L'independentisme no consensua la resposta al veto del TC a l'autodeterminació

JxCat i la CUP presenten esmenes en solitari a la proposta de resolució tombada per l'alt tribunal i ERC lamenta els "moviments individuals i partidistes"

Sergi Sabrià i Albert Batet, en un ple del Parlament
Sergi Sabrià i Albert Batet, en un ple del Parlament | Adrià Costa
22 de novembre del 2019
Actualitzat a les 14:47h
L'independentisme no ha consensuat encara una resposta al veto del Tribunal Constitucional (TC) a la part que defensa l'autodeterminació inclosa dins la proposta de resolució conjunta presentada abans de les eleccions per Junts per Catalunya (Jxcat), ERC i la CUP. El grup que comanda Albert Batet -i del qual forma part del president de la Generalitat, Quim Torra- i els anticapitalistes han presentat esmenes pròpies, mentre que els republicans es mantenen a l'espera i no han impulsat cap iniciativa.

JxCat ha registrat aquest divendres esmenes a la proposta de resolució sobre l'autodeterminació suspesa. En el text, que ha presentat la diputada Elsa Artadi, s'hi llegeix aquest fragment corresponent a com volen que quedi el punt onzè: "Reitera i reiterarà tants cops com ho vulguin els diputats i les diputades la reprovació de la monarquia, la defensa del dret a l'autodeterminació i la reivindicació de la sobirania del poble de Catalunya per decidir el seu futur polític". L'esmena ha estat presentada sense consensuar-la amb ERC, soci de Govern.

Fonts republicanes, de fet, han lamentat immediatament "els moviments individuals i partidistes" a un text conjunt -la proposta de resolució era de JxCat, ERC i la CUP- que buscava "des de l'inici la unitat estratègica". Els anticapitalistes també van presentar aquesta setmana una esmena en solitari en la qual criticaven el paper del TC, a qui el govern espanyol va recórrer per mirar de frenar un text que pot posar en risc penal els membres de la mesa del Parlament i el seu president, Roger Torrent.

Crítiques al TC

L'esmena de JxCat, , a banda, considera que el TC s'ha convertit en un "instrument per donar aparença de dret fonamental a la voluntat dels governs de l'Estat de silenciar les demandes democràtiques d'una majoria de catalans", i carrega contra les diligències de la Fiscalia General de l'Estat contra la mesa del Parlament en considerar que afecten la seva inviolabilitat parlamentària. Un dels conceptes que, per cert, surt tocat de la sentència del Tribunal Suprem contra els líders independentistes.

Està previst que les modificacions de la proposta es votin en el ple que arrencarà dimarts i acabarà dimecres de la setmana vinent. L'oposició constitucionalista maniobrarà fins a última hora perquè la mesa eviti que es porti a votació en una escena que s'ha convertit habitual en les dues últimes legislatures.