21
de novembre
del
2019
Actualitzat
a les
12:31h
El referèndum d'autodeterminació no té el suport majoritari de la societat espanyola. Aquesta és una de les conclusions de l'enquesta "Percepció sobre el debat territorial a Espanya 2019", elaborat a tot l'Estat per encàrrec del Govern i presentat aquest dijous. Només un 36,2% dels enquestats defensa el referèndum -sumant els que hi estan molt d'acord o més aviat d'acord-, un percentatge que cau fins al 29,8% si només es tenen en compte els ciutadans de la resta de Catalunya.
Per contra, un 51,8% dels enquestats està molt i més aviat en desacord amb que calgui fer un referèndum a Catalunya, un rebuig que creix fins al 57,3% si s'exclouen de la mostra els enquestats de Catalunya, on el referèndum sí que està àmpliament avalat. Han presentat l'enquesta la consellera de la Presidència, Meritxell Budó, i el director general d'Anàlisi i Prospectiva, Josep Rius.
En canvi, pel que fa a un eventual referèndum a tot l'Estat per decidir sobre la relació amb Catalunya, els catalans hi estan majoritàriament en contra, mentre que, pel que fa a als enquestats de la resta de l'Estat, n'hi ha més de favorables que de detractors. Sigui com sigui, un 43,8% del total d'enquestats i un 48,8% dels de la resta de l'Estat creuen que no s'ha de fer cap referèndum "perquè la unitat nacional espanyola no es pot votar", percentatges superiors al 40,1% i el 34,3% dels que hi estan en contra, respectivament.
Assumpció del resultat d'un referèndum
En tot cas, si finalment se celebrés un referèndum legal i acordat, un 53,3% d'enquestats n'acceptaria els resultats i un 39,9%, no. A Catalunya, els nivells d'acceptació arribaria fins al 81,3% i, per tant, si es posa el focus només en els enquestats de la resta de l'Estat, un 48,2% també els assumiria i un 44,3% no ho faria, un resultat molt ajustat.
Preguntats sobre el conflicte actual, tres quartes parts dels catalans demanen una solució eminentment política, un percentatge que cau al 45,2% entre els enquestats de la resta de l'Estat. Un 27%, en canvi, aposta per una solució eminentment judicial i un 18,5%, per les dues alhora.
Diàleg sense límits
I demanant més en concret com s'hauria de vehicular, els catalans estan dividits en un 42,4% que reclama un diàleg i negociació "sense límits" i un 38,1% que admetria els límits de la Constitució. Per altra banda, un 11,2% aposta per la unilateralitat per part del Govern i un 4,2%, per la mà dura del govern espanyol. Contràriament, un 48,4% d'enquestats de la resta de l'Estat defensa que el diàleg es limiti al marc de la Constitució i només un 17,2% aposta per la negociació sense límits, per sota fins i tot del 26,9% que reclama mà dura a l'Estat.
Així mateix, un 71,9% de catalans creu que caldria una reforma de la Constitució per donar més autogovern a les comunitats autònomes, una modificació en què un 58,6% també demanaria que s'hi inclogués el reconeixement del dret a l'autodeterminació. Pel que fa a la resta de l'Estat, un 40,5% defensa aquesta reforma de la carta magna i un 48,9% la rebutja. Només el 27% dels enquestats de la resta de l'Estat, però, hi inclouria l'autodeterminació.
Concert econòmic generalitzat
Tot i això, sí que hi ha aspectes en què els enquestats de Catalunya i de la resta de l'Estat es posarien d'acord a incloure a la Constitució. En els dos casos, uns dos terços estan d'acord en què el text fixi clarament les competències de l'Estat i de les comunitats autònomes. Curiosament, la inclusió d'un sistema de finançament que generalitzés el concert basc, on cada comunitat recaptés els principals impostos i transferís després una quantitat a l'Estat per a despeses comunes i solidaritat interterritorial.
Aquesta opció tindria el suport del 68,2% dels enquestats a Catalunya i del 54% dels de la resta de l'Estat. En canvi, només un 27,7% d'aquests darrers establiria que les llengües oficials a les comunitats autònomes tinguin un ús oficial i habitual a les institucions centrals de l'Estat. Una opció que té el suport del 70,7% dels catalans.
Suport a la independència
Per altra banda, un 49,3% de catalans està a favor que Catalunya sigui independent i un 41,2%, en contra -la resta, no ho sap o no contesta-. En canvi, pel que fa als enquestats de la resta de l'Estat, només un 13,6% vol la independència de Catalunya i un 75,8% la rebutja.
Aquestes dades contradirien les d'una altre enquesta del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) presentada la setmana passada, segons la qual un 49,3% de catalans era contraria a la independència, la qual era defensada només per un 40,3%, uns percentatge gairebé oposats al sondeig d'aquest dijous. El treball de camp, en els dos casos, és majoritàriament previ a la sentència del procés -en aquest cas, s'allarga fins uns dies després-, tot i que les diferències segurament cal buscar-les sobretot en el biaix en la mostra.
Una enquesta amb 3.600 entrevistes
L'enquesta "Percepció sobre el debat territorial a Espanya 2019" va ser un encàrrec del departament de la Presidència al CEO amb l'objectiu de disposar de l'opinió i de la percepció del conjunt dels ciutadans de l'Estat sobre la situació política actual. El treball de camp han estat 3.600 entrevistes, fetes entre el 9 de setembre a 17 d'octubre, amb l'objectiu, segons Budó, de "contrastar amb dades el conflicte polític actual entre Catalunya i Espanya".
