Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

La brúixola: 22 de novembre

La permanent ombra electoral

La investidura a Madrid està plenament condicionada per què passarà al Parlament després de la sentència contra Torra. També són notícia l'enquesta estatal del CEO, Luis Enrique i el debat de candidats demòcrates als EUA

per Oriol March , 22 de novembre de 2019 a les 06:00 |

Rep el butlletí cada matí al teu correu

Hi ha una sèrie de conceptes que han monopolitzat la setmana política a Catalunya i a l'Estat, amb el permís de la sentència dels ERO andalusos. Entre aquests conceptes hi ha la figura del relator, la taula de partits catalana, la mesa de diàleg estatal, la mediació internacional, la declaració de Pedralbes, la declaració de la Llotja de Mar i les cimeres independentistes per decidir l'estratègia a Madrid. Al darrere de tots ells hi ha dues dinàmiques que conviuen entrellaçades: la investidura de Pedro Sánchez i les futures eleccions al Parlament, sense data però sempre presents.

Fins al punt que, des que va arrencar la legislatura catalana, els comicis anticipats han estat sovint damunt la taula. El primer debat de política general, per exemple, quasi fa descarrilar el Govern per la situació dels diputats suspesos. El segon, sense anar més lluny, va acabar esberlant la confiança entre el president Quim Torra i els seus consellers per la proposta unilateral d'exercir l'autodeterminació aquesta legislatura. Torra descarta convocar eleccions el 2020 -el calendari oficial les situa el 2021-, però no depèn d'ell. És probable que l'última paraula la tingui el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), on dilluns el president ja va donar la benvinguda a una condemna.

El calendari judicial i polític, com ja és -lamentablement- habitual, s'entrellaçaran en les properes setmanes. La sentència contra el president pot coincidir amb la constitució del Congrés, i la vista oral de Carles Puigdemont del 16 de desembre té números de celebrar-se just el dia abans del debat d'investidura de Pedro Sánchez. L'entorn del líder del PSOE ja té coll avall que haurà de buscar -com a mínim- el suport d'ERC en forma d'abstenció, i això l'obliga a negociar un cop passin les consultes a les militàncies tant dels socialistes com dels republicans. Ha arribat l'hora, per fi, de la política?

La resposta és complexa perquè les ànimes de l'independentisme no ho veuen igual. Mentre Torra insisteix que la declaració de Pedralbes ja no val perquè és prèvia a la sentència del Tribunal Suprem, es va obrint pas a ERC -i també en sectors de Junts per Catalunya, formació que és de tot menys monolítica- la visió que cal aprofitar el pacte PSOE-Podem per forçar una negociació. Així ho defensa Raül Romeva, exconseller d'Exteriors, des de la presó de Lledoners. Aquesta setmana el vam entrevistar amb Sara González i el resultat -sucós- el podreu llegir ben aviat al diari.

Romeva és un dels presos que més esforços han fet per aixecar la mirada i mantenir-se al marge de les pugnes partidistes, que existeixen i influeixen en totes i cadascuna de les decisions -urgents i no tan urgents- que prenen ERC i JxCat. L'escenari electoral a Catalunya, que pot arribar per l'anomalia que suposa la judicialització, és el gran objectiu de les dues formacions per acabar de dirimir qui dirigeix la nova fase del procés que va arrencar després de la tardor del 2017. L'ombra electoral permanent ho condiciona tot i emboira, també, el debat sobre què cal fer al Congrés. Ni el diàleg pot ser a canvi de res, ni el bloqueig pot tancar les -escasses- escletxes obertes.
 

Avui no et perdis

» Crònica: les eleccions catalanes i els pressupostos condicionen la investidura de Sánchez; per Sara González i Oriol March.

» Dades: per què s'han capgirat les enquestes sobre la independència en una setmana?; per Roger Tugas.

» Un mes de presó per «intuïcions» i decisions judicials poc «serioses»; per Bernat Surroca i Andreu Merino.

» Els comuns dissenyen una cúpula comandada per alcaldes, diputats i regidors; per Sara González.

» Les 13 víctimes de les turbulències internes a Ciutadans; per Jordi Velert.

» Crònica: «Benvingut, míster Engler»; per Pep Martí.

» El català continua sota mínims en l'àmbit de la justícia; per Bernat Surroca.

» La Veu de Nació: «PSOE-Podem, la gosadia del tacticisme»; per Pep Martí.

» Opinió: «La Misericòrdia i la politiqueria»; per Manel Lucas.
 

Vist i llegit

La recta final cap a les eleccions nord-americanes del 3 de novembre de l'any vinent ha estat marcada, aquesta setmana, pel debat de candidats demòcrates. Els favorits són Joe Biden, Bernie Sanders i Elizabeth Warren, que ahir van confrontar projectes en un format televisiu d'aquells que permeten situar les primeres espases al costat dels aspirants més desconeguts. Un d'ells, això sí, cada vegada va tenint més espai en les files demòcrates i guanya pes en els mitjans de comunicació, segurament pel seu perfil heterodox. Es tracta de Pete Buttigieg, alcalde de South Bend (Indiana), veterà de guerra i obertament gay. Costa no imaginar-se com trauria de polleguera Donald Trump, poc amic de la diversitat, en una campanya presidencial. Si voleu recuperar els millors moments del debat, aquí teniu el resum i l'anàlisi que n'han fet a Politico

 El nom propi

Luis Enrique sempre ha estat un personatge peculiar. Ho era com a futbolista i ho va seguir sent com a entrenador. Només cal recordar l'enfrontament amb Leo Messi en els primers mesos d'entrenar al Barça -sortosament la temporada va acabar amb el triplet-, o la relació turbulenta amb Francesco Totti en l'etapa a la Roma. Una desgràcia familiar el va dur a deixar la selecció espanyola de futbol, i el seu lloc el va ocupar Robert Moreno. Les informacions periodístiques publicades aquesta setmana -com aquesta de La Vanguardia- apunten que Luis Enrique va viure amb disgust que Moreno s'emancipés tan ràpid com a seleccionador, i que la relació es va esberlar fins a ser irrecuperable.

Una nova polèmica, en tot cas, des que Luis Rubiales va assumir la presidència de la Federació Espanyola de Futbol, que se suma a la del fitxatge de Julen Lopetegui pel Reial Madrid en ple Mundial de Rússia. L'exentrenador del Barça, clau per superar l'apatia de l'etapa del Tata Martino al Camp Nou però responsable d'haver desvirtuat el model implantat per Cruyff, sublimat per Guardiola i gestionat per Laporta, torna a primera fila amb l'Eurocopa de l'any vinent i el Mundial del 2020 en l'horitzó.

 Els imperdibles

Si teniu criatures, el més probable és que l'estrena de Frozen 2, seqüela d'un dels grans èxits de Disney dels últims anys, un faci passar pel cinema durant el cap de setmana. De propostes, com sempre, n'hi ha de tot tipus: des del concert d'Els Pets al Cruïlla de Tardor -ideal per als qui apreciïn les lletres de Lluís Gavaldà i les melodies d'un grup de referència del país- fins a la visita de Vampire Weekend a Barcelona per als més alternatius. El nom potser no us sona, però aquesta cançó segur que sí.

Si voleu capbussar-vos en l'agenda més completa del cap de setmana, només heu de consultar les recomanacions que sempre ens acosta Arnau Urgell i Vidal. Hi destaquen el Dau Barcelona, la gran cita anual a la capital catalana per als amants dels jocs de taula, i també les jornades solidàries Riumuntem, organitzades a l'Espluga de Francolí per col·laborar en la reparació dels efectes de les riuades de finals d'octubre. I, sobretot, no us perdeu l'exposició Feminismes! que s'organitza al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, on aquest cap de setmana s'hi fan visites intergeneracionals per descobrir el pòsit d'artistes dels setanta. Bon cap de setmana!

 
Oriol March
cap de Política de NacióDigital
Vols rebre els butlletins de NacióDigital cada matí al teu correu electrònic? 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació