Picabaralla entre Campdepadrós i la vicepresidenta de la comissió de Justícia pels retrets a Barrientos

El diputat de JxCat deixa a mitges la seva intervenció després de dues interrupcions de Carmen de Rivera, de Ciutadans

Jesús María Barrientos, president del TSJC, ha presentat la memòria del 2018
Jesús María Barrientos, president del TSJC, ha presentat la memòria del 2018 | ACN
21 de novembre del 2019
Actualitzat a la 13:36h
El president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Jesús María Barrientos, ha presentat aquest matí la memòria del 2018 en la qual destaquen, entre d'altres, el poc ús del català en les sentències judicials i la manca de recursos de la justícia per atendre tots els casos que arriben. Barrientos ha comparegut al Parlament per primer cop després del judici contra Quim Torra, que dilluns va quedar vist per a sentència. 

El portaveu de JxCat a la comissió de Justícia, Eusebi Campdepadrós, ha hagut de deixar a mitges la seva intervenció davant Barrientos després de discutir amb la vicepresidenta de la comissió, Carmen de Rivera (Cs). Campdepadrós ha denunciat el comportament de la justícia espanyola en relació al procés català, fent referència a la sentència de l'1-O i a l'informe d'Amnistia Internacional, que demana la llibertat dels Jordis i critica la condemna per sedició. 

De Rivera l'ha tallat en dues ocasions perquè no se centrava en l'objecte de la comissió, la memòria del 2018, i en senyal de protesta Campdepadrós ha deixat de parlar. "L'objecte de la comissió és la justícia. Vostè ha acabat la meva intervenció", ha retret el diputat a la vicepresidenta. Barrientos, al seu torn, no ha entrat a valorar les consideracions de Camdepadrós sobre el Tribunal Suprem.


La CUP denuncia l'existència de presos polítics

El portaveu de la CUP,
 Vidal Aragonès, ha lamentat que la presentació de la memòria no hagi tingut pràcticament cap proposta per donar resposta als problemes que s'han denunciat. "S'hauria hagut de fer al revés i dedicar més temps a les propostes", ha dit Aragonès, i li ha recordat que no és el representant de l'INE, sinó de la justícia espanyola. Ha reivindicat que la CUP vol destinar més recursos a la justícia, perquè si no n'hi ha qui ho paga són les persones menys afavorides que han d'anar al jutjat per "defensar els seus drets".

Aragonès ha preguntat si hi ha alguna instrucció que permeti a agents de la policia espanyola puguin estar presents encaputxats en interrogatoris en seu judicial, com ha passat a Catalunya. El portaveu anticapitalista ha retret a Barrientos que marxés d'un acte amb Roger Torrent quan va denunciar la situació dels presos. En aquest sentit, Aragonès ha denunciat davant del president del TSJC l'existència de presos polítics. "Celebro que avui no hagi marxat", ha dit.


El diputat també ha retret la manca d'imparcialitat judicial de Barrientos, que es va pronunciar contra els llaços grocs. Carmen de Rivera li ha hagut de cridar l'atenció. També ha ressaltat la necessitat de fer polítiques de gènere en l'administració de justícia. 

ERC denuncia la manca de propostes de Barrientos

El portaveu d'ERC, Jordi Orobitg, també ha denunciat l'existència de presos polítics. "La seva compareixença dona una certa normalitat a una situació que no ho és", ha dit el diputat republicà, que ha recordat que l'expectació mediàtica que ha generat la seva compareixença té relació sobretot amb el judici al president Torra de dilluns. Com Aragonès, ha lamentat la manca de propostes per part del president del TSJC. 

Orobitg ha lamentat que en la memòria no es faci cap referència a l'aplicació de l'article 155, que va suposar també que el TSJC passés a dependre del ministeri de Justícia. En aquest sentit ha preguntat a Barrientos si va ser positiu o no per a la justícia. Segons el portaveu, la memòria desmenteix la marxa de jutges de Catalunya.

Sobre la violència masclista, el diputat republicà ha preguntat quantes víctimes havien demanat ordre de protecció i no se'ls va concedir.  

Ciutadans denuncia "un problema a Catalunya"

La portaveu de Ciutadans, Maria Valle, ha diagnosticat "un problema a Catalunya", també en l'àmbit de la justícia. En aquest sentit, ha lamentat la situació de sobrecàrrega de la justícia, que ha relacionat directament amb el procés català i la manca de voluntat del Govern d'avançar en res que no sigui la qüestió nacional. La vicepresident de la comissió, Carmen de Rivera, li ha hagut de cridar l'atenció perquè no se centrava en la memòria del TSJC. 

Els comuns lamenten la manca de jutjats a Catalunya

La portaveu de Catalunya En Comú - Podem, Yolanda López, ha lamentat la falta de jutjats a Catalunya derivada de la negativa del Govern a crear-ne i ha apuntat que això causa la poca quantitat de jutges al territori. López lamenta la "situació de bloqueig" que es viu i ha preguntat a Barrientos els motius pels quals no s'han construït encara més jutjats. Pel que fa a l'ús del català, la portaveu ha preguntat quants funcionaris tenen el títol de català i ha proposat més mèrits per incentivar l'ús de la llengua. La diputada també ha lamentat que la majoria del personal de la justícia són homes. 

El PSC alerta del poc ús del català

La portaveu del PSC, Rosa Maria Ibarra, ha lamentat el poc ús del català en l'administració de justícia i ha constatat la caiguda en picat entre els anys 2014 i 2018. En aquest sentit, ha demanat explicacions a Barrientos per aquest poc ús de la llengua, que no es correspon amb l'ús social que té a Catalunya. Segons aquestes dades, el català continua sota mínims en l'àmbit de la justícia i les sentències en aquesta llengua no arriben a les 20.000 mentre que en castellà superen les 224.000.

Ibarra ha admès que l'administració de justícia "no funciona bé" perquè no disposa dels recursos humans i materials: "Ens hi hem de sentir tots implicats", ha ressaltat. La diputada socialista també ha alertat del mal estat de les infraestructures, que es tradueix en una mala atenció als ciutadans, especialment en els casos de violència contra les dones. 

El PP assenyala el Departament de Justícia

La portaveu del PP, Esperança García, ha ressaltat que no hi ha "vocació opositora" a Catalunya i ha demanat a Barrientos si caldria incentivar això per contrarestar la marxa de jutges de Catalunya. Ha lamentat que el Departament de Justícia no resolgui els problemes de la justícia i ha demanat al president del TSJC que expliqui els arguments que exposa el Govern per argumentar aquest manca d'actuació. 

La justícia reclama més recursos

Segons dades presentades per Barrientos, en els últims dos anys han crescut el nombre de procediments judicials que han entrat a l'administració de justícia, però els assumptes resolts no han estat suficients. "És una conseqüència lògica, perquè augmenten els procediments però no els recursos", ha ressaltat el president del TSJC, que ha alertat que la taxa de resolució és preocupant perquè s'allunya de l'òptim. "Necessitem més bona dotació", ha reclamat.

Pel que fa a la taxa de litigiositat, que s'obté de dividir el total d'assumptes ingressats per cada 1.000 habitants, el 2016 es produeix una caiguda perquè hi ha casos que no s'han judicialitzat i això fa que no computi, malgrat que sí que s'hagi denunciat. Barrientos ha volgut ressaltar d'aquesta taxa que els indicadors apunten que Espanya es troba a la part alta de països en litigiositat (4 i 5 litigis per cada 100 habitants). El president del TSJC ha remarcat que la taxa de litigiositat fa referència a l'àmbit privat. "La causa que ens situa dalt de la taxa de litigiositat és la cultura de portar a la justícia els conflictes enlloc d'optar per altres formes de resolució", ha dit. 

Catalunya es troba per sota de l'Estat en taxa de litigiositat i igualat pel que fa la taxa de congestió. Aquesta última es calcula sumant els assumptes pendents a l’inici del període més els assumptes ingressats durant l’exercici i dividint el resultat entre el nombre d’assumptes resolts durant el període.

Preocupació per les morts per violència masclista

Jesús María Barrientos ha destacat que les dades dels primers tres trimestres del 2019 pel que fa a procediments amb víctimes mortals per violència masclista ja ha superat el global del 2018. En concret, aquest 2019 n'hi ha hagut sis mentre que en tot l'any passat n'hi van haver cinc. En el total de l'Estat, l'any 2018 n'hi va haver 42 i en aquests primers tres trimestres de 2019 n'hi ha hagut 40. 

Aquí podeu consultar la memòria del TSJC del 2018:

Memòria del TSJC 2018 by naciodigital on Scribd