Meritxell Budó ha anunciat que aquesta enquesta s'enviarà a les ambaixades internacionals i es difondrà a través de les delegacions exteriors del Govern, així com també es lliurarà al govern espanyol -en concret, a la seva vicepresidenta en funcions, Carmen Calvo- i als diversos grups parlamentaris.
Per contra, un 51,8% dels enquestats està molt i més aviat en desacord amb que calgui fer un referèndum a Catalunya, un rebuig que creix fins al 57,3% si s'exclouen de la mostra els enquestats de Catalunya, on el referèndum sí que està àmpliament avalat. Han presentat l'enquesta la consellera de la Presidència, Meritxell Budó, i el director general d'Anàlisi i Prospectiva, Josep Rius.
En canvi, pel que fa a un eventual referèndum a tot l'Estat per decidir sobre la relació amb Catalunya, els catalans hi estan majoritàriament en contra, mentre que, pel que fa a als enquestats de la resta de l'Estat, n'hi ha més de favorables que de detractors. Sigui com sigui, un 43,8% del total d'enquestats i un 48,8% dels de la resta de l'Estat creuen que no s'ha de fer cap referèndum "perquè la unitat nacional espanyola no es pot votar", percentatges superiors al 40,1% i el 34,3% dels que hi estan en contra, respectivament.
Assumpció del resultat d'un referèndum
En tot cas, si finalment se celebrés un referèndum legal i acordat, un 53,3% d'enquestats n'acceptaria els resultats i un 39,9%, no. A Catalunya, els nivells d'acceptació arribaria fins al 81,3% i, per tant, si es posa el focus només en els enquestats de la resta de l'Estat, un 48,2% també els assumiria i un 44,3% no ho faria, un resultat molt ajustat.
Preguntats sobre el conflicte actual, tres quartes parts dels catalans demanen una solució eminentment política, un percentatge que cau al 45,2% entre els enquestats de la resta de l'Estat. Un 27%, en canvi, aposta per una solució eminentment judicial i un 18,5%, per les dues alhora.
Diàleg sense límits
I demanant més en concret com s'hauria de vehicular, els catalans estan dividits en un 42,4% que reclama un diàleg i negociació "sense límits" i un 38,1% que admetria els límits de la Constitució. Per altra banda, un 11,2% aposta per la unilateralitat per part del Govern i un 4,2%, per la mà dura del govern espanyol. Contràriament, un 48,4% d'enquestats de la resta de l'Estat defensa que el diàleg es limiti al marc de la Constitució i només un 17,2% aposta per la negociació sense límits, per sota fins i tot del 26,9% que reclama mà dura a l'Estat.
Així mateix, un 71,9% de catalans creu que caldria una reforma de la Constitució per donar més autogovern a les comunitats autònomes, una modificació en què un 58,6% també demanaria que s'hi inclogués el reconeixement del dret a l'autodeterminació. Pel que fa a la resta de l'Estat, un 40,5% defensa aquesta reforma de la carta magna i un 48,9% la rebutja. Només el 27% dels enquestats de la resta de l'Estat, però, hi inclouria l'autodeterminació.
Concert econòmic generalitzat
Tot i això, sí que hi ha aspectes en què els enquestats de Catalunya i de la resta de l'Estat es posarien d'acord a incloure a la Constitució. En els dos casos, uns dos terços estan d'acord en què el text fixi clarament les competències de l'Estat i de les comunitats autònomes. Curiosament, la inclusió d'un sistema de finançament que generalitzés el concert basc, on cada comunitat recaptés els principals impostos i transferís després una quantitat a l'Estat per a despeses comunes i solidaritat interterritorial.
Aquesta opció tindria el suport del 68,2% dels enquestats a Catalunya i del 54% dels de la resta de l'Estat. En canvi, només un 27,7% d'aquests darrers establiria que les llengües oficials a les comunitats autònomes tinguin un ús oficial i habitual a les institucions centrals de l'Estat. Una opció que té el suport del 70,7% dels catalans.
Suport a la independència
Per altra banda, un 49,3% de catalans està a favor que Catalunya sigui independent i un 41,2%, en contra -la resta, no ho sap o no contesta-. En canvi, pel que fa als enquestats de la resta de l'Estat, només un 13,6% vol la independència de Catalunya i un 75,8% la rebutja.
Aquestes dades contradirien les d'una altre enquesta del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) presentada la setmana passada, segons la qual un 49,3% de catalans era contraria a la independència, la qual era defensada només per un 40,3%, uns percentatge gairebé oposats al sondeig d'aquest dijous. El treball de camp, en els dos casos, és majoritàriament previ a la sentència del procés -en aquest cas, s'allarga fins uns dies després-, tot i que les diferències segurament cal buscar-les sobretot en el biaix en la mostra.
Una enquesta amb 3.600 entrevistes
L'enquesta "Percepció sobre el debat territorial a Espanya 2019" va ser un encàrrec del departament de la Presidència al CEO amb l'objectiu de disposar de l'opinió i de la percepció del conjunt dels ciutadans de l'Estat sobre la situació política actual. El treball de camp han estat 3.600 entrevistes, fetes entre el 9 de setembre a 17 d'octubre, amb l'objectiu, segons Budó, de "contrastar amb dades el conflicte polític actual entre Catalunya i Espanya".
Meritxell Budó ha anunciat que aquesta enquesta s'enviarà a les ambaixades internacionals i es difondrà a través de les delegacions exteriors del Govern, així com també es lliurarà al govern espanyol -en concret, a la seva vicepresidenta en funcions, Carmen Calvo- i als diversos grups parlamentaris.