Reportatge

VÍDEO A prop com la Mina, lluny com Venus

El deteriorament de l'emblemàtic bloc resumeix l'abandó del barri de Sant Adrià per part de les administracions que el governen

per Andreu Merino , La Mina, Sant Adrià de Besòs, 23 de novembre de 2019 a les 09:05 |
Paqui Jiménez s'ha convertit en la portaveu oficiosa de la comunitat | Albert Alemany
La Mina és l'habitació dels mals endreços de Barcelona. Així és com ho senten els veïns d'aquest barri de Sant Adrià de Besòs, que al principi dels 70 va adquirir la seva fesomia actual. El desmantellament dels barris de barraques a Barcelona obligava les administracions a traslladar els veïns a una nova zona.


Cinquanta anys després els blocs de pisos rusc regnen en el seu skyline i per sobre de tots ells ho fa el bloc Venus. Fa 17 anys que s'hauria d'haver enderrocat però el Consorci de la Mina -integrat pels ajuntaments de Barcelona i Sant Adrià, la Diputació i el Govern no ha complert. Ara, els veïns han hagut de recórrer al micromecenatge per demandar les administracions.

La situació de Venus sintetitza la de la Mina: deixadesa institucional i camp adobat perquè les desigualtats s'hi cronifiquin. El Síndic de Greuges ha assegurat repetidament que els veïns del bloc viuen en condicions "infrahumanes".


El Jose és una de les persones que hi viu i també un dels 57 veïns que impulsa la demanda contra el consorci. La primera recomanació que fa a l'entrar a la porteria és no obrir la porta de l'habitació de comptadors. "Sortiran les rates", avisa. Els ascensors funcionen dia sí, dia no i aquest cop es poden fer servir per pujar fins al tercer pis. 

Un ràpid cop d'ull permet comprovar que el manteniment de l'escala és pràcticament inexistent. La responsabilitat és de l'empresa pública Pla de Besòs, dependent de l'Ajuntament de Sant Adrià. "On van a parar tots els diners que gestionen?", es pregunta el veí. "Qui pot confiar en una administració que no inverteix al barri amb els impostos que pagues?", apunta Paqui Jiménez, que s'ha convertit en la portaveu oficiosa del bloc. 


Pel camí de tornada, la sort deixa de somriure i l'ascensor no respon. El Jose baixa per les escales a les fosques, ja que la instal·lació elèctrica ha tornat a fallar.
 

El terrat del bloc Venus de la Mina. Foto: Albert Alemany


Un edifici que defineix un barri

"La Mina, acabada de construir i ja abandonada" escrivia el periodista Josep Maria Huertas Claveria en un article poc després de la creació del barri. L'abandó s'ha perpetuat i el bloc Venus n'ha esdevingut símbol, no només pel seu deteriorament sinó per la seva pròpia existència.

L'edifici rusc resumeix la mentalitat amb què es va aixecar el barri: un contenidor per a les persones que sobraven a Barcelona. Els equipaments han trigat molt a arribar i han estat guanyats per la insistència dels veïns. El CAP o la biblioteca en són exemples. També la sala de venopunció, que atén persones drogodependents, "El Local". El tràfic preocupa molt més si és a Barcelona i la Mina en paga les conseqüències. El 2018 la sala va atendre la mateixa quantitat d'usuaris (2.273) que la resta d'equipaments d'aquestes característiques a Catalunya junts (2.536).

Un desgovern de quatre administracions

A ulls de les administracions la Mina sempre ha estat un barri complex i per això està governat conjuntament per les quatre administracions agrupades al consorci. Amb tot, no han estat capaces d'evitar el desgovern, que ha deixat el barri en mans dels poders fàctics. Els veïns de Venus ho han viscut això en primera persona.  

Des del terrat de Venus es poden veure els pisos on el consorci els havia promès que els traslladaria. Ara, la majoria estan ocupats. Fa més de dos anys alguns dels clans hi van entrar per la força i en alguns van entrar-hi persones en risc d'emergència habitacional. Setmanes després de l'ocupació, el fill d'Ángel Amaya, àlies el Tío Cristina, un dels patriarques, es va erigir com a representant dels ocupants. Entre altres coses, assegurava que el seu pare havia estat vigilant els edificis -fins aleshores buits- fins al moment de l'ocupació per encàrrec de les administracions. 

El cas va suposar la detenció de l'aleshores regidor de la Mina i actualment tercer tinent d'alcaldia, Juan Carlos Ramos (PSC), acusat de desviar diners públics per a la vigilància de pisos a Amaya. "Es farà el que vostè digui, Tío", va dir Ramos en una conversa telefònica interceptada pels Mossos, segons va avançar El País. La investigació continua en marxa.

"Jo no crec en res. Ni en els polítics, ni en la justícia, ni en res. No crec en res ni ningú. Ho estem veient. La via política és lentíssima i fa tres anys que esperem una sentència ferma per la via judicial. Podem creure en alguna cosa? Jo només crec en el que tinc a la butxaca", conclou Jiménez, per a qui viure a la Mina ha deixat de ser una opció. Un barri a tocar de la capital, però que les administracions es miren des d'una distància planetària.
 

Celobert del bloc Venus de la Mina. Foto: Albert Alemany

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació