Sentència del procés

Les defenses esgrimiran la sentència de l'1-O en el judici contra Trapero

Els advocats plantejaran a l'Audiència Nacional si segueix sent competent per escatir els fets a l'espera de si la Fiscalia varia l'acusació de rebel·lió a sedició

per Bernat Surroca / Oriol March , 25 de novembre de 2019 a les 06:00 |
Josep Lluís Trapero, entrant a l'Audiència Nacional | ACN
La sentència del Tribunal Suprem que va signar Manuel Marchena el 14 d'octubre i que condemna per sedició bona part dels líders independentistes responsables de l'1-O marca el camí de la resta de processos judicials oberts. Un dels més rellevants arrencarà el 20 de gener a l'Audiència Nacional espanyola i tindrà com a protagonista l'anterior cúpula política i policial dels Mossos d'Esquadra, amb el major Josep Lluís Trapero com a principal protagonista. Les defenses, segons diverses fonts consultades per NacióDigital, esgrimiran la sentència de Marchena per qüestionar la competència del tribunal i la qualificació dels fets que fa la Fiscalia, que acusa per rebel·lió tot i que els màxims responsables del referèndum van ser condemnats per sedició.

María José Segarra, fiscal general de l'Estat, va deixar la porta oberta a un canvi en el posicionament del ministeri públic en aquest judici, que també inclou Pere Soler -exdirector dels Mossos-, Cèsar Puig -secretari general d'Interior en l'etapa de Joaquim Forn com a conseller- i la intendent Teresa Laplana. Aquest canvi, segons fonts de les defenses, es podria concretar en la primera jornada del judici -les anomenades qüestions prèvies-, per bé que seria processalment excepcional. Altres veus dels equips jurídics indiquen, en tot cas, que el moment que marca la llei és quan el jutge demana elevar a definitives les conclusions, és a dir, al final d'un procés que arrenca al gener i el tribunal ha organitzat en 24 sessions que es podrien allargar fins el març. 


"Es pot al·legar indefensió, perquè haurien d'estar combatent l'acusació de rebel·lió durant tot un judici sabent que al final canviarien l'acusació per sedició", assenyala un dels consultats. "No tindria cap sentit que algú fos condemnat per rebel·lió quan els seus caps, en especial Forn, ho han estat per sedició", reflexiona la mateixa font. Caldrà veure com es mou finalment el ministeri públic, que si manté la petició de penes de fins a onze anys de presó xocarien amb la condemna que el Suprem va imposar a Forn. 


El conseller d'Interior i màxim responsable dels Mossos va ser condemnat a deu anys de presó, una pena menor que la que es demana ara per Trapero i els ex-responsables polítics dels Mossos, tots ells càrrecs de rang inferior i a les ordres del conseller. Amb una rebaixa de la petició de pena, la Fiscalia podria esquivar un nou revés com el que ja va rebre de part de Marchena al Suprem.

La competència de l'Audiència Nacional, en qüestió


Abans que arrenqui el judici, en tot cas, també hi ha temps per presentar escrits que qüestionin la competència de l'Audiència Nacional espanyola per jutjar el cas. En el seu moment, Pablo Llarena, jutge instructor de la causa del procés al Suprem, va negar-se a acumular la carpeta dels Mossos al procediment, contra el criteri de la jutgessa Carmen Lamela. Abans del veredicte del Suprem, durant les qüestions de previ pronunciament, la defensa de Cèsar Puig ja va presentar un recurs al jutge argumentant que l'Audiència Nacional no era competent per aquest cas, però va ser rebutjat.

Això, però, podria canviar. De la sentència de Marchena se'n pot extreure la idea que el procés no tenia per objectiu modificar la forma de govern de l'Estat, sinó pressionar per aconseguir una negociació amb el govern espanyol per fer un referèndum acordat. D'aquesta manera, el tipus de sedició no entraria en la llista de delictes que són competència de l'Audiència Nacional i el judici s'hauria de celebrar a Catalunya.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació