Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

Crònica

Factor humà i mirades de reüll: tots els detalls de la millor crònica del procés

Els periodistes Ferran Casas (subdirector de NacióDigital), Roger Mateos, Gerard Pruna, Marc Martínez Amat, Odei A. Etxearte i Neus Tomàs presenten "Tota la veritat" (Ara Llibres), que ja té en marxa la segona edició

per Oriol March , Barcelona, 19 de novembre de 2019 a les 20:15 |
Presentació del llibre "Tota la veritat" (Ara Llibres) a l'auditori de la Facultat de Comunicació Blanquerna | ACN
"No és tota la veritat, però tot el que hi surt és tot veritat". La frase la va pronunciar un dels dirigents que ja s'han llegit el llibre Tota la veritat (Ara Llibres), escrit a dotze mans pels periodistes Ferran Casas -subdirector de NacióDigital-, Roger Mateos -cap de Política de l'Agència EFE a Catalunya-, Gerard Pruna -cap de Política de l'Ara-, Neus Tomàs -subdirectora d'eldiario.es-, Odei A. Etxearte -periodista de Vilaweb- i Marc Martínez Amat -cap de Política de RAC1-. Aquestes paraules del polític -un dels molts que l'han devorat- les ha revelat Lídia Heredia en la presentació del llibre, celebrada a l'auditori de la Facultat de Comunicació Blanquerna, i suposa un resum excel·lent d'un exercici periodístic que relata com mai abans els dies clau del procés.

El llibre, que començarà a imprimir la segona edició, "no agradarà tothom però no enganyarà ningú", ha destacat Tomàs. "No s'hi troben ni herois ni traïdors", ha assenyalat la periodista, citant una de les reflexions que Casas ha anat fent durant l'elaboració del text, dividit en sis capítols i elaborat col·laborativament. "Li dono molt valor a com s'ha treballat. És una de les claus que fa diferencial aquest llibre, perquè l'exhaustivitat prové de més d'un centenar de fons", ha indicat Mateos. Bona part dels fets de la tardor del 2017 van cuinar-se "en secret", de manera que això exigia "escombrar tot el ventall possible de fonts". Un repte descomunal, perquè les versions no sempre han casat: "Moltes decisions es van prendre en base a percepcions".


Han pogut parlar amb tothom? "Pràcticament", ha ressaltat el cap de Política de l'Agència EFE a Catalunya. Les fonts es van anar "estovant" quan van veure que tothom s'avenia a participar-hi. Bona part de la redacció s'ha fet mentre el procés estava judicialitzat -el llibre s'ha publicat després de la sentència-, de manera que protagonistes de primera fila estaven temerosos de les revelacions. Com que els fets són tan rellevants, es va decidir posar el punt final en la investidura de Quim Torra com a president de la Generalitat i abarquen des del "referèndum o referèndum" de Carles Puigdemont. Les conseqüències de tot plegat encara "reverberen", segons Etxearte.


"Els fets del llibre tenen repercussió en el present. I hi havia temptacions de reescriure la història. Hem fet l'esforç de tenir molta informació, bastanta de desconeguda. És un retrat que no és complaent", ha ampliat Pruna. "Espero que tothom s'hi reconegui. Que diguin que no s'hi agraden, però que s'hi assemblen", ha reflexionat el cap de Política de l'Ara, que ha posat de manifest la rellevància de les decisions que es van prendre durant la tardor del 2017 i com hi va influir el "factor humà". No va faltar qui, en aquell moment, es va sentit més a prop de rivals polítics que de companys de partit.

Cal revisar les cròniques que es van fer en aquells dies sota el prisma de les revelacions del llibre? "En aquell moment coneixíem la superfície", ha destacat Casas, subdirector de NacióDigital. "És més fàcil saber què va passar dos anys després que no abans. Això també pesa", ha destacat. Casas ha repassat les "grans troles" del procés, entre les quals dir que l'1-O "el va fer la gent". "Això és una mica frívol", ha recalcat el subdirector del diari, que ha diagnosticat que el referèndum el va "defensar" la ciutadania però que els seus artífexs van ser el Govern i l'estat major, que va assumir l'externalització de la votació. "L'executiu, per tant, li va donar pàtina d'institucionalitat", ha indicat.


Plans i discrepàncies

El problema, després de l'1-O, és que la violència policial va "segrestar" el debat públic. "No es va fer una anàlisi freda de dir que estàvem igual que el 9-N i que el no es va quedar massivament a casa", ha indicat Casas. El pla independentista, en tot cas, es va acabar la nit del referèndum. Aquella mateixa jornada, tant Puigdemont com Oriol Junqueras parlen pel discurs que faran després que es conegui el resultat. En teoria, s'havia d'aplanar el terreny de la declaració d'independència, però el resultat era "maleït", segons Tomàs: no estaven "en condicions" de fer el que havien promès.
 

Ferran Casas, subdirector de NacióDigital, signa un exemplar del llibre Foto: ACN


"Són conscients que farà falta una mediació, i que s'haurà de parlar amb el govern espanyol. Alguns membres del Govern, aquella nit, ja li diuen al president que, a partir d'aquell moment, ha de decidir l'executiu i no l'estat major", ha destacat Tomàs. L'1-O és una victòria política, però l'endemà és un "miratge". Mateos -que és qui primer va aportar tots els noms de l'estat major del procés en les seves cròniques- ha posat de manifest la rellevància d'aquest organisme, encarregat de comandar el camí cap al referèndum i de fer que no descarrilés el "referèndum o referèndum" del 2016.

De reticències n'hi va haver, sobretot al PDECat, perquè la presa de decisions estava externalitzada però les conseqüències penals se les endurien els membres del Govern. Un executiu en el qual hi convivien l'antiga CDC i ERC, amb dos lideratges forts -Puigdemont i Junqueras- que ràpidament van mostrar discrepàncies. Paradoxalment, aquestes discrepàncies -ho ha apuntat Pruna- van fer avançar el referèndum, perquè tots dos espais polítics es miraven de reüll. Encara ho fan, com ha quedat acreditat al llarg de tota aquesta legislatura, marcada per la tardor del 2017.

Temors i conseqüències

El càlcul sobre inhabilitacions i penes de presó també va afectar en la presa de decisions, tal com ha apuntat Etxearte. "Aquests càlculs no van funcionar", ha resumit Casas. Abans de l'estiu del 2017, els dirigents d'ERC pensaven que si preservaven Junqueras, ell podria seguir sent candidat i tenir una bala en la recàmara. "El van preservar, sí, però la condemna més alta se l'ha endut ell. No hi havia un càlcul realista", ha indicat el subdirector de NacióDigital. Els advocats han estat claus en aquest procés. Algun d'ells, com Jaume Alonso-Cuevillas -present a l'acte-, van fer acte de presència en reunions del consell executiu el setembre del 2017.

Cuevillas ara és diputat al Congrés per Barcelona. Algun dels seus companys, com ara Sergi Miquel, també han assistit a l'acte, juntament amb representants d'ERC -Joan Capdevila, representant a Madrid- i d'altres ja retirats, com Joan Coscubiela. Roger Montañola i Marta Pascal, que durant un temps van compartir militància a CiU, s'han acostat a un acte en què s'han donat els detalls de la millor crònica periodística del procés. La més rigorosa, la més ben treballada i on potser no apareix tota la veritat -sobretot des del punt de vista dels polítics-, però on tot el que hi surt és veritat.
 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació