Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

ENTREVISTA

Adriana Ribas: «La interpretació de la sedició amenaça la llibertat d’expressió i de reunió a Espanya»

La coordinadora d'Amnistia Internacional a Catalunya avisa que la sentència del procés obre la porta a condemnes massives per aquest delicte i denuncia que s'està criminalitzant la protesta pacífica

per Bernat Surroca, 19 de novembre de 2019 a les 22:30 |
Adriana Ribas, coordinadora d'Amnistia Internacional a Catalunya | ACN
Amnistia Internacional ha presentat aquest dimarts l'anàlisi de la sentència del procés. L'ONG ha exigit l'alliberament immediat de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart i que s'obri un procediment per anul·lar la condemna per sedició. De fet, bona part de les conclusions de l'organització critiquen la definició i la interpretació que s'ha fet d'aquest tipus delictiu. Segons Amnistia, la definició és genèrica i poc precisa, i la interpretació que n'ha fet el Tribunal Suprem en el cas dels presos obre la porta a condemnes massives per aquest delicte i suposa una amenaça per la llibertat d'expressió i de reunió a l'estat espanyol.

En aquesta entrevista amb NacióDigital, la coordinadora d'Amnistia Internacional a Catalunya, Adriana Ribas, detalla l'anàlisi de la sentència i assegura que l'organització començarà a treballar a partir d'ara per trobar els mecanismes més efectius per aconseguir que les autoritats espanyoles compleixin les seves recomanacions. Apunta també que segueixen de prop les protestes contra el veredicte del Suprem i estan al corrent de les acusacions per terrorisme. Malgrat no haver fet encara una valoració concreta del cas, l'ONG adverteix que ja ha manifestat la seva preocupació per com l'Estat aplica la llei antiterrorista. 


- Per què han trigat tant de temps a publicar les conclusions de la sentència?

- Entenem que és una sentència complexa d'analitzar i s'ha aplicat un tipus penal que a Espanya fa molts anys que no s'aplicava, com és el de sedició. Amnistia ha fet un treball d'àmbit global i hem treballat conjuntament amb persones de Barcelona, Madrid i Londres, i això ha requerit un temps minuciós per poder fer aquesta anàlisi en matèria de dret internacional de drets humans -el nostre àmbit de referència- i entenem que ens havíem de prendre'ns tot el temps necessari per fer l'anàlisi amb el criteri que l'organització segueix sempre en aquests casos.


- Ja van demanar l'alliberament del Jordis tot just després que entressin a la presó. Ara tenen més força?

- Vam demanar el seu alliberament dos dies després del seu empresonament preventiu. Ara, a més de reclamar la llibertat immediata dels Jordis, també demanem que s'obri un procés que permeti anul·lar la condemna per sedició en contra seva. Entenem que la condemna, a més per un delicte tan sever, és una restricció excessiva i desproporcionada, i suposa una limitació il·legítima a la seva llibertat d'expressió i reunió. Continuem reiterant que les seves actuacions la tardor del 2017 s'emparaven en el dret de llibertat d'expressió i reunió.



- Tenen alguna eina de pressió cap a l'estat espanyol?

- Llancem aquesta petició a totes les autoritats de l'Estat, les responsables de garantir que totes les persones gaudeixen dels seus drets. Ara hem acabat la fase d'anàlisi de la sentència, però això no s'acaba aquí. Haurem de valorar quins són els mecanismes de què disposem i que són més efectius per tal que les nostres peticions siguin una realitat.

- Quins mecanismes tenen a l'abast?

- Ho hem de valorar. Nosaltres no perdem de vista que Amnistia Internacional és una organització d'acció, i ara haurem de veure quines són les fórmules que tenim i els propers passos en clau judicial amb les seves defenses per valorar quin és el paper que pot fer l'organització sigui més útil.

- Aquest dimarts, després del seu comunicat, la Comissió Europea ha tornat a dir que és un afer intern i no s'ha posicionat respecte a la petició d'Amnistia. Treballareu per canviar-ho i aconseguir un posicionament europeu?

- Tant de bo les peticions d'Amnistia que difonem serveixin per alertar sobre la situació d'injustícia que viuen Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, i que serveixi no només per alertar a l'estat espanyol sinó també en l'àmbit internacional, perquè coneguin aquesta injustícia i contribueixin a millorar-la.

- Per què són tan contundents a l'hora de demanar la llibertat dels Jordis i no tant en els casos de Carme Forcadell o els exconsellers?

- Entenem que hi ha una diferència significativa, i així ho preveu el dret internacional, entre les autoritats públiques i la societat civil. Sànchez i Cuixart eren ciutadans particulars de la societat civil en el moment dels fets que s'investiguen, i les seves accions estan emparades especialment en el dret de la llibertat d'expressió i reunió pacífica. En el camp de les autoritats públiques, la seva vinculació a l'obligació legislativa és més alta i, des de l'inici d'aquest procediment, Amnistia Internacional considera que les autoritats públiques poden haver comès un delicte que sigui legítimament sancionable. Per això fem aquesta diferència. Tot i això, estem preocupats i així ho hem dit pel fet que Forcadell i els exconsellers hagin estat condemnats per sedició, un tipus penal que ens preocupa molt perquè està molt definit de manera molt vaga al Codi Penal i vulnera el principi de legalitat.

Ribas: "La sentència del Suprem ve del fet que la definició de la sedició és genèrica i permet interpretacions àmplies"

- Els Jordis són presos de consciència?

- Amnistia aplica la categoria de presos de consciència a aquelles persones que es troben privades de llibertat exclusivament per raons de consciència o identitat, però no per cap altre delicte que poguessin haver comès. La sentència, d'acord amb el marge d'interpretació i la discrecionalitat que tenen els jutges per fer la valoració de la prova, atribueix als Jordis accions que es podrien considerar un excés a la llibertat d'expressió i reunió i podrien ser sancionables. Per exemple convocar manifestants per impedir una operació policial ordenada per un jutge el 20-S o l'1-O. Per tant, en tant que el tribunal els atribueix una sèrie d'accions que podrien ser sancionables legítimament, Amnistia no creu que siguin presos de consciència. Tot i això, encara que convocar manifestants per impedir accions judicials podria ser sancionat legítimament, la condemna per un delicte tan greu com és el de sedició constitueix una restricció excessiva del seu dret a la llibertat d'expressió i reunió. Per això demanem que surtin de la presó de manera immediata i s'anul·li la condemna per sedició.

- Què vol dir "excés" a la llibertat d'expressió?

- És un excés a la seva llibertat d'expressió i reunió pacífica. Els drets civils i polítics no són drets absoluts, són drets que es poden restringir, però només quan està previst a la llei, amb un criteri de necessitat i amb una finalitat legítima. La restricció de drets fonamentals no es pot fer de manera aleatòria, s'ha de fer de la manera menys lesiva possible, per exemple. Les autoritats, quan una persona desobeeix la llei de manera intencionada, en un context de desobediència pacífica, l'Estat pot aplicar una limitació, però aquesta resposta ha de ser proporcional. Creiem que el Tribunal Suprem no ha demostrat que la condemna tan severa per sedició sigui proporcional als actes pacífics que se'ls imputen. La condemna del Suprem ve del fet que el tipus penal de sedició té una definició tan genèrica que permet aquestes interpretacions tan àmplies. El tipus penal no menciona l'element de violència, diu que es pot aplicar quan l'actuació dels manifestants és per la força o fora de les vies legals. Això vol dir que el tipus penal de sedició pot criminalitzar i de fet està criminalitzant la desobediència civil pacífica.

- Quins riscos hi ha en una interpretació tan àmplia del delicte de sedició?

- És molt perillós. Aquesta interpretació amenaça la llibertat d'expressió i de reunió a Espanya. Criminalitza actes de desobediència civil pacífica que estan emparats en aquests drets i pot generar un efecte dissuasiu que faci que la gent tingui por de manifestar-se perquè poden rebre una sanció tan dura com la de sedició. Ens preocupa la interpretació, però més enllà d'això, el tipus penal tal com està definit té una definició tan vaga i tan àmplia que no compleix amb el principi de legalitat. El principi de legalitat vol dir que el dret ha d'estar prou ben definit perquè sigui accessible -que estigui recollit en una norma que la gent pugui conèixer- i ha de ser previsible, és a dir que una persona ha de saber amb claredat si la seva acció pot ser constitutiva de delicte.

Ribas: "La sentència obre la porta a què les persones que es van manifestar el 20-S o l'1-O puguin ser acusades de sedició"

- I la sedició no compleix aquest principi.

- Exacte. Creiem que vulnera el principi de legalitat perquè no compleix amb aquestes obligacions. Per això des d'Amnistia treballarem perquè hi hagi una revisió substancial de la definició del tipus penal que garanteixi que no es criminalitza la desobediència civil pacífica i que no s'apliquen penes desproporcionades per actes que estan emparats en els drets de llibertat d'expressió i reunió pacífica.

- Són possibles condemnes massives per sedició si la gent participa en manifestacions?

- La sentència deixa oberta la porta a què les persones que es van manifestar el 20-S o l'1-O puguin ser acusades de sedició. La sentència diu que no ho han estat, però això no vol dir que en futur puguin estar acusades d'aquest delicte. I per això ens preocupa aquesta interpretació del tipus penal per l'efecte criminalitzador que té sobre la protesta pacífica.

- Van assistir a les 52 sessions del judici. Manuel Marchena va ser un jutge imparcial?

- No fem valoracions específiques sobre ell, però Amnistia no ha identificat elements que ens permetin pensar que el judici no ha complert amb les garanties. Els estàndards internacionals diuen que el jutge, a més de ser imparcial, ha de donar l'aparença de ser-ho, i no hi ha referències d'àmbit internacionals que donin de manera detallada estàndards sobre les interrupcions o els comentaris d'un jutge hi poden ser o no. En tant que la imparcialitat d'un jutge es dóna per segura, Amnistia no té elements per afirmar que no hagi estat així.

- No han trobat elements que permetin pensar que hagi estat un judici injust, però alhora critiquen durament la sentència i la condemna per sedició.

- Hem assistit al judici per veure el procediment i la part procedimental i de garanties processals entenem que s'ha complert. El dret al judici just està vinculat a un articulat i el dret a la llibertat d'expressió o al principi de legalitat estan vinculats a uns altres articles. No està relacionada una cosa amb l'altra: la part processal es pot haver dut amb les garanties adequades tal com pensem nosaltres però alhora, en la part de la sentència, creiem que s'ha aplicat un tipus penal, el de sedició, que és desproporcionat i no compleix amb el principi de legalitat. I en el cas dels Jordis, a més, creiem que els seus actes d'origen s'emparen en la llibertat d'expressió i reunió pacífica i nou haurien d'haver estat jutjats.

Ribas: "Estem en contacte amb els advocats dels presos per les protestes de la sentència per fer el seguiment de la seva situació"

- Com valoren les protestes derivades de la sentència?

- Amnistia ha tingut equips sobre el terreny i hem pogut identificar que hi ha hagut un ús excessiu de la força sobre manifestants pacífics i un ús inadequat de material antidisturbis, com ara pilotes de goma, foam contra persones que no representaven cap perill, o l'ús de la tècnica del carrusel, que des de l'ONG no recomanem perquè pot provocar danys a la gent que es troben al voltant.

- Estan pendents de les persones empresonades arran de les protestes?

- Estem en contacte amb els advocats de les persones empresonades per fer seguiment de la seva situació. Ho seguim com una qüestió d'actualitat en aquest moment.

- I com veuen que es parli de terrorisme en aquests casos?

- Encara estem fent l'anàlisi cas per cas, però de forma genèrica ja hem manifestat la nostra preocupació per com s'aplica la llei antiterrorista a Espanya, també amb una definició molt vaga i molt genèrica. Cal ser prudent en aplicar aquest tipus de legislació, però estem seguint els casos encara sense fer una valoració concreta sobre això. Estem recollint la informació també dels fets a França. Són temes que estan vius i encara no hem fet cap valoració més enllà del seguiment dels casos que ens van arribant.

- Què pensen de les accions del Tsunami Democràtic?

- No entrem a fer una valoració ni positiva ni negativa dels actes que fan, però hem d'assegurar que els actes que s'emmarquen en la desobediència civil pacífica estiguin protegits pels drets a la llibertat d'expressió i reunió pacífica, i per tant no puguin ser sancionats de forma desproporcionada. No hem valorat les accions concretes del Tsunami.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació