Adeu «piolins»

Rep El Despertador cada matí al teu correu

Se'n van. El govern espanyol va decidir ahir retirar els 1.400 agents antiavalots de la Policia Nacional que van venir per aplacar les protestes provocades per la sentència. La indignació no ha desaparegut, però el pas dels dies i les detencions han calmat les coses i ja fa setmanes que no hi ha estralls al carrer.

El problema polític, en tot cas, no ha desaparegut. I els "piolins", que amb els jutges i els fiscals han estat fins ara l'única "oferta" del govern espanyol per resoldre el conflicte, han tingut protagonisme. Massa, malgrat que no han funcionat. Les seves pràctiques, com les dels Mossos, han estat criticades, però ningú sembla disposat a assumir responsabilitats. Sánchez té ara a les seves mans decidir si tornen o no. És evident que, si la política segueix arraconada, hauran de tornar-los a mobilitzar i que, com aquests dies, els jutges seguiran copant l'actualitat. 

Les eleccions del 10-N donen, però, marge al cap de l'executiu espanyol en funcions per obrir un marc d'acord amb les forces independentistes, que avui Quim Torra reclamarà de nou des dels micròfons de RAC1. ERC ensenya les dents amb una consulta interna per deixar clares les seves condicions i negocia amb JxCat una proposta conjunta. Els independentistes saben que tenen una pilota de partit i que Sánchez no té alternativa, i faran bé d'aprofitar-la. Per ara Madrid és prudent i es limita a gestos molt menors com la retirada dels policies.
 

---

Avui no et perdis

»Crònica: ERC i JxCat acosten posicions sobre les condicions per investir Sánchez; per Oriol March i Sara González.

»Entrevista a Jordi Pina: «Tinc l'esperança que un dia algú repararà el dany que s'ha fet als meus amics»; per Bernat Surroca.

»El TSJC activa la via penal contra Torra per no retirar els llaços grocs el setembre; per Bernat Surroca.

»Dades: l'exèrcit espanyol gasta 2,8 milions en paracaigudes en un mes i mig; per Roger Tugas.

»L'Audiència Nacional aplica la plantilla d'Altsasu als CDR empresonats; per Andreu Merino i Bernat Surroca.

» OPINIÓ: «Fake federalisme»; per Josep-Lluís Carod-Rovira.

»Agbar mantindrà la concessió de l'aigua de l'àrea metropolitana; per Irene Ramentol.

»Del tancament en fals a una solució de consens: així s'ha desencallat el conflicte del CAP del Raval; per Andreu Merino.

»Filiprim, crítica de pantalles: «Arseni Corsellas, memòria d'una veu»; per Toni Vall.

»El restaurant de Jordi Cruz guanya la segona estrella Michelin.
 

---

 El passadís

L'Agència Catalana de Notícies, de titularitat pública, està d'enhorabona. El projecte, que va tenir entre els seus inspiradors Ramon Barnils i com a directors l'expresident Carles Puigdemont -en va ser el primer- o l'ara director de Catalunya Ràdio Saül Gordillo -en va liderar l'expansió-, celebra els primers vint anys. Ahir, acte institucional de celebració. En una hora no habitual (dos quarts de cinc) i en un espai no habitual, la Facultat de Periodisme de la Universitat Pompeu Fabra. Un marc inèdit però que té tot el sentit tractant-se d'una agència de notícies, on es manufactura la matèria primera informativa que, sovint, acabem difonent els mitjans que en som abonats.

El director de l'agència, el periodista Marc Colomer, va anar més enllà de la paritat. L'acte el moderava Mònica Hernàndez en una taula on seien per parlar de les agències Lídia Heredia, Agnès Marquès, Sandra Balcells i un únic home: l'expert en agències de notícies Josep-Oliver Boyd-Barret. I com que els estudiants de periodisme són atrevits com toca, un d'ells va tenir l'encert de preguntar com havien afectat l'ACN les retallades que, a partir del 2011, va fer el Govern i que encara no han permès tornar al nivell d'ingressos precrisi. Una situació que va implicar retallades de personal malgrat el creixement d'abonats. A la taula, lògicament, ningú se sentia autoritzat per contestar sobre els efectes que el model "neoliberal" havia tingut en els mitjans públics. I els de la primera fila, secretaris i directors generals de l'àrea de comunicació i difusió i de Presidència del Govern, xiulaven. Va haver de ser Colomer qui agafés el micro i respongués. Se'n va sortir, però caldrà que els diners surtin perquè, com va recordar Heredia, "el periodisme és car".   

Vist i llegit

El Pedroso, un petit municipi de la Serra Nord de Sevilla, era fins fa poc conegut per ser el poble natal de José Manuel Lara, el patriarca de la família d'editors que va aconseguir el títol nobiliari de marquès del Pedroso. Resulta que el poble és l'epicentre de la trama dels ERO, que ha sacsejat la política andalusa i espanyola i que pot acabar amb Manuel Griñán empresonat. A El País Manuel Jabois feia ahir un bon retrat del poble i de com va començar la trama.

 L'efemèride

Avui fa dinou anys que ETA va matar a Barcelona Ernest Lluch. Lluch, nascut el 1937 a Vilassar de Mar, va liderar els diputats del PSC a Madrid (la seva negativa a presentar les esmenes contra la LOAPA va crear polèmica) i va ser ministre de Sanitat. Seu és l'accés universal a l'atenció sanitària. Aquest professor d'Econòmiques era un polític d'alçada intel·lectual, fervorós culer i gran coneixedor de la realitat valenciana i basca. L'atemptat va causar un gran impacte perquè havia advocat pel diàleg per superar el conflicte armat. Aquí, un vídeo d'homenatge. La seva filla, Rosa Lluch, va ser candidata dels comuns al Senat per Barcelona el 10-N.

 L'aniversari

Un 21 de novembre d'avui fa 63 anys naixia a Brunete (Madrid) el periodista radiofònic José Ramón de la Morena. A ell li devem l'espectacle radiofònic nocturn en forma d'entretinguda macrotertúlia esportiva. És el model d'El Larguero, mític programa de la Cadena SER que va acabar amb anys de lideratge de José María García, figura dels 80. De la Morena és ara a Onda Cero i ja ha fet les paus amb García.

 ​Fes clic aquí per rebre'l