21
de novembre
del
2019
Actualitzat
el
22
de novembre
a les
8:25h
Quan va llegir el Manual de desobediència civil dels germans Mark i Paul Engler, l'activista i membre de l'ANC Liz Castro va quedar encisada. Però li va sorprendre que Catalunya no aparegués en el llibre, que ja s'ha convertit en un clàssic dels moviments de protesta i rebel·lia civil. I es va posar en contacte amb els autors, dos activistes nord-americans. Així va començar el procés que va dur a la publicació en català d'aquesta obra, que ha traduït i editat Saldonar. Avui l'han presentat Marcel Mauri, president d'Òmnium Cultural, Elisenda Paluziè, presidenta de l'ANC, i Liz Castro, que han buscat inspiració pel moviment sobiranista. I Paul Engler, carismàtic i apassionat, no ha decebut.
"Vam ser els primers a dir "¡Sí se puede!", Podem ho va agafar de nosaltres", ha explicat Paul Engler, qui s'ha presentat com el fill d'una família catòlica. Bé, exactament va néixer de l'amor d'un capellà i una monja catòlics progressistes de Iowa que van desar els hàbits. La formació en aquest ambient de compromís social i en l'àmbit sindical va forjar el seu caràcter en la tradició de la protesta de masses. Engler ha subratllat la importància de l'acció de protesta massiva per aconseguir millores socials, que només s'assoleixen a través de la polarització.
Ha assenyalat la importància de "emmarcar la victòria" i ha aconsellat als dirigents d'Òmnium i de l'ANC que sàpiguen comunicar que es va guanyant més suport actiu. "Si espereu que siguin els mitjans de comunicació els qui ho diguin, no ho faran perquè sempre diran que us desinfleu, encara que estigueu guanyant". També ha aconsellat saber escollir els temes sobre els quals cal focalitzar els esforços.
Impacte i no-violència
Engler ha fet un advertiment contra el recurs a la violència per part dels moviments de desobediència perquè "l'Estat té el monopoli de la violència i li encanta dur els moviments de protesta al seu terreny". Ha destacat la importància de la capacitat creativa d'aquests moviments per aconseguir impacte i ser sostinguts en el temps, assegurant el suport actiu d'una potent massa crítica. Ha considerat que les pressions exteriors sobre el país en conflicte són la major part de vegades menys rellevants que la capacitat mobilitzadora interna.
Elisenda Paluziè ha indicat el factor de la repressió de l'Estat com a gran element que condiciona molt com ha d'actuar el moviment de protesta i que sovint exigeix una estructura clandestina. Paluziè ha explicat que han centrat la seva feina en la incidència en l'àmbit econòmic, recordant la campanya per guanyar les eleccions a la Cambra de Comerç i també accions per reforçar el teixit sobiranista en el món universitari i sindical.
Marcel Mauri ha posat en valor la gran quantitat de mobilitzacions produïdes al país i la resposta de la major part de la societat catalana, que ha tingut una actitud respectuosa i empàtica envers les acccions de protesta. Mauri ha explicat algunes de les enquestes més recents, que constaten que un 80% dels catalans asseguren que acceptarien el resultat d'un referèndum. Mauri ha tornat a reclamar una unitat en el lideratge polític, que s'ha de combinar amb la capacitat de mobilització.
"La repressió d'Espanya no té precedents en una democràcia"
Engler ha dit que mai havia vist un cas com l'espanyol i que "és molt sorprenent el nivell de repressió de l'estat espanyol, és un cas sense precedents" que l'ha deixat "astorat". Actuar contra dirigents socials ho ha considerat un atac a la llibertat d'expressió. Segons Paul Engler, "això només és possible en una dictadura".
El Manual de desobediència civil ja es pot llegir en català. L'obra dels activistes nord-americans Mark i Paul Engler ja és una referència per als moviments que volen transformar la societat de manera pacífica. El llibre té 500 pàgines i explica, en 80 episodis, un seguit de grans campanyes de protesta que han fet trontollar el poder.
De Gandhi a la caiguda de Milosevic
Des de la lluita de Gandhi per alliberar-se del domini britànic a l'Índia a la Primavera Àrab o al grup estudiantil serbi Otpor i com va contribuir a la caiguda de Milosevic emprant l'humor, o com la lluita ecologista dels EUA va saber convertir en aliats a treballadors de les empreses que tallaven arbres, el ventall dels moviments de canvi és ampli. Totes les causes de transformació social a través de la mobilització no-violenta són presents en el llibre dels Engler.
Als Estats Units hi ha alguns dels referents emblemàtics de la lluita pacífica -però gens ingènua- contra les lleis injustes. Ho és en el terreny del pensament, com és el cas del filòsof Thoreau, un dels primers teòrics a defensar la rebel·lió de l'individu contra un govern oprobiós. Però també en el de l'acció eficaç. Es va veure en el moviment contrari a la guerra del Vietnam i, especialment, en el moviment en defensa dels drets civils liderat per Martin Luther King, que va ser un fenomen massiu de desobediència civil contra les lleis de segregació.
"Vam ser els primers a dir "¡Sí se puede!", Podem ho va agafar de nosaltres", ha explicat Paul Engler, qui s'ha presentat com el fill d'una família catòlica. Bé, exactament va néixer de l'amor d'un capellà i una monja catòlics progressistes de Iowa que van desar els hàbits. La formació en aquest ambient de compromís social i en l'àmbit sindical va forjar el seu caràcter en la tradició de la protesta de masses. Engler ha subratllat la importància de l'acció de protesta massiva per aconseguir millores socials, que només s'assoleixen a través de la polarització.
Ha assenyalat la importància de "emmarcar la victòria" i ha aconsellat als dirigents d'Òmnium i de l'ANC que sàpiguen comunicar que es va guanyant més suport actiu. "Si espereu que siguin els mitjans de comunicació els qui ho diguin, no ho faran perquè sempre diran que us desinfleu, encara que estigueu guanyant". També ha aconsellat saber escollir els temes sobre els quals cal focalitzar els esforços.
Impacte i no-violència
Engler ha fet un advertiment contra el recurs a la violència per part dels moviments de desobediència perquè "l'Estat té el monopoli de la violència i li encanta dur els moviments de protesta al seu terreny". Ha destacat la importància de la capacitat creativa d'aquests moviments per aconseguir impacte i ser sostinguts en el temps, assegurant el suport actiu d'una potent massa crítica. Ha considerat que les pressions exteriors sobre el país en conflicte són la major part de vegades menys rellevants que la capacitat mobilitzadora interna.
Elisenda Paluziè ha indicat el factor de la repressió de l'Estat com a gran element que condiciona molt com ha d'actuar el moviment de protesta i que sovint exigeix una estructura clandestina. Paluziè ha explicat que han centrat la seva feina en la incidència en l'àmbit econòmic, recordant la campanya per guanyar les eleccions a la Cambra de Comerç i també accions per reforçar el teixit sobiranista en el món universitari i sindical.
Marcel Mauri ha posat en valor la gran quantitat de mobilitzacions produïdes al país i la resposta de la major part de la societat catalana, que ha tingut una actitud respectuosa i empàtica envers les acccions de protesta. Mauri ha explicat algunes de les enquestes més recents, que constaten que un 80% dels catalans asseguren que acceptarien el resultat d'un referèndum. Mauri ha tornat a reclamar una unitat en el lideratge polític, que s'ha de combinar amb la capacitat de mobilització.
"La repressió d'Espanya no té precedents en una democràcia"
Engler ha dit que mai havia vist un cas com l'espanyol i que "és molt sorprenent el nivell de repressió de l'estat espanyol, és un cas sense precedents" que l'ha deixat "astorat". Actuar contra dirigents socials ho ha considerat un atac a la llibertat d'expressió. Segons Paul Engler, "això només és possible en una dictadura".
El Manual de desobediència civil ja es pot llegir en català. L'obra dels activistes nord-americans Mark i Paul Engler ja és una referència per als moviments que volen transformar la societat de manera pacífica. El llibre té 500 pàgines i explica, en 80 episodis, un seguit de grans campanyes de protesta que han fet trontollar el poder.
De Gandhi a la caiguda de Milosevic
Des de la lluita de Gandhi per alliberar-se del domini britànic a l'Índia a la Primavera Àrab o al grup estudiantil serbi Otpor i com va contribuir a la caiguda de Milosevic emprant l'humor, o com la lluita ecologista dels EUA va saber convertir en aliats a treballadors de les empreses que tallaven arbres, el ventall dels moviments de canvi és ampli. Totes les causes de transformació social a través de la mobilització no-violenta són presents en el llibre dels Engler.
Als Estats Units hi ha alguns dels referents emblemàtics de la lluita pacífica -però gens ingènua- contra les lleis injustes. Ho és en el terreny del pensament, com és el cas del filòsof Thoreau, un dels primers teòrics a defensar la rebel·lió de l'individu contra un govern oprobiós. Però també en el de l'acció eficaç. Es va veure en el moviment contrari a la guerra del Vietnam i, especialment, en el moviment en defensa dels drets civils liderat per Martin Luther King, que va ser un fenomen massiu de desobediència civil contra les lleis de segregació.