Les eleccions catalanes i els pressupostos condicionen la investidura de Sánchez

Quan hi ha una negociació de tanta envergadura en marxa, els matisos són el més rellevant. Al llarg dels dos últims dies s'ha escoltat el Govern fixant com a "punt de partida" la declaració de Pedralbes per negociar amb l'Estat -així ho va fer Damià Calvet des del Palau de la Generalitat dimarts al migdia- i també el president Quim Torra assegurant que amb aquesta declaració no n'hi ha prou, perquè ara hi ha sobre la taula la condemna per sedició contra els líders que van promoure el referèndum. No tots els actors de l'independentisme diuen públicament el mateix aquests dies en referència a la investidura de Pedro Sánchez, i hi ha dos elements que són fonamentals per entendre la complexitat del context: els pressupostos de la Generalitat i les eleccions catalanes.

Per a la primera qüestió hi ha una data fixada, tal com relaten fonts governamentals a NacióDigital: el consell executiu té la intenció d'aprovar-los abans que acabi l'any i portar-los al ple a principis del que ve. Per a la segona, no hi ha un calendari definitiu, en certa manera perquè tothom està pendent de quin és el futur judicial de Torra un cop celebrat el judici per la pancarta del llaç groc i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha iniciat els tràmits per obrir la via penal contra ell per no haver retirat la simbologia el mes de setembre. El president assegura que, si depèn d'ell, no hi haurà eleccions el 2020, però admet que la decisió no serà exclusivament seva. En aquests termes s'ha expressat a RAC1 aquest matí.

Una eventual inhabilitació de Torra podria precipitar els comicis

"Eleccions? Per fer què?", es pregunta un dels dirigents consultats. "La legislatura està morta, possiblement des de l'inici, però hi ha dubtes sobre què fer", assegura una altra veu governamental. Tenint en compte que la sentència del TSJC contra Torra es preveu ràpida -a principis de desembre- i que el Tribunal Suprem estudiarà amb rapidesa el recurs -la defensa del president sosté que al juny o al juliol la possible inhabilitació ja serà definitiva-, tant Junts per Catalunya (JxCat) com ERC es poden veure abocats a uns comicis en els quals es dirimirà l'hegemonia de l'independentisme.

Veus dels republicans no neguen que l'escenari d'eleccions es pot precipitar en els pròxims mesos. De fet, Oriol Junqueras i altres membres de la direcció les van plantejar com a possible resposta a la sentència del Tribunal Suprem, mentre que altres dirigents com Joan Tardà les han defensat públicament com a "imprescindibles" per poder forjar un govern de "front ampli" que aplegui des d'ERC a JxCat, els comuns i la CUP i que pugui interpel·lar més ciutadans. La ponència política que els republicans votaran al congrés del desembre està enfocada en aquest sentit. Sosté que "ERCés el pal de paller d'una propera hegemonia de les esquerres catalanes" i que el pròxim estadi del procés passa per "ampliar la base" de l'independentisme. 

Si hi ha, però, un temor a ERC és que, si es produeix una inhabilitació de Torra, Junts per Catalunya (JxCat) reclami de nou la investidura a distància de Carles Puigdemont, que segueix sent diputat al Parlament. Aquest escenari tornaria a situar el president de la cambra, Roger Torrent, en l'ull de l'huracà, ja que els nacionalistes li recriminen encara que suspengués el ple d'investidura del 30 de gener del 2018. Anar a unes eleccions sent acusats d'impedir la proclamació de Puigdemont, sempre en la recàmara, és un dels escenaris que més inquietud genera entre els republicans. 

L'intercanvi de suports amb els comuns

En tot cas, l'executiu vol arribar als comicis -siguin quan siguin- amb els comptes aprovats. El Govern es regeix encara pels pressupostos prorrogats del 2017, els que van permetre el referèndum i que van ser acordats entre Junts pel Sí i la CUP després de la qüestió de confiança de Puigdemont. El 2018 no n'hi va haver perquè el 155 estava en vigor, i els del 2019 ni tan sols es van presentar públicament degut a què l'executiu no va ser capaç de convèncer els comuns ni la CUP. Aquesta vegada, això sí, la negociació amb els comuns transcendeix l'espai del Parlament.

Per als pressupostos, el Govern necessita el vot dels vuit diputats dels comuns, mentre que aquests necessiten els republicans per aprovar els del govern d'Ada Colau, que durant la passada legislatura no en va aconseguir aprovar cap per la via ordinària. Per ara, ERC ha facilitat la seva tramitació, tot i que demana més ambició a l'executiu municipals. Però és que, a més, està en joc tant la investidura de Sánchez, que té un preacord amb Unides Podem i que, per prosperar, precisa de l'abstenció d'ERC. 

Fonts dels comuns expliquen que estan pendents de tancar una reunió amb el vicepresident Pere Aragonès per parlar dels comptes de la Generalitat i valoren positivament que l'executiu català hagi assumit una de les condicions sine qua non de Catalunya en Comú Podem: la rebaixa d'un 30% de les taxes universitàries. "Han fet un gest. Ara cal seure i parlar de tota la resta", conclouen. En paral·lel, ERC espera reunir-se per segona vegada amb el PSOE -amb qui dissenya una negociació de caràcter bilateral- per explorar si hi ha marge per abstenir-se a la investidura.  

Una investidura que Torra segueix sense veure clara, i per a la qual exigeix "contingut" a una taula de diàleg. A banda, sosté el president, caldria recuperar la figura del relator per fiscalitzar les converses entre governs. El dirigent independentista, com Laura Borràs, parla aquests dies de la declaració de la Llotja de Mar, que defensa el dret a l'autodeterminació i remarca la necessitat d'una mediació internacional. Conceptes dels quals el PSOE se n'ha mostrat especialmernt distanciat, sobretot en campanya. 

Ball de noms

Tot i això, ni el fet que s'aconsegueixi formar govern a Espanya ni l'aprovació dels pressupostos de la Generalitat són una garantia per frenar la precipitació de les eleccions a Catalunya. L'escenari electoral fa mesos que sobrevola Catalunya, amb el consegüent ball de noms associat a aquest tipus de debats. Qui se n'ha volgut descartar és Torra, que des del primer moment ha mantingut que no tenia voluntat de permanència en el càrrec més enllà d'aquesta legislatura. La seva feina "concreta", ha indicat a RAC1, és la d'avançar per "culminar" el procés cap a la independència. "Mentre jo cregui que serveixo per poder avançar, seguiré", ha ressaltat el president, interpel·lat sobre si havia pensat dimitir en els moments més convulsos del seu mandat a Palau.

Bona part dels partits, amb l'excepció de JxCat, ja tenen definit qui serà el seu candidat a les eleccions catalanes, encara sense data

De noms en l'espai de JxCat n'hi ha damunt la taula des de fa mesos, amb Laura Borràs reforçada des de l'increment d'un escó a les eleccions del 10-N. Sectors del PDECat promouen Àngels Chacón, consellera d'Empresa i Coneixement, com a aposta per un independentisme allunyat de la via unilateral i de confrontació explícita amb l'Estat. Les crítiques als talls de carretera perquè "perjudiquen" l'economia catalana han estat elogiades per dirigents del partit en públic i en privat. Damià Calvet també jugarà la partida, que es pot trastocar si Puigdemont és extradit i fa de candidat des de la presó.

ERC culmina el congrés al desembre i Aragonès és qui té més números per encapçalar la candidatura a la Generalitat. També els comuns estan en procés d'escollir nova cúpula i potenciant el lideratge de Jéssica Albiach, que assumirà en les pròximes setmanes la coordinació de Catalunya en Comú juntament amb Ada Colau i Candela López. Pel que fa al PSC, que triaran nova executiva i aprovaran estratègia al desembre, està garantit que Miquel Iceta tornarà a ser el cap de llista. Créixer a costa de la desfeta electoral de Ciutadans és un dels objectius que planen sobre el carrer Pallars. Davant d'un calendari incert, els partits fan endreça perquè unes eleccions no els agafi amb el peu canviat.