19
de novembre
del
2019
Actualitzat
a les
19:53h
L'Smart City Expo World Congress, centrat en les noves tecnologies i les ciutats intel·ligents ha obert aquest dimarts les seves portes a la Fira Barcelona de L'Hospitalet de Llobregat amb la previsió de rebre 25.000 visitants abans de tancar l'edició d'enguany, el 21 de novembre.
L'esdeveniment celebra una edició rècord amb un miler d'expositors, la presència de 700 ciutats i un creixement del 20% en espai expositiu, L'impacte econòmic previst és de 90 milions d'euros. "Parlem de totes les solucions que fan que la nostra qualitat de vida sigui millor i més sostenible", ha resumit el seu director, Hugo Valentí.
Entre les novetats, ha posat com a exemple un robot que acompanya la gent gran i serveix als familiars o als metges per veure a través d'una càmera com està la persona a qui es fa el seguiment.
L'estand de la Generalitat permet conèixer el robot Ari, així com una plataforma de vot electrònic amb tecnologia 'blockchain', un autobús autònom i un sistema d'aparcament segur, intel·ligent i sostenible per a bicicletes i patinets.
La Fundació 12CAT ha presentat un supermercat sostenible de la mà de la Fundació i2CAT que ofereix la possibilitat a persones amb problemes de visió d'anar al supermercat i conèixer la posició dels productes a través d'una aplicació connectada a una solució tecnològica basada en la comunicació per llum visible.
"Coses reals"
Valentí ha assegurat que totes aquestes novetats que es poden veure a la fira són "coses reals, no prototips" i que, a més, "es poden aplicar avui". El director ha explicat que hi ha un període d'adaptació "de dos a tres anys" per veure les novetats a les ciutats, com ha dit que ja va passar amb l'autobús de conducció autònoma que es va presentar el 2015 i que ja és una realitat en ciutats europees.
El programa del saló s'estructura en cinc grans eixos: Transformació digital, Medi ambient urbà, Mobilitat, Governança i finances, i Ciutats inclusives i compartides. Per abordar tots aquests temes hi haurà més de 400 ponents de camps que van des de la tecnologia i la governança intel·ligent fins a l'economia compartida i la mobilitat.
Conjura público-privada
L'Ajuntament de Barcelona ha inaugurat oficialment el projecte EIT Urban Mobility, creat el 2018 per l'Institut Europeu d'Innovació i Tecnologia (EIT) i que té com a objectiu agrupar ciutats, universitats i empreses per un objectiu comú: dissenyar nous models de mobilitat a escala europea que permetin reduir la contaminació.
La inauguració s'ha fet en el marc de l'Smart City Expo World Congress i ha anat a càrrec de l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i l'alcalde de Milà, Giuseppe Sala. Tots dos han estat acompanyats pel president de Seat, Luca di Meo, i el rector de la UPC, Francesc Torres.
"El canvi ha de ser global i ràpid", ha afirmat Colau en relació als nous models de mobilitat. De moment, l'EIT Urban Mobility està integrat per 48 socis de 15 països. Pel que fa a administracions, Munic i Amsterdam també en formen part, a banda de Barcelona i Milà. En l'àmbit del coneixement, a més de la UPC també integren l'organisme el KTH Royal Institute of Technology d'Estocolm i en la carpeta d'empreses també hi apareixen Siemmens o BMW.
L'horitzó del projecte és el 2026. D'aquí a set anys els seus impulsors confien haver alliberat espai destinat actualment als vehicles al 90% de les ciutats que hi participen, llançar 125 nous productes, incrementar la mobilitat compartida i obtenir inversions per valor de 38 milions d'euros. El finançament per part de l'EIT, que forma part de la Comissió Europea, és de 400 milions d'euros.
Per ara l'EIT Urban Mobility ja empara més de 60 projectes que s'executaran a escala europea els dos pròxims anys. La vigència del projecte compartit entre empreses, universitats i ciutats europees s'espera que sigui de 7 a 15 anys.
"Si no hi ha futur, tothom perd"
Colau ha fet una crida a unir esforços per tenir unes ciutats més "humanes, segures i verdes" i ha instat el món econòmic a formar part d'aquesta "transició". "Si no hi ha futur, tothom perd. En qualsevol transició hi ha dificultats però també oportunitats", ha valorat l'alcaldessa, que ha posat com a exemple les possiblitats de "creixement econòmic infinit" que representen les energies renovables.
El repte, segons ha assenyalat l'alcaldessa, és que aquest canvi de paradigma no vagi en detriment del bé comú. En aquest sentit, ha recordat alguns perills que hauran d'afrontar les ciutats en el camí cap als canvis en la mobilitat.
Colau ha assenyalat el sharing (compartició de vehicles) com un camí a seguir però ha cridat a no abaixar la guàrdia. "Les plataformes que escapen de regulacions, no paguen impostos i fan competència deslleial al taxi esdevenen un problema per a la ciutat", ha assegurat sense mencionar explícitament Uber i Cabify.
En el passeig inaugural de l'Smart City Expo World Congress, Colau ha demanat "humanitzar" la tecnologia i ha reivindicat el paper de Barcelona com a capital europea de la mobilitat. En l'atenció als mitjans, l'alcaldessa sí que ha fet servir noms i cognoms per assenyalar la falsa economia de plataforma que suposa un perill per la ciutat, citant Airbnb i Uber. "Estem a favor de la tecnologia i de les plataformes que aporten solucions, però la ciutat ha de ser justa", ha conclòs.
L'esdeveniment celebra una edició rècord amb un miler d'expositors, la presència de 700 ciutats i un creixement del 20% en espai expositiu, L'impacte econòmic previst és de 90 milions d'euros. "Parlem de totes les solucions que fan que la nostra qualitat de vida sigui millor i més sostenible", ha resumit el seu director, Hugo Valentí.
Entre les novetats, ha posat com a exemple un robot que acompanya la gent gran i serveix als familiars o als metges per veure a través d'una càmera com està la persona a qui es fa el seguiment.
L'estand de la Generalitat permet conèixer el robot Ari, així com una plataforma de vot electrònic amb tecnologia 'blockchain', un autobús autònom i un sistema d'aparcament segur, intel·ligent i sostenible per a bicicletes i patinets.
La Fundació 12CAT ha presentat un supermercat sostenible de la mà de la Fundació i2CAT que ofereix la possibilitat a persones amb problemes de visió d'anar al supermercat i conèixer la posició dels productes a través d'una aplicació connectada a una solució tecnològica basada en la comunicació per llum visible.
"Coses reals"
Valentí ha assegurat que totes aquestes novetats que es poden veure a la fira són "coses reals, no prototips" i que, a més, "es poden aplicar avui". El director ha explicat que hi ha un període d'adaptació "de dos a tres anys" per veure les novetats a les ciutats, com ha dit que ja va passar amb l'autobús de conducció autònoma que es va presentar el 2015 i que ja és una realitat en ciutats europees.
El programa del saló s'estructura en cinc grans eixos: Transformació digital, Medi ambient urbà, Mobilitat, Governança i finances, i Ciutats inclusives i compartides. Per abordar tots aquests temes hi haurà més de 400 ponents de camps que van des de la tecnologia i la governança intel·ligent fins a l'economia compartida i la mobilitat.
Conjura público-privada
L'Ajuntament de Barcelona ha inaugurat oficialment el projecte EIT Urban Mobility, creat el 2018 per l'Institut Europeu d'Innovació i Tecnologia (EIT) i que té com a objectiu agrupar ciutats, universitats i empreses per un objectiu comú: dissenyar nous models de mobilitat a escala europea que permetin reduir la contaminació.
La inauguració s'ha fet en el marc de l'Smart City Expo World Congress i ha anat a càrrec de l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i l'alcalde de Milà, Giuseppe Sala. Tots dos han estat acompanyats pel president de Seat, Luca di Meo, i el rector de la UPC, Francesc Torres.
"El canvi ha de ser global i ràpid", ha afirmat Colau en relació als nous models de mobilitat. De moment, l'EIT Urban Mobility està integrat per 48 socis de 15 països. Pel que fa a administracions, Munic i Amsterdam també en formen part, a banda de Barcelona i Milà. En l'àmbit del coneixement, a més de la UPC també integren l'organisme el KTH Royal Institute of Technology d'Estocolm i en la carpeta d'empreses també hi apareixen Siemmens o BMW.
L'horitzó del projecte és el 2026. D'aquí a set anys els seus impulsors confien haver alliberat espai destinat actualment als vehicles al 90% de les ciutats que hi participen, llançar 125 nous productes, incrementar la mobilitat compartida i obtenir inversions per valor de 38 milions d'euros. El finançament per part de l'EIT, que forma part de la Comissió Europea, és de 400 milions d'euros.
Per ara l'EIT Urban Mobility ja empara més de 60 projectes que s'executaran a escala europea els dos pròxims anys. La vigència del projecte compartit entre empreses, universitats i ciutats europees s'espera que sigui de 7 a 15 anys.
"Si no hi ha futur, tothom perd"
Colau ha fet una crida a unir esforços per tenir unes ciutats més "humanes, segures i verdes" i ha instat el món econòmic a formar part d'aquesta "transició". "Si no hi ha futur, tothom perd. En qualsevol transició hi ha dificultats però també oportunitats", ha valorat l'alcaldessa, que ha posat com a exemple les possiblitats de "creixement econòmic infinit" que representen les energies renovables.
El repte, segons ha assenyalat l'alcaldessa, és que aquest canvi de paradigma no vagi en detriment del bé comú. En aquest sentit, ha recordat alguns perills que hauran d'afrontar les ciutats en el camí cap als canvis en la mobilitat.
Colau ha assenyalat el sharing (compartició de vehicles) com un camí a seguir però ha cridat a no abaixar la guàrdia. "Les plataformes que escapen de regulacions, no paguen impostos i fan competència deslleial al taxi esdevenen un problema per a la ciutat", ha assegurat sense mencionar explícitament Uber i Cabify.
En el passeig inaugural de l'Smart City Expo World Congress, Colau ha demanat "humanitzar" la tecnologia i ha reivindicat el paper de Barcelona com a capital europea de la mobilitat. En l'atenció als mitjans, l'alcaldessa sí que ha fet servir noms i cognoms per assenyalar la falsa economia de plataforma que suposa un perill per la ciutat, citant Airbnb i Uber. "Estem a favor de la tecnologia i de les plataformes que aporten solucions, però la ciutat ha de ser justa", ha conclòs.