Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

Entrevista

Raül Romeva: «L'acord PSOE-Podem podria ser una finestra d'oportunitat»

L'exconseller d'Exteriors, en una entrevista a Lledoners, assegura que l'independentisme ha de saber utilitzar el "poder polític" aconseguit a les eleccions del 10-N

per Sara González / Oriol March , Lledoners, 24 de novembre de 2019 a les 19:45 |
Pancarta amb el retrat de Raül Romeva penjada en una façana de la plaça Major de Vic | Adrià Costa
Raül Romeva (Madrid, 1971) va rebre el 14 d'octubre una sentència de 12 anys de presó per part del Tribunal Suprem. L'escenari de passar una part de la seva vida en una cel·la ja el tenia previst, assegura, com un dels escenaris possibles des que va acceptar la proposta de ser cap de llista de Junts pel Sí a les eleccions plebiscitàries del 2015. Atén les preguntes de NacióDigital des d'un locutori a la presó de Lledoners, on compleix condemna. Combina les respostes sobre el curt termini amb reflexions de llarg abast sobre l'independentisme.

- Ha passat un mes des de la sentència. Com està?


- Sempre dic que a la presó ningú hi està bé, però personalment ho pots portar millor o pitjor. I jo ho porto bé. Estic molt actiu i amb la consciència tranquil·la. Al mateix temps, i malgrat les evidents limitacions, intento ajudar en tot allò que puc. En termes judicials estem treballant en la preparació dels recursos. I més enllà de la meva situació personal i circumstancial, continuo pendent de la promoció dels llibres Esperança i llibertat, i més recentment, Des del banc dels acusats [tots dos a Ara Llibres].

La veritat és que m'agradaria poder explicar-ne personalment el contingut, però com que no ho puc fer, estic molt agraït a tota la gent que ho fa en el meu nom. Continuo reflexionant, escrivint i fent propostes amb la voluntat, sempre, de contribuir a la construcció d’una República ètica, justa, inclusiva i solidària. La mateixa voluntat que em va motivar a fer tot el que he fet, i que continua més ferma que mai.



- Les defenses han demanat la nul·litat del judici com a previ pas a presentar recurs davant del TC. Vistos els precedents, ja només confien en la justícia europea?


- Per arribar a la justícia europea calia passar primer per la injustícia espanyola. Des del primer moment he considerat el procés judicial com una manera més de posar en evidència l'Estat. Calia posar els miralls, els focus i els altaveus per tal que allò que alguna gent no creia que pogués passar (que la justícia a l'Estat actués amb criteris més polítics que jurídics) es fes evident. La presó preventiva, tot el procediment, i per descomptat les sentències, ens donen la raó als qui així ho hem denunciat.

El judici polític ha ocupat l'espai del que hauria hagut de ser un debat polític. Som on som perquè som el que som. Ho sabem nosaltres, i ho sap tothom. Dit això, nosaltres confiem en les nostres defenses, i la nostra obligació és defensar-nos jurídicament, aquí i a Europa. Cal posar de manifest totes les vulneracions i anomalies que envolten aquest procés judicial, sempre que afrontem una vista o un recurs, ho hem fet i ens hem presentant amb molts arguments i molt sòlids, i així seguirem fent-ho, aquí i tot arreu on sigui necessari.
 

Imatge de Raül Romeva projectada durant l'acte institucional de la Diada. Foto: Adrià Costa


- Aministia Internacional ha fet un informe crític amb la sentència i demana l'alliberament immediat de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Tindrà un impacte real?

- És un informe que fa mal a nivell d'imatge internacional. Pots fer veure que no t'importa, la pots menystenir, però els posicionaments d'Amnistia els hem fet servir tots en declaracions del Parlament, per exemple, sobre determinats casos. El document fa mal, com també la petició d'alliberament que va fer el Grup de Detencions Arbitràries de les Nacions Unides i la posició de l'advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre la immunitat d'Oriol Junqueras com a diputat a l'Eurocambra. Són incentius per a una taula de diàleg.

"Vaig assumir la presó com una eina política. Per tant, estic preparat per passar-hi el temps que em toqui estar-m'hi. Ho he dit des del primer dia. La qual cosa, per descomptat, no vol dir que m'agradi"

- Està mentalitzat per passar 12 anys a la presó o compta que aviat podrà acollir-se a algun benefici penitenciari?

