Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

Nova legislatura

La investidura de Sánchez reobre els debats interns a JxCat

Sectors de la formació, inclosos membres del Govern, són partidaris d'explorar el marge del pacte PSOE-Podem mentre Torra defensa la negativa; l'espai de coordinació fixarà la posició dilluns en una reunió al Parlament

per Oriol March, 23 de novembre de 2019 a les 08:30 |
Reunió de coordinació de Junts per Catalunya | ACN
Els debats a Junts per Catalunya (JxCat) són cíclics i es divideixen en dos grans grups: els que afecten el curt termini -la investidura de Pedro Sánchez és el repte més proper en el calendari- i els que impacten l'estratègia a llarg termini -el rumb del procés o la tria de lideratges dins d'un espai polític en ple repensament-. I, sovint, les discussions internes existents a JxCat s'acaben entrellaçant entre elles. És el cas de l'escenari a Madrid, que ha reobert els debats dins la formació, segons destaquen diverses fonts consultades per NacióDigital. La posició sobre Sánchez s'adoptarà dilluns en una reunió de coordinació al Parlament, i per ara la balança s'inclina cap al no.

Vol dir això que la posició sigui monolítica? En cap cas. Des de JxCat, de fet, sempre es positivitzen els debats interns, perquè són fruit d'un espai "viu", segons remarca un dels dirigents consultats. N'hi ha d'altres -és el cas d'un responsable parlamentari- que lamenten el "descontrol" i "descoordinació" que fan acte de presència quan hi ha decisions transcendentals per prendre. En el cas de la investidura hi ha dos grans grups diferenciats: els qui aposten per explorar el marge per al diàleg que obre l'acord entre el PSOE i Podem -sense cap proposta concreta, encara, per resoldre el conflicte- i els qui es mantenen en la negativa a Sánchez per l'enrocament amb Catalunya.


Hi ha alts responsables enquadrats en totes dues sensibilitats. Qui més ha apostat públicament pel no al líder del PSOE és el president de la Generalitat, Quim Torra. Els motius són diversos: la negativa flagrant a agafar-li el telèfon després dels aldarulls generats arran de la sentència del Suprem, el to dur en campanya contra l'independentisme, la reivindicació del control de la Fiscalia per extradir Carles Puigdemont i l'oposició frontal a debatre sobre l'autodeterminació. Torra insisteix, a banda, que la declaració de Pedralbes -un punt de partida vàlid per a ERC- ja no pot ser vigent perquè ara hi ha "cent anys de presó" per als dirigents condemnats pel Suprem.


En aquesta negativa defensada pel president hi ha Laura Borràs, cap de files de JxCat a Madrid, que va ser la primera en posar públicament sobre la taula la declaració de la Llotja de Mar com a alternativa a Pedralbes. Per què? Perquè està signada per forces sobiranistes de tot l'Estat -amb l'excepció del PNB, curosament apartat de la fotografia al costat de l'independentisme- i perquè aposta per una mediació internacional, si cal a través de la figura del relator que la Moncloa va descartar al febrer. Torra avala aquesta via, i demana a ERC -que ja ha constituït grups negociadors amb el PSOE, tal com va avançar ahir aquest diari- que pressioni per omplir de contingut una mesa amb l'Estat.

La Moncloa veu ara viable la mesa de partits que demanen els republicans, però fins que no es tanqui la consulta amb la militància del PSOE no mourà fitxa. La militància d'ERC també es pronunciarà dilluns, i a partir d'aquí arrencaran les converses discretes. Persones de confiança de Puigdemont, com és el cas de la diputada i regidora Elsa Artadi, reclamen públicament que el govern espanyol reconegui l'expresident de la Generalitat com a interlocutor vàlid, però és un escenari complicat. Qui sí que hi ha tingut contacte telefònic en els últims mesos és Pablo Iglesias, líder de Podem, que considera "imprescindible" el diàleg amb Catalunya. Els comuns, en privat, s'han ofert a Borràs -ho va fer Jaume Asens- com a pont per parlar amb el PSOE.


Opcions damunt la taula

A diferència de Torra, Puigdemont i els seus entorns, hi ha sectors de JxCat -bona part dels quals enquadrats dins del PDECat- que aposten per explorar l'abstenció en cas que socialistes i Unides Podem facin gestos cap al diàleg. Hi ha diputats dins del grup a Madrid amb posicions més pragmàtiques -és el cas de Ferran Bel o Sergi Miquel, per exemple- partidaris d'escoltar amb atenció més propostes, i a ningú dins l'espai nacionalista se li escapa que Artur Mas observa amb atenció el panorama. Fa uns mesos parlava d'aquesta manera de Sánchez: "Prefereixo algú que no cali foc a casa meva encara que no aporti la solució". Contraposava així el líder del PSOE a les tres dretes.


Dins del Govern, segons diverses fonts consultades, hi ha consellers que observen amb més bons ulls el pacte PSOE-Podem i les possibles sortides dialogades que se'n puguin derivar. Hi ha dos noms que destaquen, en aquest sentit: Àngels Chacón, d'Empresa i Coneixement, i Damià Calvet, de Territori i Sostenibilitat. Chacón ha estat crítica amb els talls de carreteres de les últimes setmanes pel seu "perjudici" en l'economia catalana, i Calvet, com a portaveu accidental dimarts passat del Govern, va situar la declaració de Pedralbes com a "punt de partida" per negociar amb Sánchez.

Dins la direcció del PDECat, que es va reunir dilluns i ho tornarà a fer la setmana vinent. hi ha veus que aposten per esgotar les vies de diàleg amb Madrid. David Bonvehí, president de la formació, és un d'ells, així com també Bel, diputat a Madrid i secretari d'organització. Pel que fa als presos, dirigents que mantenen contacte amb ells apunten que estan atents a tots els moviments i que argumenten que cal explorar vies de diàleg, per bé que públicament no han fet cap posicionament. Al juliol van aportar arguments a favor de l'abstenció, però la manca de gestos de Sánchez els va moure definitivament cap a una negativa defensada per Borràs des del Congrés.

El factor Puigdemont

JxCat es troba immersa en un procés de reordenació del qual n'ha de sortir una estructura definida i uns lideratges que comandin la nova etapa. Hi ha un nom que sobresurt per damunt de tots, que és el de Puigdemont. El líder a l'exili està pendent de dos processos paral·lels: la vista oral per l'extradició, que se celebra el 16 de desembre -la resolució definitiva arribarà setmanes més tard-, i el litigi obert a la justícia europea per ocupar l'escó a l'Eurocambra aconseguit a les urnes el 26-M gràcies al milió de vots aconseguit a les eleccions comunitàries. Són decisions judicials que impactaran de ple en el seu futur i també en el de la formació que comanda des de Waterloo.

Puigdemont està pendent de la resolució de l'extradició i de la qüestió judicoal sobre la immunitat com a europarlamentari; si l'aconsegueix, sectors de JxCat ja calibren un retorn a Catalunya

En aquest sentit, és creixent dins les ànimes que integren JxCat la visió segons la qual Puigdemont podria sospesar un retorn a Catalunya en cas que obtingui la immunitat parlamentària inherent als eurodiputats. La defensa de l'expresident és positiva sobre aquest últim aspecte, en la mesura que l'advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) va assenyalar la setmana passada que Oriol Junqueras, líder d'ERC i escollit com Puigdemont a les europees del maig, hauria d'haver disposat d'immunitat des del moment en què la ciutadania li va atorgar la condició de diputat comunitari.

El retorn de Puigdemont o la seva investidura a distància són qüestions cícliques en l'espai de JxCat. El cert, però, és que el futur judicial del líder a l'exili pot condicionar la legislatura catalana, perquè no són poques -ni menors- les veus que aposten per presentar-lo com a candidat si és extradit per la justícia belga. Un dels dubtes que sobrevolen el Parlament és si a les futures catalanes s'hi arriba amb els pressupostos aprovats, tota vegada que el Govern -o, més concretament, el Departament d'Economia liderat per Pere Aragonès- ha acostat posicions amb els comuns. A JxCat, per cert, no ha agradat que s'hagin publicitat els acords parcials. Els comptes també estan vinculats a la investidura d'un Sánchez més pendent que mai dels vots de l'independentisme.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació