25
de novembre
del
2019
Actualitzat
a la
13:45h
La cara més coneguda de la violència masclista és la dona que pateix els maltractaments. És la víctima i tots els recursos són pocs per tal de prevenir, tractar i evitar que es reprodueixin les violències que han patit. Aquesta xacra, que continua tenint dades alarmantment altes, té tanmateix cares menys conegudes.
És el cas dels homes que, sent conscients d'haver exercit la violència, accepten voluntàriament ser tractats per responsabilitzar-se'n i evitar que es repeteixi. Una altra cara del fenomen és la dels professionals que treballen amb dones, homes així i amb els seus fills i filles. Precisament, l'Ajuntament de Barcelona reconeixerà en el marc del projecte Bones Pràctiques Socials dos programes en l'àmbit de les violències masclistes: el Grup de suport a dones i fills del districte d'Horta-Guinardó i el Servei d'Atenció a Homes (SAH).
20 anys treballant amb dones víctimes de violència masclista
Fa dues dècades va començar al districte d'Horta-Guinardó el Grup de suport psicosocial a dones que viuen violència masclista i els seus fills i filles. L'experiència havia arrencat un any abans a Nou Barris i tenia un altre nom ja que, en una mostra dels canvis de la percepció social, el fenomen ha vist com se li canviava la denominació –violència domèstica, violència de gènere i, finalment, violència masclista-.
Una de les coordinadores del projecte és la psicòloga Júlia Masip. Després de tant temps, expressa “l'orgull de 20 anys de bona feina” però no pot amagar “la gran decepció i desconsol” per un problema que “sembla que no s'acabi mai”. De fet, el seu màxim desig seria que “el projecte s'acabés”, però la realitat malhauradament és la que és.
El projecte, que s'ha replicat a altres districtes com Sants, Ciutat Vella i Sant Martí, abasta tots els barris d'Horta-Guinardó. L'equip d'atenció de la present edició està format per psicòlogues –Lourdes Aramburu, Susanna Prades i la mateixa Masip-, així com treballadores socials –Fany Ortega- i educadores –Laia Lasierra- per al treball amb els infants.
“El grup les ajuda a enlairar-se”
Les dones arriben al grup des de diverses procedències: els punts d'informació i atenció a les dones (PIAD), els Mossos, salut mental o l'ambulatori i, majoritàriament, des de Serveis Socials. És el cas de la Marta Romero, que després d'un any se li va oferir aquest servei: “No tenia res a perdre. Tot el que pugui aportar a millorar la meva situació, benvingut era”.
El treball d'intervenció, segons explica Júlia Masip a NacióDigital, comença de manera individual i, després, pot passar a grupal si la dona ho accepta i les professionals consideren que és important. “Els grups donen molta agilitat a la intervenció”, assenyala Masip. “Les ajuda moltíssim a enlairar-se”, afegeix. En aquest sentit, deixa de ser un discurs que imparteixen les professionals per passar a ser-ne un que senten a través d'elles mateixes.
La coordinadora del projecte explica que el gran objectiu és frenar la violència i que això passa per “enfortir l'autoestima i revisar tot el què ha passat i per què ha passat, entre altres qüestions”. Fer un recorregut retroespectiu al llarg de la vida pot servir per identificar moments de fragilitat que han precedit situacions de violència. “Ser conscients que poden canviar les coses, les empodera i evita culpabilitzacions. Saber que poden canviar el seu propi futur, és prevenció”, destaca la psicòloga.
“Hi arribes amb molt problemes, no veus la sortida”, explica per la seva banda la Marta Romero. “T'escolten i t'orienten. I això és el primer pas per solucionar la situació”, afegeix. En el seu cas, va patir maltractament psicològic per part de la seva exparella. “No és visible. El teu entorn no ho percep”, relata. “Inicialment, et costa reconèixer i assumir que t'estan maltractant”, conclou.
Barcelona, pionera en el treball amb homes
L'Ajuntament de Barcelona comença a treballar el 2005 amb pares que exerceixen violències masclistes. A més, el context normatiu tant internacional com nacional reclama que les polítiques contra les violències masclistes també han d'incloure programes de prevenció i de tractament amb els homes.
Tradicionalment, aquesta qüestió ha anat molt vinculada a mesures penals alternatives i, per tant, obligatòries. Ara bé, a Barcelona s'aposta des del 2008 per la creació del Servei d'Atenció als Homes: un servei específic per als homes totalment voluntari. “És pioner i únic a Catalunya i a l'Estat, però en canvi entronca amb una tradició europea, especialment als països nòrdics”, explica Esteve Segura, responsable del SAH.
Des de l'Ajuntament de Barcelona s'és molt conscient de la necessitat d'un abordatge integral a les violències masclistes. “No es pot restar ni un sol recurs a les estratègies de recuperació de les dones maltractades, però també és imprescindible actuar sobre qui produeix o reprodueix aquestes violències”, destaca Segura.
Del reconeixement a la responsabilització de la violència
Com arriben els homes que han exercit violències masclistes al SAH? Alguns ho fan per recomanació dels Mossos d'Esquadra, des de l'àmbit santitari o des de qualsevol servei municipal que intervingui en la qüestió. Un bon nombre també ho fan per iniciativa pròpia –sobretot a través d'Internet- i motivats pel seu entorn.
“L'entorn els ha fet notar que hi ha conductes que no són normals, però ells arriben aquí amb la pregunta de si realment estan exercint violència”, explica Mariona Auradell, directora del SAH. Es tracta d'una situació on el context social, les campanyes de sensibilització i els mitjans de comunicació hi contribuiexen. “Ens ajuda que s'hagi posat el focus en el sexisme i en la violència masclista”, afirma Segura. Ara bé, molts usuaris malgrat poder arribar a verbalitzar l'exercici de la violència, tenen una notable dificultat per reconèixer-la de manera explícita o, si ho fan, la trivialitzen o la minimitzen. “En general, són uns mínims suficients per començar a treballar”, destaca el responsable municipal del SAH.
Un exemple és el cas d'en Carlos, un jove que es va adreçar al SAH fa quasi dos anys per exercir maltractament psicològic. “M'ho comenta la meva parella. Al principi no ho veia clar, però aquí estic”, explica a NacióDigital. “Véns a un lloc com aquest ja que et vols revisar a tu mateix. Si no vols canviar, ni el SAH ni res et servirà”, afegeix.
La intervenció del Servei d'Atenció a Homes vol fer transitar els usuaris del reconeixement inicial a la responsabilització d'haver exercit les violències masclistes. L'atenció comença amb una sessió informativa i, en cas d'un mínim reconeixement, s'inicien entre tres i quatre trobades individuals d'acollida on es busca el màxim informació sobre els episodis de violència, la relació amb la parella, la història de la família... “Es demana que l'usuari expliciti una demanda concreta, per establir uns objectius de treball”, explica Auradell. És, a partir d'aquí, que comença un llarg treball en grup per abordar aspectes com les identitats i rols de gènere, la violència, resolució de conflictes, la gestió emocional, entre altres.
“Si no hi hagués el grup, no podries veure com altres homes estan en el mateix punt que tu. Veure com avancen. Sentir-te identificat i reflectit en el que expliquen”, destaca en Carlos. En el seu cas, ara està realitzant sessions individuals per complementar aquest treball en grup i espera acabar en breu la intervenció. Posteriorment, tal i com destaquen els responsables del SAH, hi un treball de seguiment de cada usuari.
Entre la confiança i minimitzar el risc
Les dades indiquen que l'usuari del SAH tipus té entre 35 i 55 anys, amb fills i d'origen divers. Han exercit la violència –majoritàriament psicològica però també física- d'un a tres anys. Ara bé, Mariona Auradell deixa molt clar que “no hi ha un perfil de persona que exerceixi violència masclista”. De fet, el revers de la mateixa moneda són les dones víctimes de violències masclistes. “És un fenomen totalment transversal. He vist dones amb patrimoni, de família benestant, dones amb carrera universitària o també sense cap tipus d'estudi ni d'accés a la cultura. A qualsevol barri hi ha víctimes de violència masclista”, destaca Júlia Masip.
En el cas dels homes del SAH, la intervenció es fa des de la professionalitat però també des de la confiança. Ara bé, hi ha diverses condicions. La primera, explica Auradell, és que es contacta amb la parella o exparella per tal de fer-ne una valoració, esbrinar si està sent atesa per algun servei municipal i en el cas que no ho estigui, derivar-la a al recurs especialitzat pertinent. També és important rebaixar expectatives: “Volem que quedi clar que això no és una teràpia de parella”, explica la directora del SAH. A més, hi ha protocols que inclouen la comunicació del trencament de les ordres d'allunyament o de qualsevol episodi que pugui posar en risc la dona. “En aquesta qüestió som molt clars i explícits des del principi”, emfatitza.
L'objectiu final de l'atenció és que no es tornin a reproduir els episodis de violència. En Carlos, per exemple, assegura que ha canviat el xip després de quasi dos anys al SAH. “He canviat moltes maneres de ser i d'actuar. Costa, però en soc conscient i intento corregir-me”. Ara bé, tal i com admeten els responsables del servei, “nosaltres incidim amb individus, però és molt difícil fer-ho en el conjunt de la societat”. És per això que des del 2012 van complementar els projectes d'atenció –a homes, pares i joves- amb el projecte Canviem-ho, un programa adreçat a la població masculina en general i que treballa tant per a la sensibilització i prevenció de violències masclistes com per a fomentar relacions igualitàries i noves masculinitats.
És el cas dels homes que, sent conscients d'haver exercit la violència, accepten voluntàriament ser tractats per responsabilitzar-se'n i evitar que es repeteixi. Una altra cara del fenomen és la dels professionals que treballen amb dones, homes així i amb els seus fills i filles. Precisament, l'Ajuntament de Barcelona reconeixerà en el marc del projecte Bones Pràctiques Socials dos programes en l'àmbit de les violències masclistes: el Grup de suport a dones i fills del districte d'Horta-Guinardó i el Servei d'Atenció a Homes (SAH).
20 anys treballant amb dones víctimes de violència masclista
Fa dues dècades va començar al districte d'Horta-Guinardó el Grup de suport psicosocial a dones que viuen violència masclista i els seus fills i filles. L'experiència havia arrencat un any abans a Nou Barris i tenia un altre nom ja que, en una mostra dels canvis de la percepció social, el fenomen ha vist com se li canviava la denominació –violència domèstica, violència de gènere i, finalment, violència masclista-.
Una de les coordinadores del projecte és la psicòloga Júlia Masip. Després de tant temps, expressa “l'orgull de 20 anys de bona feina” però no pot amagar “la gran decepció i desconsol” per un problema que “sembla que no s'acabi mai”. De fet, el seu màxim desig seria que “el projecte s'acabés”, però la realitat malhauradament és la que és.
El projecte, que s'ha replicat a altres districtes com Sants, Ciutat Vella i Sant Martí, abasta tots els barris d'Horta-Guinardó. L'equip d'atenció de la present edició està format per psicòlogues –Lourdes Aramburu, Susanna Prades i la mateixa Masip-, així com treballadores socials –Fany Ortega- i educadores –Laia Lasierra- per al treball amb els infants.
“El grup les ajuda a enlairar-se”
Les dones arriben al grup des de diverses procedències: els punts d'informació i atenció a les dones (PIAD), els Mossos, salut mental o l'ambulatori i, majoritàriament, des de Serveis Socials. És el cas de la Marta Romero, que després d'un any se li va oferir aquest servei: “No tenia res a perdre. Tot el que pugui aportar a millorar la meva situació, benvingut era”.
El treball d'intervenció, segons explica Júlia Masip a NacióDigital, comença de manera individual i, després, pot passar a grupal si la dona ho accepta i les professionals consideren que és important. “Els grups donen molta agilitat a la intervenció”, assenyala Masip. “Les ajuda moltíssim a enlairar-se”, afegeix. En aquest sentit, deixa de ser un discurs que imparteixen les professionals per passar a ser-ne un que senten a través d'elles mateixes.
La coordinadora del projecte explica que el gran objectiu és frenar la violència i que això passa per “enfortir l'autoestima i revisar tot el què ha passat i per què ha passat, entre altres qüestions”. Fer un recorregut retroespectiu al llarg de la vida pot servir per identificar moments de fragilitat que han precedit situacions de violència. “Ser conscients que poden canviar les coses, les empodera i evita culpabilitzacions. Saber que poden canviar el seu propi futur, és prevenció”, destaca la psicòloga.
“Hi arribes amb molt problemes, no veus la sortida”, explica per la seva banda la Marta Romero. “T'escolten i t'orienten. I això és el primer pas per solucionar la situació”, afegeix. En el seu cas, va patir maltractament psicològic per part de la seva exparella. “No és visible. El teu entorn no ho percep”, relata. “Inicialment, et costa reconèixer i assumir que t'estan maltractant”, conclou.
A Barcelona, «el futur no és masclista». Foto: Adrià Costa
Barcelona, pionera en el treball amb homes
L'Ajuntament de Barcelona comença a treballar el 2005 amb pares que exerceixen violències masclistes. A més, el context normatiu tant internacional com nacional reclama que les polítiques contra les violències masclistes també han d'incloure programes de prevenció i de tractament amb els homes.
Tradicionalment, aquesta qüestió ha anat molt vinculada a mesures penals alternatives i, per tant, obligatòries. Ara bé, a Barcelona s'aposta des del 2008 per la creació del Servei d'Atenció als Homes: un servei específic per als homes totalment voluntari. “És pioner i únic a Catalunya i a l'Estat, però en canvi entronca amb una tradició europea, especialment als països nòrdics”, explica Esteve Segura, responsable del SAH.
Des de l'Ajuntament de Barcelona s'és molt conscient de la necessitat d'un abordatge integral a les violències masclistes. “No es pot restar ni un sol recurs a les estratègies de recuperació de les dones maltractades, però també és imprescindible actuar sobre qui produeix o reprodueix aquestes violències”, destaca Segura.
Del reconeixement a la responsabilització de la violència
Com arriben els homes que han exercit violències masclistes al SAH? Alguns ho fan per recomanació dels Mossos d'Esquadra, des de l'àmbit santitari o des de qualsevol servei municipal que intervingui en la qüestió. Un bon nombre també ho fan per iniciativa pròpia –sobretot a través d'Internet- i motivats pel seu entorn.
“L'entorn els ha fet notar que hi ha conductes que no són normals, però ells arriben aquí amb la pregunta de si realment estan exercint violència”, explica Mariona Auradell, directora del SAH. Es tracta d'una situació on el context social, les campanyes de sensibilització i els mitjans de comunicació hi contribuiexen. “Ens ajuda que s'hagi posat el focus en el sexisme i en la violència masclista”, afirma Segura. Ara bé, molts usuaris malgrat poder arribar a verbalitzar l'exercici de la violència, tenen una notable dificultat per reconèixer-la de manera explícita o, si ho fan, la trivialitzen o la minimitzen. “En general, són uns mínims suficients per començar a treballar”, destaca el responsable municipal del SAH.
Un exemple és el cas d'en Carlos, un jove que es va adreçar al SAH fa quasi dos anys per exercir maltractament psicològic. “M'ho comenta la meva parella. Al principi no ho veia clar, però aquí estic”, explica a NacióDigital. “Véns a un lloc com aquest ja que et vols revisar a tu mateix. Si no vols canviar, ni el SAH ni res et servirà”, afegeix.
La intervenció del Servei d'Atenció a Homes vol fer transitar els usuaris del reconeixement inicial a la responsabilització d'haver exercit les violències masclistes. L'atenció comença amb una sessió informativa i, en cas d'un mínim reconeixement, s'inicien entre tres i quatre trobades individuals d'acollida on es busca el màxim informació sobre els episodis de violència, la relació amb la parella, la història de la família... “Es demana que l'usuari expliciti una demanda concreta, per establir uns objectius de treball”, explica Auradell. És, a partir d'aquí, que comença un llarg treball en grup per abordar aspectes com les identitats i rols de gènere, la violència, resolució de conflictes, la gestió emocional, entre altres.
“Si no hi hagués el grup, no podries veure com altres homes estan en el mateix punt que tu. Veure com avancen. Sentir-te identificat i reflectit en el que expliquen”, destaca en Carlos. En el seu cas, ara està realitzant sessions individuals per complementar aquest treball en grup i espera acabar en breu la intervenció. Posteriorment, tal i com destaquen els responsables del SAH, hi un treball de seguiment de cada usuari.
El SAH està situat al barri de la Sagrera. Foto: Adrià Costa
Entre la confiança i minimitzar el risc
Les dades indiquen que l'usuari del SAH tipus té entre 35 i 55 anys, amb fills i d'origen divers. Han exercit la violència –majoritàriament psicològica però també física- d'un a tres anys. Ara bé, Mariona Auradell deixa molt clar que “no hi ha un perfil de persona que exerceixi violència masclista”. De fet, el revers de la mateixa moneda són les dones víctimes de violències masclistes. “És un fenomen totalment transversal. He vist dones amb patrimoni, de família benestant, dones amb carrera universitària o també sense cap tipus d'estudi ni d'accés a la cultura. A qualsevol barri hi ha víctimes de violència masclista”, destaca Júlia Masip.
En el cas dels homes del SAH, la intervenció es fa des de la professionalitat però també des de la confiança. Ara bé, hi ha diverses condicions. La primera, explica Auradell, és que es contacta amb la parella o exparella per tal de fer-ne una valoració, esbrinar si està sent atesa per algun servei municipal i en el cas que no ho estigui, derivar-la a al recurs especialitzat pertinent. També és important rebaixar expectatives: “Volem que quedi clar que això no és una teràpia de parella”, explica la directora del SAH. A més, hi ha protocols que inclouen la comunicació del trencament de les ordres d'allunyament o de qualsevol episodi que pugui posar en risc la dona. “En aquesta qüestió som molt clars i explícits des del principi”, emfatitza.
L'objectiu final de l'atenció és que no es tornin a reproduir els episodis de violència. En Carlos, per exemple, assegura que ha canviat el xip després de quasi dos anys al SAH. “He canviat moltes maneres de ser i d'actuar. Costa, però en soc conscient i intento corregir-me”. Ara bé, tal i com admeten els responsables del servei, “nosaltres incidim amb individus, però és molt difícil fer-ho en el conjunt de la societat”. És per això que des del 2012 van complementar els projectes d'atenció –a homes, pares i joves- amb el projecte Canviem-ho, un programa adreçat a la població masculina en general i que treballa tant per a la sensibilització i prevenció de violències masclistes com per a fomentar relacions igualitàries i noves masculinitats.
Un reconeixement als professionals
El projecte Bones Pràctiques Socials, iniciat el 2012, pretén identificar aquelles experiències i programes d'èxit en l'àmbit dels drets socials a Barcelona. A més, suposa un reconeixement als professionals que han impulsat o tirat endavant aquestes experiències.
Des de l'inici, l'Ajuntament ha seleccionat una seixantena de bones pràctiques. Enguany, n'hi ha deu entre les quals destaquen el SAH Homes i el Grup de suport psicosocial a dones i fills del districte d'Horta-Guinardó. Anteriorment, també s'havien reconegut altres bones pràctiques relacionades amb el gènere com el mateix protocol de detecció de violència masclista o el grup de pares de preparació al naixement vinculat al Projecte Canviem-ho, que impulsa el mateix SAH Prevenció.
La idea, explica Yolanda Fierro, tècnica del Departament de Planificació i Processos de l'Ajuntament, “és poder identificar models de bones pràctiques que funcionen i que, per tant, puguin ser transferibles a altres indrets semblants”. De fet, s'intenta anar més enllà de la institució municipal estricta i s'incorporen també experiències compartides amb prestadors de serveis, el Tercer Sector o en col·laboració amb altres administracions.
Enguany, a banda dels dos projectes vinculats a la violència masclista, la jornada de Bones Pràctiques Socials –prevista per al proper 13 de desembre- reconeixerà experiències vinculades a l'habitatge digne i els assentaments, a la salut física, emocional i relacional dels infants i adolescents, així com de l'acollida de persones refugiades a la ciutat.
.El projecte Bones Pràctiques Socials, iniciat el 2012, pretén identificar aquelles experiències i programes d'èxit en l'àmbit dels drets socials a Barcelona. A més, suposa un reconeixement als professionals que han impulsat o tirat endavant aquestes experiències.
Des de l'inici, l'Ajuntament ha seleccionat una seixantena de bones pràctiques. Enguany, n'hi ha deu entre les quals destaquen el SAH Homes i el Grup de suport psicosocial a dones i fills del districte d'Horta-Guinardó. Anteriorment, també s'havien reconegut altres bones pràctiques relacionades amb el gènere com el mateix protocol de detecció de violència masclista o el grup de pares de preparació al naixement vinculat al Projecte Canviem-ho, que impulsa el mateix SAH Prevenció.
La idea, explica Yolanda Fierro, tècnica del Departament de Planificació i Processos de l'Ajuntament, “és poder identificar models de bones pràctiques que funcionen i que, per tant, puguin ser transferibles a altres indrets semblants”. De fet, s'intenta anar més enllà de la institució municipal estricta i s'incorporen també experiències compartides amb prestadors de serveis, el Tercer Sector o en col·laboració amb altres administracions.
Enguany, a banda dels dos projectes vinculats a la violència masclista, la jornada de Bones Pràctiques Socials –prevista per al proper 13 de desembre- reconeixerà experiències vinculades a l'habitatge digne i els assentaments, a la salut física, emocional i relacional dels infants i adolescents, així com de l'acollida de persones refugiades a la ciutat.