- Vaig assumir la presó com una eina política. Per tant sí, estic preparat per passar-hi el temps que em toqui estar-m'hi. Ho he dit des del primer dia. La qual cosa, per descomptat, no vol dir que m'agradi. No tinc pas vocació de màrtir. Simplement assumeixo una responsabilitat i el preu personal que comporta, perquè crec que tindrà un efecte positiu de caire col·lectiu. A cadascú li toca jugar un paper, i tots són imprescindibles. El meu, malauradament per a mi i la meva família, és aquest. Però insisteixo que estic convençut que aquest patiment no serà en va.

Per altra banda, parlar de beneficis penitenciaris no és en absolut acurat. D'acord amb la llei penitenciària existeixen diversos règims de complement de penes, però tothom les compleix en la seva totalitat. Estic convençut que també serà el nostre cas. En cas de penes llargues, com la nostra, la clau de volta és la quarta part de la condemna, i recordo que en el meu cas (igual com en de la Dolors [Bassa] i en [Jordi] Turull), aquesta arriba el febrer del 2021. Falta encara més d’un any, per tant, per tal que comencem a poder disposar d'alguns permisos de 36/48 hores o, en el millor dels casos, per tenir accés a un tercer grau.

- En el mes posterior a la sentència han passat moltes coses. Què va pensar, des de la cel·la, veient els aldarulls que es van produir a Barcelona?

- La resposta de la gent, com sempre, ha estat massiva, pacífica i exemplar. Una mostra més de la determinació i el compromís cívic de la ciutadania. La multitud de marxes, actes i manifestacions ens ha emocionat, i només puc agrair el compromís de tanta gent que es mobilitza. Pel què fa als aldarulls, cal ser curós. D'entrada, i com a norma general, vull deixar clar que sempre he condemnat, condemno i condemnaré la violència, així com l'ús indiscriminat de la força. No vull que ningú la utilitzi en el meu nom ni a un costat ni a l'altre. No m'han agradat els aldarulls, igual com crec que cal dir que hi va haver un excés de criminalització vinculant les protestes amb el terrorisme, i actuacions policials i judicials violentes, arbitràries. Hem viscut i vivim amb preocupació la situació de les persones detingudes, i de totes les ferides.

De tot plegat hem de saber extreure'n el rovell, que no és altra cosa que la indignació davant la nul·la capacitat de fer propostes polítiques per part de l'Estat. És en moments com aquests, justament, que és més important que mai pensar què cal fer, com, i amb quin objectiu. El malestar i la indignació davant la situació és intens, profund i creixent, però cal vehicular-lo a un objectiu i transformar-lo en una altra cosa més enllà de la protesta o el rebuig, i aquí el paper de les institucions, dels partits i de les entitats és essencial. Cal recuperar la iniciativa.

"No m'han agradat els aldarulls, igual com crec que cal dir que hi va haver un excés de criminalització vinculant les protestes amb el terrorisme, i actuacions policials i judicials violentes"

- Considera que la resposta al carrer és conseqüència de la manca d'unitat a l'hora de bastir una resposta institucional al veredicte?

- La resposta al carrer és conseqüència de la incapacitat de l'Estat per assumir aquest problema polític, és el resultat d'abandonar la política per la llei, el diàleg per la judicatura, i de fomentar constantment el conflicte territorial. Si hagués assumit aquest repte no hi hauria disturbis, no hi hauria presos polítics, ni hi hauria un retrocés democràtic a l'Estat. Ara bé, els partits independentistes també tenen l'obligació de menar aquest descontentament i aquest malestar, i de saber trobar nous camins. Cal interioritzar els aprenentatges dels darrers anys, cal renovar idees i raons, només si sabem dibuixar un horitzó ampli, en què tota la ciutadania s'hi vulgui reconèixer, serem capaços de fer-lo realitat.

Si no ho fem correm el risc que l'independentisme deixi de ser un projecte atractiu per si mateix. L'obsessió de part dels poders de l'Estat (judicials, polítics i mediàtics) per relacionar l'independentisme amb qualsevol mena de violència ens ha de donar una pista de què hem de defugir de manera taxativa. Així mateix, la unitat l'hem de construir no només entre els qui aspirem a la República, sinó que ens cal construir nous i amplis consensos amb tota aquella gent que entén que l'Estat no està a l'alçada de la situació, i que, sigui o no independentista, s'hi rebel·la.
 

Xapa amb la imatge de Raül Romeva. Foto: Paula Roque


- També hi ha hagut eleccions espanyoles. La gran pregunta és què farà ERC: si s'abstindrà per permetre la investidura de Pedro Sánchez, que ja ha pactat amb Podem, o bé si votarà en contra del líder del PSOE.

- La pregunta no és tant per a ERC sinó per al PSOE, que és qui vol ser investit. El PSOE hauria de tenir consciència que Espanya porta molt de temps instal·lada a la inestabilitat. Apel·lar al diàleg està bé, però després s'ha d'asseure, i escoltar, i fer-ho amb voluntat d'arribar a acords. Han de decidir què volen fer: en tot el que sigui afrontar el problema, m'hi trobaran.

"Els partits independentistes també tenen l'obligació de menar aquest descontentament i aquest malestar, i de saber trobar nous camins. Cal interioritzar els aprenentatges dels darrers anys"

- La coalició del PSOE amb Podem és el millor escenari per a l'independentisme a Espanya?

- És l'escenari que tenim, ara com ara. Els resultats electorals del 10-N han fet que els partits catalans comptin amb el poder polític per influir en la governabilitat de l'Estat, hem de saber utilitzar aquest poder polític prenent les decisions pensant en construir els escenaris futurs més favorables, també per a la defensa dels drets i les llibertats, per la igualtat d'oportunitats, per la justícia social, per garantir la transició ecològica, per combatre la violència de gènere. Els i les republicanes a Catalunya ens hem de sentir fermament compromesos i implicats amb aquests objectius, que compartim amb molta altra gent republicana a la resta de l'Estat.

La consolidació de la República catalana (que ja fa temps que crec que és irreversible) passa per establir vincles de complicitat i solidaritat amb totes aquelles persones que a l’Estat o a la resta d'Europa, defensen aquests principis, i fer-los veure que la República catalana, a banda d'inevitable, també és una oportunitat pel republicanisme en general.

- Quines condicions posen? N'hi ha prou amb una taula de diàleg o el relator és indispensable?

- En aquest sentit la portaveu d'ERC, la Marta Vilalta, s'hi ha referit a bastament, no puc aportar més al debat.

- L'acord entre el PSOE i Podem és una oportunitat per a l'independentisme?

- Podria ser una finestra d'oportunitat. Si depèn de mi, intentaré que ho sigui. Però depèn que ells donin un incentiu, però en aquests moments d'incentiu no n'hi ha cap. Ni en el to, ni en la diagnosi, ni en la proposta.
 

Un cartell amb la imatge de Raül Romeva durant una concentració independentista, a Barcelona, Foto: Adrià Costa


- Demanarà a representants de Podem, com ara Pablo Iglesias o Jaume Asens, que vinguin a visitar-lo a vostè o a Oriol Junqueras a la presó per negociar la investidura?

- En aquest moment la negociació es realitza amb el PSOE. En tot cas les meves relacions amb Podem i els comuns són fluïdes i constants i ho continuaran sent.

- Iglesias pot ser un aliat perquè el PSOE accepti un escenari de diàleg?

- Pablo Iglesias fins ara ha tingut una actitud i una comprensió de la realitat catalana i del conflicte polític molt diferent i més constant a la de Pedro Sánchez. Amb diferència, és qui més voluntat ha tingut d'entendre la realitat catalana, a anys llum de la resta. Esperem que el canvi de l'oposició al govern no faci decaure aquesta percepció. Podem marca el camí a seguir per part del PSOE.

- Junts per Catalunya hauria de votar el mateix que ERC a la investidura?

- Els dos partits estan en converses per aquesta qüestió, i en aquest sentit espero que siguem capaços de prendre les millors decisions, i de primar l’estratègia per damunt de la tàctica.

- Vostès insisteixen que el referèndum ha de ser inevitable. Com s'aconsegueix que l'Estat s'assegui a negociar una qüestió com aquesta?

- Al llibre Esperança i llibertat aprofundeixo en aquest camí. Aquest és un procés que no serà ni fàcil, ni ràpid, ni indolor. La qüestió més que en les eines o la forma, es troba en laactitud, en la capacitat de trobar solucions adequades als problemes que haguem de superar en cada moment, i en la reiteració constant d’aquesta voluntat. El problema entre l'estat espanyol i Catalunya és de reconeixement mutu. A Catalunya hi ha un clam majoritari tant entre independentistes com espanyolistes per solucionar i resoldre la qüestió de la sobirania, i la resposta o la solució es pot reduir a una paraula: referèndum. Negar-ho apel·lant a que la Constitució ho prohibeix és un marc mental que no hem de comprar en cap cas. Ho vaig dir durant el judici, ho dic a Esperança i llibertat, i ho defensaré sempre: el problema no és la Constitució, és la interpretació que en fan els actuals poders de l'Estat.

"A Catalunya hi ha un clam majoritari tant entre independentistes com espanyolistes per solucionar i resoldre la qüestió de la sobirania, i la resposta o la solució es pot reduir a una paraula: referèndum"

Molta gent, a escala internacional, creia que amb el PSOE i Sánchez el problema es resoldria. Creia, i així ens ho deien, que un cop marxés Rajoy i el PP ja no tindrem cap problema. Però amb Sánchez no només no s'ha resolt res, sinó que tot plegat ha empitjorat. Ha esgotat el crèdit que tenia a nivell internacional. Malauradament calia que passéssim per tot el que estem passant per tal que molts dels nostres interlocutors entenguin que el problema no és, només, el PP, sinó l'Estat. I que la solució passa per parla, negociar i votar. Si persistim, si aguantem, si reiterem en la vía pacífica i democràtica que ens ha fet guanyar simpaties i complicitats, seran també d'altres actors els qui acabaran fent inevitable el referèndum.

- Les accions del Tsunami Democràtic aconseguiran que l'Estat s'assegui a la taula de negociació? O, més aviat el contrari, serviran per judicialitzar encara més la situació, tenint en compte que se'ls investigarà per terrorisme?

- Tot allò que serveixi per posar en evidència que existeix un problema no resolt que cal abordar, gestionar i solucionar, sempre de manera pacífica, massiva i reivindicativa, és útil. Però cal ser conscients que l'interès de l'Estat és, sempre, girar-ho tot sempre cap a allò que li convé, que és relacionar-ho amb violència, i fins i tot terrorisme. Comptem amb molt bones guies per dur a terme accions imaginatives que cridin l’atenció i al mateix temps desactivin aquest marc mental que volen construir des de l’estat. I si algú dubta que això que dic és possible, li recomano llegir a Srdja Popovic (Como hacer la revolución), entre d'altres meravelles.
 

Romeva, al Senat Foto: ACN


- Els talls de carretera promoguts des de col·lectius com els de CDR contribueixen a ampliar la base de l’independentisme?

- Com he dit, un conflicte de naturalesa política s’està gestionant fora de tota lògica política, els que han traspassat als jutges la seva responsabilitat, acusant de terrorisme a organitzacions o manifestants estan tractant de convertir-lo en un problema d'ordre públic o de convivència, continuen amb el tractament dels símptomes i les conseqüències enlloc de diagnosticar les causes.

La desobediència civil o les protestes com un acte públic, no violent, conscient, organitzat i polític són legítimes. Són una eina que el moviment ha utilitzat i que no ens ha de fer por seguir utilitzant amb el propòsit de canviar aquesta situació que és injusta, i com una acció emparada en l’exercici de tres drets fonamentals: la llibertat de consciència, la llibertat d'expressió i la participació política. Ara bé per la seva efectivitat, comprensió i participació majoritària també hem de superar que les protestes no esdevinguin només un fi en si mateix.

- En les eleccions del diumenge 10, ERC va perdre uns 150.000 vots i dos escons i JxCat va créixer fins als 8. Ho consideren un missatge preocupant per a vostès de cara a unes eleccions al Parlament?

- El resultat d'ERC és espectacular, torna a guanyar unes eleccions espanyoles i suma més escons i vots que els altres dos partits independentistes junts, i continua creixent en zones on l'independentisme històricament ha tingut menys suport. Però la lectura realment rellevant de les passades eleccions és que en només mig any, l'independentisme creix tres punts i obté 23 escons de 48. Sánchez és al mateix lloc però més debilitat i els partits independentistes tenen major poder polític que han de saber aprofitar.

Sánchez és al mateix lloc però més debilitat i els partits independentistes tenen major poder polític que han de saber aprofitar

- Estan pagant les conseqüències d'una estratègia que a llarg termini pot ser encertada però que a curt termini els fa perdre vots davant una JxCat que aposta pel conflicte?

- No estic pagant 12 anys de presó per guanyar uns quants vots avui, sinó per construir una República ètica, justa, inclusiva i solidària que faci que els nostres fills i filles tinguin un futur millor que el present que estem vivint. Tot allò que fem ha de servir a aquest objectiu. Per a mi, l’aposta guanyadora és mirada llarga, verb serè, mà estesa i cap alt.

- Què en pensa d'aquell sector de l'independentisme que acusa ERC i, especialment dirigents com Joan Tardà i Gabriel Rufián, de "trair" l'objectiu de la independència?

- No he escoltat mai ni a en Joan, ni a en Gabriel, ni a ningú, d'ERC, ni a cap persona que es defineixi com a republicana i independentista, que hagi renunciat a la República. Es tracta de ser més cada dia, no menys. Allò que ens ha de preocupar és perquè encara hi ha tanta gent que, encara avui, amb tot el què ha passat, no se sent identificada, ni còmode, amb aquest projecte. Allò que ens ha d'ocupar és com aconseguim que la República sigui percebut com el que molta gent pensem i volem que sigui: un projecte integrador, inclusiu i solidari. És aquí on crec que hem de posar tota l'energia, tots els esforços, tota la nostra creativitat i empatia.

- S'ha fet poca pedagogia sobre que la independència exprés no és viable?

- En cap lloc del món el camí cap a la llibertat és un camí fàcil ni ràpid. N'hi ha prou amb obrir els ulls i veure com han anat, i com van, les coses a tot arreu. Al cap i a la fi, sortir-se'n o no no depèn de tenir o no la raó, sinó de si es compta amb prou força per fer viable un determinat projecte. Reitero que crec que el camí cap a la República és irreversible, i no tant per mèrits propis com per manca d’alternativa. Però és un fet que encara hi ha molta gent que no ho veu, ni ho viu així. La conclusió és senzilla: cal seguir treballant. Cal seguir construint. Cal seguir persistint. L'èxit de qualsevol empresa no depèn de la pressa, sinó de la feina que es faci per aconseguir-la.
 

Una dona passa davant dels retrats de Raül Romeva i la resta d'exiliats i presos polítics, pintats en un mur de Folgueroles Foto: Adrià Costa


- Considera que hi haurà unitat d'acció independentista al Congrés? Per què no volen el grup parlamentari únic que defensa Laura Borràs?

- És important que les forces independentistes en l'eix nacional és coordinin en les seves accions al Congrés. Respecte a qüestions instrumentals, i si ho han de fer en un grup o en tres, tant la CUP com ERC ja s'han manifestat al respecte.

"En un moment o altre haurem de posar al debat dels electors els projectes de futur de les diverses forces polítiques, també per clarificar quin suport té cadascun"

- El PSC ha de ser un aliat en la resolució del conflicte?

- El PSC coneix bé que el referèndum és la solució que posa d’acord el 80% de la població a Catalunya, com fins fa poc temps també defensava. El PSC en un moment o altre haurà de tornar a formar part de la solució.

- Què ha de passar si inhabiliten Torra? Cal convocar eleccions immediates? O bé investir un altre president?

- El president ha actuat des del sentit de la seva consciencia i està rebent una resposta totalment desmesurada que pot inhabilitar-lo, i té tota la meva solidaritat. Veurem quina és la sentència i quan es produeix. En tot cas des del coneixement d'aquestes reaccions i de la importància de les institucions, els dies que vindran hauríem d’administrar els gestos de confrontació i les decisions amb sentit de l'oportunitat i de la proporcionalitat. Tanmateix és cert que en un moment o altre haurem de posar al debat dels electors els projectes de futur de les diverses forces polítiques, també per clarificar quin suport té cadascun.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació