hauran de votar les esmenes presentades per l'agrupació. Els socialistes reclamen que els mitjans de comunicació siguin "lliures i responsables" en el marc d'una societat "plural i democràtica".
"Manca d'imparcialitat i neutralitat" dels mitjans públics
De fet, el PSC conlou que a hores d'ara hi ha una "manca d'imparcialitat i neutralitat" dels mitjans de comunicació públics que es deriva de "dècades de nacionalisme conservador hegemònic a les instituciones catalanes" i la seva aposta per "dividir" promovent l'"animadversió cap a la resta d'Espanya" a través del procés independentista. Això, argumenten, ha provocat una "divisió important" i una "crisi institucional" sense precedents que l'independentisme agreuja amb el "victimisme" i la "tergiversació" de la història.
Cap altre congrés dels socialistes havia fet una diagnosi tan dura del procés i des de l'independentisme s'assenyala que allò que busca el PSC és créixer a partir de la desfeta de Ciutadans a les pròximes eleccions catalanes. Més enllà del gir en l'argumentació, però, els socialistes catalans mantenen apostes que ja han aprovat en conclaves anteriors i que han defensat públicament en els darrers anys, com ara el reconeixement de Catalunya com a nació, tal i com va quedar recollit en el polèmic preàmbul de l'Estatut retallat pel Tribunal Constitucional.
El reconeixement de Catalunya com a nació i l'Espanya plurinacional
"Reconèixer Catalunya com a nació i Espanya com un estat plurinacional és la nostra manera d'entendre la nostra unió i la igualtat en la diversitat", recull el punt 28 de la ponència política. També aposten per una reforma federal de la Constitució. Aquest diumenge, de fet, en una entrevista a RAC 1, Miquel Iceta va defensar el federalisme de caràcter asimètric com l'aposta que fan els socialistes per resoldre el conflicte territorial.
En el darrer congrés dels socialistes catalans l'any 2016, Iceta ja va defensar explícitament el reconeixement de Catalunya com a nació malgrat que es tracta d'una consideració que trepitja ulls de poll dins del PSOE. De fet, durant la campanya, Sánchez i tòtems del partit han esquivat respondre, en ser insistits per la dreta, quantes nacions hi ha a Espanya.
Tot i això, el reconeixement d'Espanya com a estat plurinacional ja va ser una de les propostes que va aprovar el PSOE al congrés del 2017, quan Pedro Sánchez va prendre el control del partit després d'haver guanyat amb contundència les primàries que el van catapultar de nou com a secretari general. Amb tot, en dos anys i mig, el discurs del líder socialista ha anat variant en funció del context polític. Fins al punt que, en la darrera campanya per les eleccions del 10-N, aquesta concepció va quedar aparcada.
"TV3 i Catalunya Ràdio han esdevingut, en una part de la seva programació, instruments d'agitació i propaganda al servei d'una determinada idea política de Catalunya", recull el text, que no és definitiu perquè s'hauran de votar les esmenes presentades per l'agrupació. Els socialistes reclamen que els mitjans de comunicació siguin "lliures i responsables" en el marc d'una societat "plural i democràtica".
"Manca d'imparcialitat i neutralitat" dels mitjans públics
De fet, el PSC conlou que a hores d'ara hi ha una "manca d'imparcialitat i neutralitat" dels mitjans de comunicació públics que es deriva de "dècades de nacionalisme conservador hegemònic a les instituciones catalanes" i la seva aposta per "dividir" promovent l'"animadversió cap a la resta d'Espanya" a través del procés independentista. Això, argumenten, ha provocat una "divisió important" i una "crisi institucional" sense precedents que l'independentisme agreuja amb el "victimisme" i la "tergiversació" de la història.
Cap altre congrés dels socialistes havia fet una diagnosi tan dura del procés i des de l'independentisme s'assenyala que allò que busca el PSC és créixer a partir de la desfeta de Ciutadans a les pròximes eleccions catalanes. Més enllà del gir en l'argumentació, però, els socialistes catalans mantenen apostes que ja han aprovat en conclaves anteriors i que han defensat públicament en els darrers anys, com ara el reconeixement de Catalunya com a nació, tal i com va quedar recollit en el polèmic preàmbul de l'Estatut retallat pel Tribunal Constitucional.
El reconeixement de Catalunya com a nació i l'Espanya plurinacional
"Reconèixer Catalunya com a nació i Espanya com un estat plurinacional és la nostra manera d'entendre la nostra unió i la igualtat en la diversitat", recull el punt 28 de la ponència política. També aposten per una reforma federal de la Constitució. Aquest diumenge, de fet, en una entrevista a RAC 1, Miquel Iceta va defensar el federalisme de caràcter asimètric com l'aposta que fan els socialistes per resoldre el conflicte territorial.
En el darrer congrés dels socialistes catalans l'any 2016, Iceta ja va defensar explícitament el reconeixement de Catalunya com a nació malgrat que es tracta d'una consideració que trepitja ulls de poll dins del PSOE. De fet, durant la campanya, Sánchez i tòtems del partit han esquivat respondre, en ser insistits per la dreta, quantes nacions hi ha a Espanya.
Tot i això, el reconeixement d'Espanya com a estat plurinacional ja va ser una de les propostes que va aprovar el PSOE al congrés del 2017, quan Pedro Sánchez va prendre el control del partit després d'haver guanyat amb contundència les primàries que el van catapultar de nou com a secretari general. Amb tot, en dos anys i mig, el discurs del líder socialista ha anat variant en funció del context polític. Fins al punt que, en la darrera campanya per les eleccions del 10-N, aquesta concepció va quedar aparcada.