Memòria Trans

Judith Juanhuix: «Volem convertir el gènere en un dret i el fet trans en diversitat»

En el Dia Internacional de la Memòria trans, Nació Digital conversa amb Judith Juanhuix per parlar de les revindicacions de les persones trans i donar visibilitat a les seves necessitats

per Ariadna España , 20 de novembre de 2019 a les 14:26 |
Els col·lectius més vulnerables carreguen a les seves espatlles tota mena de discriminacions i invisibilitzacions. | ND
El col·lectiu LGTBIQ+ abraça moltes entitats, però algunes d'elles, fins i tot dins del col·lectiu, se senten excloses. En una societat on la cis heterosexualitat governa com si es tractés d'un tirà, els col·lectius més vulnerables carreguen a les seves espatlles tota mena de discriminacions i invisibilitzacions.

Malgrat que les persones trans han anat conquerint drets i guanyant visibilitat, encara es troben lluny d'assolir la igualtat afectiva que reclamen. Aquesta invisibilitat ha provocat un gran desconeixement de les sensibilitats del col·lectiu trans i la normalitat d'unes actituds trànsfobes imperants en el nostre dia a dia.


Des d'actituds administratives com necessitar un informe mèdic per poder decidir sobre el seu gènere, fins a no ser ni visibilitzades al col·lectiu LGTBIQ+. En el Dia Internacional per a la Memoria Trans, parlem amb la Judith Juanhuix, una dona trans que forma part de l'Associació Generem!

- Per què se segueix necessitant un dia per la memòria trans?


- Necessitem aquest dia per tres raons principals. La primera d'elles és per sensibilització, perquè estem morint per actes purament d'odi i de transfòbia i estem tenint dificultats en tots els àmbits de la societat. En segon lloc, per a les persones trans, perquè estem vivint vides que abans simplement no eren possibles.

- I per què més és important?


- Aquest dia també és important per a les dones trans. En moltes estadístiques, elles no figuren en les víctimes de violència de gènere i, fins i tot, a vegades es parla de "travesticidis", com en el cas de Llatinoamèrica. A nosaltres se'ns separa i és important recordar a les víctimes que no figuren, ni en les estadístiques oficials, ni en algunes organitzacions feministes.

Aquest dia també és important per a les dones trans. En moltes estadístiques, elles no figuren en les víctimes de violència de gènere i, fins i tot, a vegades es parla de "travesticidis", com en el cas de Llatinoamèrica. A nosaltres se'ns separa i és important recordar a les víctimes que no figuren, ni en les estadístiques oficials, ni en algunes organitzacions feministes.


- Per què no figuren en aquestes estadístiques?

- Segons la Llei Orgànica 3/2007, les persones migrants no poden canviar el seu gènere registral i, per tant, han de constar com a homes - en el cas de les dones trans -. Quan les assassinen, i se n'assassinen unes quantes, no figuren com a violència de gènere quan, en realitat, són elles -les persones trans migrants- les que pateixen la taxa de violència més bestial que hi ha. Per això és important aquest dia, perquè és molt útil per recordar que nosaltres també hi som i que també patim la violència de gènere. M'atreviria a dir que més que altres dones.

- És evident que hi ha desconeixement de les necessitats trans. Quines són les vostres reivindicacions?

- Bàsicament nosaltres reivindiquem un canvi en el sistema sexe-gènere, aconseguir una societat basada en les cures i no tant en la reproducció… Més o menys són les demandes de la lluita feminista, però ampliant l'espectre del gènere, tant el masculí com el femení. 

- Has mencionat que les dones trans són les més afectades per la violència de gènere. Quines són les violències que més patiu?

- Les violències que patim són a diferents nivells. De més endins a més en fora, patim una violència íntima, familiar, social i administrativa. A vegades costa ser una més, entrar dins el joc del gènere. Reconeixem que està desbiaxat i jerarquitzat, però nosaltres no podem ni entrar, perquè en molts casos no se'ns reconeix com a dones. Això fa que moltes persones trans s'hagin d'amagar. A més, també patim una cossificació brutal dels nostres cossos, ja que hi ha moltes persones que només té contacte amb cossos trans via la pornografia, i això és un desastre. 

- I en l'àmbit familiar?

- En l'àmbit familiar, patim en molts casos violències i, a vegades, no podem veure ni els nostres fills. Hi ha nois trans que han de sortir de casa perquè no són acceptats i, fins i tot, han de canviar de ciutat i de país. El coixí familiar en molts casos desapareix o es fa molt prim. Per exemple, hi ha casos de dones trans s'operen i no ho diuen a les famílies, perquè no es preocupen. Mentre no dormi al carrer ja n'hi ha prou.


A nivell social també està la tendència en l'estament mèdic a la tutela, que passa en totes les especialitats mèdiques. Se'ns condiciona la salut perquè som trans encara que no té res a veure. A més, el sistema ens ha de validar, és a dir, un psiquiàtra ha de declarar que som trans perque un jutge ens pugui donar permís per tenir reconegut el nostre gènere.


- I pel que fa la societat?

- Dins de la societat també està la tendència en l'estament mèdic a la tutela, que passa en totes les especialitats mèdiques. Se'ns condicioma la salut perquè som trans encara que no té res a veure. A més, el sistema ens ha de validar, és a dir, un psiquiàtra ha de declarar que som trans perquè un jutge ens pugui donar permís per tenir reconegut el nostre gènere. L'estat s'ha apropiat del nostre dret al gènere. En el fons, tothom té el gènere validat pel sistema, perquè és un tràmit més que un dret. I ja no només en aquest aspecte, sinó que hi ha lleis que directament no ens presenten, com la llei 4/2008 de la de la violència de gènere aprovada pel Parlament.

- Llavors podríem dir que les institucions són transfòbiques?

- Més que trànsfobes diria que són "cis-sexistes", ja que són lleis centrades en persones cis. Nosaltres estem enganxades al sistema i, de tant en tant, s'enrecorden de nosaltres. Però si, i podríem dir que les institucions espanyoles ho són més que les catalanes. Hi ha voluntat per part del govern català, però s'hauria de reflectir amb uns pressupostos com cal, com polítiques de diversitat de gènere o d'ocupabilitat de persones trans. Són persones cis que estan treballant sobre els drets dels trans i patim una certa tutela, i aquí la Generalitat no s'escapa. El més ideal és que les persones trans s'encarreguessin de donar resposta a les necessitats que tenim.

Respecte al món laboral, m'agradaria recordar que aquest divendres es celebra la Translaboral, una trobada entre empreses i persones trans per introduir-les en el mercat laboral i reduir la taxa d'atur. Hi ha molt poques iniciatives d'aquest estil a l'Estat, i crec que és important donar-li visibilitat.


Des del maig del 2018 hi ha la majoria parlamentària suficient per modificar les lleis, però en partits espanyols, sobretot PSOE, hi ha resistències importants al lliure reconeixement de la identitat de gènere.


-I en l'àmbit estatal?

-Pel que fa a l'administració espanyola, la llei del 2007 implica una patologització de les persones trans, perquè necessitem un informe mèdic i per tant no se'ns permet tenir autonomia i llibertat per decidir sobre el nostre gènere.Des del maig del 2018 hi ha la majoria parlamentària suficient per modificar les lleis, però en partits espanyols, sobretot PSOE, hi ha resistències importants al lliure reconeixement de la identitat de gènere.

- Quines polítiques creieu que s'haurien de modificar?

- Les més importants són les polítiques laborals, les polítiques en l'àmbit de l'educació, de la salut i del reconeixement registral. Necessitem un accès al mercat laboral com qualsevol altra, perquè ara mateix la taxa d'atur entre persones trans és molt gran, tot i que hi ha persones molt preparades.Això també passa per introduir la diversitat de gènere dins les aules i millorar l'àmbit de salut. A Catalunya està bastant bé, però a la resta de l'Estat no. I, finalment, el reconeixement registral. Ja està bé de tuteles i d'informes mèdics que decideixin sobre el meu gènere. Aquest serien els quatre àmbits principals, però en el món de l'esport i, per exemple, el tracte de les persones trans més grans també és important. Hi ha persones que tornen a l'armari quan van a una residencia.

- Fa una setmana, la Generalitat ha aprovat una normativa que permet a les preses i presos trans sol·licitar el trasllat a la presó o mòdul de gènere amb el qual s'identifiquen. Com acolliu aquesta normativa?

- La veritat és que ho valorem molt positivament, ja que les presons són un àmbit de violència i, especialment les dones que hi ha recloses, pateixen una violència molt important. En aquest sentit ho valorem molt bé perquè millorarà la qualitat de vida de les persones. Dins la pena no s'inclou la tortura psicològica de viure aquesta situació, i això els ajudarà a sentir-se més còmodes amb el seu entorn i amb elles mateixes.

- Dins la lluita feminista, trobeu a faltar la reivindicació de les vostres necessitats?

- Dins del feminisme diguéssim que no necessitem cap validació, perquè ja estem a dins. Som dones i patim les mateixes violències i ningú ens pot dir que estem fora. És veritat que històricament dins del feminisme hi ha hagut polèmiques d'incloure Nous grups. És el cas dels anys 60, amb la polèmica d'acceptar les dones negres o no, o també als anys 80 i 90 amb les dones lesbianes. Ara ens toca a nosaltres, que ens diuen que no hi ha espais segurs per nosaltres, però això és purament transfòbia i desconeixement de qui som i com anem.


En el fons és molt trist perquè redueix la condició femenina a la biologia. Històricament sempre ha passat, però també s'ha vist que si no s'inclouen les reivindicacions dels diferents sensibilitats, el feminisme no té sentit.


- Llavors, cal obrir-se a altres perspectives?

- En el fons és molt trist perquè redueix la condició femenina a la biologia. Històricament sempre ha passat, però també s'ha vist que si no s'inclouen les reivindicacions dels diferents sensibilitats, el feminisme no té sentit. No podem canviar la societat si no actuem transversalment contra totes les opressions, sinó el feminisme acabarà sent un grup de pressió perquè les dones blanques, burgeses i heterosexuals puguin arribar a ser directores o conselleres de grans empreses. I no és això. Per sort, cada cop les dones som més diverses.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació