Fins fa relativament poc, el món de les dades era un tema que sempre havia quedat a part, sense generar massa preocupació pel que pogués representar. "Tota aquesta inquietud que ara té la gent és perquè està començant a ser conscient que estem vivint a l'era de les dades i que aquestes realment ofereixen unes possibilitats d'espiar, de saber de nosaltres, brutals" explica l'advocat expert en dret digital i professor de l'UOC Sergio Juan Creix. A partir dels anys seixanta, amb la irrupció de les tecnologies de la informació i la comunicació, s'entra en l'època del Big Data. Encara que a ulls d'Enric Luján, professor de Ciències Polítiques a la UPF, aquesta realitat tecnològica no es consolida fins els darrers deu anys amb "la generalització dels smartphones".
Panòptic digital
"Ara mateix la nostra existència es basa en la producció de dades, estem en constant transició d'un dispositiu a un altre: del mòbil a l'ordinador, de l'ordinador a la tauleta... i tot això genera una quantitat bestial d'informació sobre nosaltres que queda registrada", explica Luján. Així, els principals llocs d'on es pot extreure són tres: les operadores mòbils, internet i les aplicacions.
En el cas de les operadores, això és gràcies a les antenes de telefonia i les parcel·les en què es divideix el terreny, permetent triangular els moviments dels usuaris. "Solament amb això, ja tenen prou per poder saber què fem, on dormim, o on treballem. Ni tan sols cal que mirin els missatges o les trucades" assenyala Luján. A això, afegeix que la creença que desactivant el GPS (la localització de les apps) ja s'evita el rastreig és falsa, ja que aquest va via satèl·lit i les operadores van per antenes.
En el cas d'internet, destaca el que es coneix com a "empremta digital". Aquest concepte fa referència al rastre que deixen les persones quan naveguen per la xarxa. Un exemple molt clar serien les anomenades "cookies", que apareixen a la majoria de webs i que recopilen la informació de les nostres consultes per després oferir-nos productes similars. De manera semblant funcionen les apps pels mòbils, encara que a un nivell molt més invasiu. Quan són descarregades, s'accepten una gran quantitat de termes que no sols permeten registrar el que es fa amb l'aplicació, sinó que si li permet l'accés directe a molta informació que hi ha dins de l'aparell o bé als dispositius d'aquest, com ara la càmera.
Exposats per la metainformació
Però on realment resideix la clau de qualsevol rastreig que es pugui fer a un individu és a la metainformació. Aquesta és la que es genera de manera involuntària quan es fa ús dels dispositius amb algun tipus de connexió, siguin mòbils o ordinadors. "La metainformació no la pots ocultar, jo no puc amagar que estic trucant a una determinada persona o enviant un missatge a tal hora. I és això el que fan servir governs i empreses per classificar-te", explica l'enginyer informàtic Josep Maria Ganyet.
Per tant, més que el contingut d'allò què s'envia, el que realment ofereix la possibilitat de perfilar els individus és la manera en com es connecten. Un dels altres riscos de tot això és que, amb l'alt volum de dades que es genera és molt fàcil seleccionar allò que interessi per generar una història determinada. "Que puguin espiar-nos no vol dir que ho facin, però que tots estem exposats és un fet", afegeix Ganyet.
"He llegit els termes i condicions d'ús"
D'aquesta manera, el que ha passat amb l'INE sols és una petita part de tota l'extracció de dades d'usuaris què s'està fent. En paraules de Juan Creix "la gent ha posat al crit al cel pel que està fent l'INE, quan en aquest cas es preserva l'anonimat, i en canvi es descarrega una aplicació per semblar més vell i està donant molta més informació personal."
En aquest sentit, per a Jordi Ferrer, advocat especialitzat en el dret de les tecnologies TIC, el més greu d'això és que "tu mateix estàs donant un consentiment, una informació, que no vas donant de manera gratuïta a altres llocs" però "com que és una app, i és gratis, ho fas sense pensar-ho gaire, quasi de manera automàtica". En aquest sentit, tots tres experts coincideixen a assenyalar que la redacció de les polítiques de privacitat i els termes i condicions d'ús són un dels principals camps de batalla que hi ha, ja que tot i que la normativa ha intentat que siguin clars i concisos, encara se segueixen fent tan llargs que ningú se'ls llegeix.
Una persona consultant el seu telèfon mòbil Foto: Adrià Costa
Cultura de la privacitat
"No som conscients del control que hem d'exercir sobre la nostra privacitat" explica Ferrer. Per a ell, això es deu a una manca d'experiència i coneixement sobre com aquestes noves tecnologies i les dades que generen els usuaris poden afectar sobre la seva intimitat. I en especial si el poden vulnerar els seus drets. "El què és obvi, és que ara mateix la ciutadania està en una situació d'indefensió davant tots aquests canvis", afegeix.
Tot i això, dins del context internacional, Europa resulta ser un dels espais més garantistes pel que fa a la protecció de la privacitat dels seus ciutadans. El maig de l'any passat es va aprovar la darrera normativa europea coneguda com la RGDP (Reglament General de Protecció de Dades), però a més, en l'àmbit de cada país també es va fer una norma complementaria. En el cas de l'estat espanyol és la LOPD (Llei Orgànica de Protecció de Dades Personals).
Aquesta última norma regula com han de ser tractades les dades personals, i alguns dels drets que contempla són el dret a poder saber com s'usen aquestes, i el dret a l'oblit, és a dir, a demanar que determinada informació sigui eliminada d'internet d'acord amb una justificació. Com ara que siguin dades que ja estan desfasades.
Ara bé, quan es tracta de dades anònimes, la llei no s'aplica. D'aquí que en el cas de l'INE no hi hagi hagut cap problema. Encara que sobre l'anonimització, Ganyet apunta que "cal veure que estigui ben fet, perquè hi ha casos en què es pot invertir el procés i identificar la persona". A més, des del punt de vista legal, l'advocat Jordi Ferrer creu que "tot i ser un text molt ambiciós i actual, probablement l'avenç tecnològic faci que quedi una mica limitat".
Autodefensa digital
Tots quatre experts coincideixen a dir que el primer que es pot fer com a usuari és ser més "crític "i "conscient" amb el que es descarrega. "Donar el mínim de permisos necessaris a totes les aplicacions del mòbil és el primer que es pot fer" explica Luján, que a més recomana la webTerms of Service; Didn't Read. Aquí estan resumits molts dels termes i condicions de moltes pàgines i apps, facilitant la tasca de saber què s'està acceptant de forma ràpida.
Per altra banda, Ganyet proposa "intentar no fer totes les gestions amb el mòbil", encara que explica que amb això no s'ha d'entrar en un estat de paranoia i negar la tecnologia. Aquí Ferrer remarca que l'important és "no perdre el control sobre la informació", i afegeix que "si es vol compartir qualsevol dada personal, perfecte, però sempre perquè es vulgui i no per inconsciència".