Crònica

El GPS de Romeva per superar la boira

L'exconseller recepta un camí que no caigui en la frustració, que pivoti en la política i no el tacticisme i que "no menystingui la meitat del país"

per Sara González / Oriol March, Lledoners | 24 de novembre de 2019 a les 20:00 |
Raül Romeva, al Senat, el passat mes de maig | ACN
Aquesta informació es va publicar originalment el 24 de novembre de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Quan s'està escalant un cim -i demana disculpes perquè ha estat una metàfora recorrent de l'independentisme-, pot ser que s'arribi a un punt en què el camí no està cartografiat. En una situació com aquesta, els fulls de ruta, per molt que s'invoquin, serveixen de ben poc. Més encara si la boira enterboleix la visió. Potser la clau és tenir "un bon GPS". En màniga curta -porta una samarreta negra del Club Natació Sabadell- i visualitzant l'objectiu com quan intentava pujar al podi d'una travessa a mar obert, la diagnosi que fa Raül Romeva de la situació política brolla lliure de ressentiment per la condemna de 12 anys de presó que el manté a l'altra banda del vidre. 

"A la presó no s'hi està bé. Ningú pot dir que s'hi està bé. Pots portar-ho millor o pitjor i podríem dir que ho portem relativament bé, que estem emocionalment forts", sosté. Si una cosa l'obsessiona, és perdre el temps. Reconeix que caure-hi l'angoixaria. Avesat a viure en aeròbic, en aquests moments neda, fa crossfit, imparteix cursets al poliesportiu, ha començat una segona tesi doctoral sobre el valor de l'esport en privació de llibertat i manté un alt ritme de producció literària. A principis d'any, a Esperança i Llibertat (Ara Llibres), va posar negre sobre blanc a la seva filosofia. Ara, amb Des del banc dels acusats (també d'Ara Llibres), plasma en dibuixos i vinyetes la seva experiència des dels banc dels acusats al Tribunal Suprem. 


Arrufa el front quan se li pregunta per aquells que posen en dubte que des de la presó es pugui fer política. Insisteix que, precisament, han assumit l'empresonament com una "eina política", com un estadi que forma part del procés per aconseguir la República catalana. "Des de la presó estem fent política. O és que la presó de Mandela no va servir per fer canvis a Sud-Àfrica?", pregunta amb to sever. Se sincera quan, lluny del llenguatge formal, deixa anar que la presó "és una merda", però acte seguit sosté que és "útil i necessària", i que ell és el primer que no pot caure en el desànim.


"Amb 12 anys de condemna, no em puc permetre el luxe de frustrar-me. Hem de seguir treballant", assegura amb la mirada clavada en l'escletxa per on la seva veu acaba omplint el cubicle número quatre. Insisteix que és una qüestió d'actitud, de desprendre's de la "mentalitat de derrota" per primar "l'orgull" per la trajectòria feta i assumir que, si el camí que s'enfilava fracassa, cal buscar-ne un altre. "No som una República. Hem d'assumir que no hem guanyat, però l'Estat ha d'assumir que ell tampoc ha guanyat i que el partit no ha acabat. Estem en un empat tècnic, en un tie-break", resumeix. Per guanyar el primer que cal, puntualitza, és creure que és possible perquè és "inevitable" malgrat que no serà "ràpid, fàcil ni indolor".

Superar el curt termini


Però en aquesta mena de parèntesi que dibuixa Romeva, la boira és espessa. El debat sobre què fer davant la investidura de Pedro Sánchez i l'efecte que el posicionament pugui tenir sobre unes eventuals eleccions catalanes provoca vertigen. L'exconseller, però, no dubta en receptar que cal tenir en compte que el curt termini s'acaba ràpid: "Després de prémer el botó, cal seguir treballant i tenint mirada llarga". I això implica, argumenta, assumir amb naturalitat que cal buscar noves rutes per arribar al destí i que en aquests senders potser hi haurà sentiments contraposats.

"A la presó no s'hi està bé. Ningú pot dir que s'hi està bé. Pots portar-ho millor o pitjor, i podríem dir que ho portem relativament bé"

"La gent ha d'entendre, i normalitzar, que si això va de política, s'ha de fer política", diu ras i curt davant d'aquell sector que dins dels partits independentistes fan càlculs sobre el cost que pot tenir en unes eleccions catalanes facilitar la investidura de Sánchez o bé la cantarella dels que diuen que en cap cas es pot garantir la tria al Congrés del líder del PSOE. Per a ell, el pacte dels socialistes amb Podem pot suposar una "finestra d'oportunitat" si els socialistes acaben acceptant que s'ha d'afrontar el conflicte polític en una taula de diàleg. "No m'he jugat 12 anys de presó per aconseguir vots, sinó perquè els meus objectius són una República ètica, justa, inclusiva i solidària", afirma.  

Aquesta no és, subratlla, una situació "simple" i admet que potser l'independentisme no ho ha sabut explicar prou bé. Com també creu indispensable assumir que "una part important del país no viu l'anhel republicà com una oportunitat". Com es pot superar el que reconeix que ha estat una debilitat de l'independentisme? Ho resumeix remarcant les síl·labes de l'ingredient que considera clau: "Em-pa-ti-a".

Actitud "inclusiva"

Recorda que precisament ell, que es va "trencar la cara" defensant el federalisme mentre militava a Iniciativa, va arribar un moment en què es va quedar "sense arguments" i va acabar encapçalant la llista de Junts pel Sí l'any 2015. Però que hi ha una part dels catalans que han encaixat amb hostilitat el projecte de secessió i que a aquests ciutadans no se'ls podrà seduir i convèncer-los que el recorregut en l'àmbit estatal s'està quedant "limitat" ni negant-los ni atacant-los.

"Em dol que molta gent cregui que la nostra presó és justa. I ho creu perquè molta gent s'ha sentit exclosa del que hem fet fins ara"

"Hem de tenir una actitud inclusiva. No es pot menystenir la meitat del país", avisa. I a continuació, amb el puny dret colpejant lleugerament el pit, admet: "Em dol que molta gent cregui que la nostra presó és justa. I ho creu perquè molta gent s'ha sentit exclosa del que hem fet fins ara". No entendre això, insisteix, seria tant com assumir que no es podrà fer el cim. Romeva agafa aire per encarar la recta final de la seva diagnosi.

Tenir les coordenades correctes en el GPS -l'exconseller les marca amb els dits al vidre del locutori- passa perquè l'independentisme sigui capaç de sobrepassar les seves fronteres presentant-se com una eina transformadora i no com un objectiu en si mateix. Fent de la República -més que el concepte independència- un projecte per estrènyer llaços en una societat diversa tant a Catalunya com a l'estat espanyol per sumar i fer palanca. L'alternativa, diu, és perdre's en l'espesa boira. 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació