Les ciutats del futur seran electrificades o no seran

Barcelona, de la mà de TMB i Endesa, serà la primera ciutat de l'Estat en tenir una línia d'autobusos 100% elèctrica

22 de novembre del 2019
Actualitzat a les 19:07h
Les ciutats del futur seran electrificades o no seran
Les ciutats del futur seran electrificades o no seran | Adrià Costa
Com seran les ciutats del futur? Unes 24.000 persones –un 15% més que l'any passat- han assistit aquesta setmana a l'Smart City Expo World Congress, el gran saló de les ciutats intel·ligents. El certamen, un dels referents en el sector a nivell mundial, ha aplegat 700 ciutats, més de 1.000 expositors i uns 400 ponents.

Una de les empreses que no s'han volgut perdre l'Smart City Expo, que l'any vinent arribarà a la desena edició, és Enel X, empresa global que lidera la transformació del sector de la energia, i a la qual pertany Endesa. Precisament, en el marc del saló, TMB ha anunciat la instal·lació de dos punts de recàrrega ultraràpida per tal de tenir per primera vegada electrificada al 100% una línia d'autobusos d'alta capacitat. Les ciutats del futur, seran electrificades o no seran.

Cap a una ciutat més electrificada

L'Smart City Expo World Congress és sinònim –entre altres- de transició energètica, de descarbonització –menys emissions d'efecte hivernacle-, més eficiència energètica i una major electrificació. I és en aquest context que Enel i Endesa han fet un canvi de xip que per una companyia energètica suposa una “revolució”.

“Portem aquí els nostres productes i serveis per ajudar a la descarbonització de les ciutats i a complir els objectius del Pacte dels Alcaldes i Alcaldesses”. Ho explica Juan Garrigosa, responsable d'Smart Cities d'Endesa X, que assegura que la nova situació “és una oportunitat molt gran”. “Aportem solucions basades en l'eficiència energètica, en la reducció de consum i en la rebaixa de les emissions”, afegeix.

La primera línia 100% elèctrica

Barcelona, a banda d'acollir el congrés d'smarts cities, és un referent en mobilitat elèctrica. De fet, serà la primera ciutat catalana i de l'Estat en tenir una línia d'autobusos d'alta capacitat 100% elèctrica. Es tracta de l'H16, que amb una longitud de 28 quilòmetres i 71 parades, uneix la Zona Franca i el Fòrum transportant 21.500 viatgers diaris.

El 2016 Endesa va instal·lar un primer pantògraf de recàrrega ultraràpida. “Són uns sistemes que permeten carregar el 80% de la bateria en poc més de cinc minuts”, explica Juan Garrigosa a NacióDigital. El 2017 se'n va instal·lar un segon a l'altre extrem de la línia, i ara TMB n'ha licitat dos més. D'aquesta manera, es podrà garantir la càrrega dels 22 autobusos articulats que circulen al llarg del recorregut.


El procés es realitza a partir de dos elements: el carregador, un pilar de cinc metres d'altura, similar a un fanal, i el pantògraf, una espècie de braç mecànic retràctil situat en el sostre de l'autobús, que es desplega i s'acobla al carregador per a iniciar la càrrega. El sistema té una potència de 500 kW i treballa amb uns llindars per allargar la vida útil de la bateria. “L'objectiu és que ni s'escalfi massa ni que la bateria estigui mai per sota del 40%”, explica Juan Garrigosa. A banda, a les cotxeres hi ha sistemes de menor potència per carregar lentament els vehicles quan estan aturats a la nit.

L'aposta de TMB no s'acaba amb l'H16 i les següents línies electrificades seran la V3 i l'H12, segons va explicar la companyia de transports a l'Smart City Congress. Rosa Alarcón, presidenta de TMB, va explicar que “és una solució molt bona a la part més plana de la ciutat ja que no hi ha pujades que requereixin una major potència”. L'objectiu és que el 2030 ja no circuli per la ciutat ni un sol autobús dièsel.
 

Un dels punts de recàrrega ultraràpida dels autobusos H16. Foto: TMB


Trencar les barreres de la mobilitat elèctrica

La mobilitat elèctrica és un dels elements clau en qualsevol estratègia de transició energètica a les ciutats. De fet, el 30% de les emissions de gasos d'efecte hivernacle provenen del transport. Les estratègies han de passar per fer més sostenible i eficient el transport públic, però també per electrificar la mobilitat privada. Al congrés, per exemple, Seat hi ha presentat la seva primera moto –elèctrica, evidentment- després de 66 anys d'història.

Actualment, encara hi ha diverses barreres per accelerar-ne el desplegament. Una és la preocupació per on recarregar el cotxe. Endesa realitza una aposta important a través d'un pla de desplegament d'infraestructura que inclou fins a 2.000 punts de recàrrega, dels quals 350 són a Catalunya. Es busquen acords amb ajuntaments o altres administracions, però també amb gestors d'aparcaments com Saba-Bamsa o fins i tot gasolineres com les de Petromiralles. Anar a repostar a una “electrolinera” deixarà de ser ciència-ficció.

Garrigosa explica que hores d'ara ja es poden reservar aquests punts de recàrrega a través de l'app d'Endesa “se sigui o no client de la companyia”. A més, acords amb operadors permeten garantir “viatjar fins a Moscou” gràcies a una xarxa de fins a 200.000 punts arreu del continent.
 

Juan Garrigosa, responsable d'smart cities d'Endesa. Foto: Adrià Costa


Una il·luminació intel·ligent de les ciutats

Si la mobilitat és clau, no ho és menys l'enllumenat. “Representa el 30% de la factura elèctrica dels ajuntaments. I tenim solucions que permeten arribar a un estalvi del 70%”, explica Garrigosa a NacióDigital. El canvi de xip passa no només per l'eficiència de les lluminàries –fa temps que els municipis instal·len LED- sinó també per solucions digitals de telegestió i l'ús de càmeres intel·ligents. “Passem de vendre un producte a un servei”, afegeix el responsable d'Endesa.

L'empresa precisament acaba de guanyar una licitació a Sarrià de Ter. El sistema de telegestió permet controlar els fanals per sectors, carrers o, fins i tot, punt per punt. “La intensitat pot variar segons l'horari o la freqüentació de l'espai”, explica Garrigosa. A més, en cas d'instal·lar càmeres intel·ligents –no és el cas del municipi del Gironès- aquest control es pot vincular a situacions d'emergència. “L'important és que els sistemes són molt eficients: els ajuntaments amortitzen la inversió i ràpidament comencen a estalviar en la factura”, conclou Garrigosa.

Arxivat a