Dades

Per què s'han capgirat les enquestes sobre la independència en una setmana?

Un estudi global dels dos sondejos, elaborats paral·lelament, indicaria que el "sí" i el "no" a la República catalana es trobarien en un punt d'empat tècnic

per Roger Tugas Vilardell , 21 de novembre de 2019 a les 20:40 |
L'independentisme és majoritari a Catalunya? Com és que ha passat de perdre per nou punts de diferència a guanyar per vuit punts en dues enquestes del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) presentades amb menys d'una setmana de diferència? Diversos aspectes expliquen aquestes diferències tan marcades amb tants pocs dies, però allò més raonable, si s'unifiquen i es ponderen els resultats, és apuntar que la situació actual és d'un empat tècnic, amb un lleuger avantatge del "sí" sobre el "no".

 
Com s'entén i com cal interpretar, doncs, que divendres passat l'enquesta sobre cosmopolitisme i localisme assenyalés que un 49,3% de catalans rebutjava la independència i que només un 40,3% la defensava, i que l'estudi fet públic aquest dijous capgiri les xifres i afirmi que un 49,3% hi està a favor i un 41,2%, en contra. Algunes de les claus, com ja es va explicar, és que cal comparar dades homologables i, en brut, les dels dos sondejos no ho són.


Per una banda, l'enquesta de la setmana passada incloïa per primer cop catalans sense la ciutadania plena, cosa que no havia passat mai abans i aquests estan lleugerament més en contra de la independència, cosa que inflava el "no" més que de costum. Per altra banda, la mostra tenia igualment un biaix i, per exemple, estaven sobrerrepresentats els castellanoparlants o els catalans nascuts a la resta de l'Estat, els quals acostumen a ser també més contraris a la independència.

Homologació i ponderació


En canvi, l'altre estudi només enquestava catalans amb la ciutadania espanyola i, a més, presenta directament els resultats ponderats per algunes variables com la llengua materna o el lloc de naixement. Si s'homologa i pondera la primera enquesta a imatge de la segona, el marge entre el "sí" i el "no" en aquesta es redueix alguns punts, amb un 42,6% pels independentistes i un 47,8% pels unionistes. La diferència és més petita, però el creixement del "sí" en quasi set punts i la caiguda del "no" en més de sis respecte la segona enquesta segueix sent notable.


Ha tingut lloc un repunt espontani dels favorables a la independència? Potser a causa de la sentència del procés? Difícilment, ja que els treballs de camp, tot i presentar-se amb una setmana de diferència, són en paral·lel. Les 1.500 entrevistes de l'enquesta feta pública divendres passat es van fer entre el 16 de setembre i el 9 d'octubre, mentre que les 800 a Catalunya del sondeig d'aquest dijous es van fer entre el 9 de setembre i el 17 d'octubre -per tant, va començar abans que el de l'altre sondeig i va acabar més tard.

Impacte de la sentència?

Així mateix, no és creïble que les escasses enquestes fetes els quatre dies posteriors a conèixer-se la sentència -feta pública el 14 d'octubre-, en el cas del sondeig d'aquest dimarts, hagin pogut decantar tant la balança. Malgrat que, en les microdades de l'enquesta no s'especifica el dia en què s'ha recollit cada mostra, sí que n'especifica el mes, i la mitjana de les entrevistes fetes a l'octubre és fins i tot lleugerament pitjor per a l'independentisme que les del setembre. Difícilment es pot percebre cap efecte espectacular de la sentència en els resultats.

Toca, per tant, creure que les diferències es deuen simplement a altres biaixos de la mostra també previstos en les enquestes en els respectius marges d'error -i pel fet que es van encarregar a dues empreses diferents, cosa que comporta també diferències en el treball de camp, amb mostrejos diferents-. Aquests biaixos, de fet, ja es van intuir durant l'anàlisi feta de l'enquesta de la setmana passada i cal intuir que cap de les dues és del tot precisa, sinó que probablement la fotografia real es troba en un punt mig.

Un empat tècnic

Com que les dues enquestes es van fer en paral·lel, es poden unificar les respostes per obtenir una mostra major i, ponderant aquestes, el resultat és que un 45,8% estaria a favor de la independència i un 44,8% en contra. Un empat tècnic, de fet, que ja apuntaven la majoria de sondejos del CEO fets públics des de mitjans del 2018, un cop moderat l'impacte favorable pel "sí" dels fets de l'1-O [veure gràfic superior]. En el segon baròmetre d'aquest 2019 -l'últim elaborat fins ara-, però, el "no" s'imposava per primer cop des d'abans del referèndum, situació que es podria haver tornat a revertir.

Si es fa el mateix exercici d'unificació i ponderació de les dues enquestes i s'analitzen els resultats en relació a la pregunta sobre l'encaix amb l'Estat amb resposta múltiple, també s'observa cert augment dels que prioritzen la independència en relació al segon baròmetre de l'any fins al 36,2%, però lluny d'anteriors enquestes on vorejava o superava el 40% -amb dades ponderades en tots els casos-. En segon lloc, un 26,9% prefereix l'estat autonòmic, un 21,5% aposta pel federalisme i un 8,1% voldria que fos una simple regió espanyola.
 
EVOLUCIÓ DE LES PREFERÈNCIES SOBRE MODEL D'ESTAT, SEGONS EL CEO (PONDERAT PER LLENGUA MATERNA I LLOC DE NAIXEMENT)

 
METODOLOGIA D'ANÀLISI
Totes les dades de l'anàlisi estan extretes dels baròmetres del CEO i de les dues anteriors enquestes, la de cosmopolitisme i localisme i la de percepció sobre el debat territorial a Espanya. La unificació d'aquestes dues darreres enquestes per obtenir una de sola amb mostra més àmplia s'ha fet a partir de les microdades, preseleccionant primer les variables comunes sobre la independència i les requerides per fer la ponderació.

En concret, aquesta ponderació del suport i rebuig a la independència i sobre les prioritats de projecte nacional s'ha fet en base a tres variables: la població per província; la població major de 15 anys nascuda a Catalunya, a la resta de l'Estat o fora de l'Estat; i la llengua materna -català, castellà, bilingüe o altres-. Totes les dades es poden trobar a l'Idescat i, per a les dues primeres, s'han usat les de cada any, per als baròmetres fets llavors. Com que l'enquesta d'usos lingüístics es fa cada cinc anys i n'hi ha del 2013 i 2018, s'ha ajustat en funció de l'enquesta més propera al baròmetre, amb unes dades intermitges per al 2015 i 2016 amb un pes mig entre els resultats de les dues enquestes d'usos lingüístics -amb la hipòtesi conforme l'evolució en les variables d'una a l'altra ha estat progressiva.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació