El Govern convocarà la taula catalana de diàleg a principis de desembre

L'organisme, en el qual participa el PSC, no s'ha reunit en tot el període que ha abarcat l'últim cicle electoral i es tornarà a citar en ple debat sobre la investidura a Madrid

Quim Torra i Pere Aragonès, abans de la reunió de la cimera de partits
Quim Torra i Pere Aragonès, abans de la reunió de la cimera de partits | Govern
19 de novembre del 2019
Actualitzat a les 14:23h
El Govern ha celebrat aquest dimarts la primera reunió setmanal després del judici contra el president de la Generalitat, Quim Torra, que ja ha quedat vist per a sentència. L'encarregat de comparèixer ha estat Damià Calvet, conseller de Territori i Sostenibilitat, que ha excusat la presència de Meritxell Budó, portaveu de l'executiu, a causa d'un procés gripal. Calvet ha aprofitat per posar data a la nova trobada de la taula catalana de diàleg: serà a principis de desembre a petició de Torra.

Aquest organisme fa mesos que no es reuneix -en concret, des que va arrencar el cicle electoral- i es tornarà a trobar en ple debat sobre la investidura a Madrid. En forma part del PSC, però no hi són el PP ni Ciutadans, per la branca constitucionalista, ni tampoc la CUP, per l'independentisme. Pedro Sánchez, líder del PSOE, insisteix aquests dies que cal "diàleg entre catalans" per resoldre el conflicte polític existent.

La convocatòria ha arribat al PSC a través dels mitjans de comunicació, segons ha assegurat la seva portaveu parlamentària, Eva Granados. "La legislatura està esgotada. No sabem quin és l'objectiu de la convocatòria, però el PSC, sempre que és convocat, hi assisteix", ha destacat. "Últimament sentim a parlar de diàleg però, com ERC, després no té clar si dona suport a un govern que pot garantir el diàleg. Estaria bé que Torra ens digués per què convoca", ha destacat la portaveu socialista.

"L'empat el tenim entre catalans i hem de ser les forces catalanes les primeres en arribar a acords. Es necessita que qui convoca tingui credibilitat i l'actitud de voler pactar i per això cal que es reconegui l'altre. Estem contents que convoqui si és per fer diàleg de Catalunya endins, però fins ara Torra només ha parlat de la meitat dels catalans", ha lamentat Granados en roda de premsa al Parlament.

"Enèsima" crida al diàleg

Calvet ha aprofitat per fer el que ha anomenat com a "enèsima" crida al diàleg a l'Estat després del judici contra el president i l'informe d'Amnistia Internacional sobre la sentència del Tribunal Suprem contra els líders independentistes. Ha indicat que el contingut de l'informe és "demolidor", i ha apuntat que s'hi deixa clar que la sentència és "desproporcionada, restrictiva, perillosa i excessiva". En aquest sentit, ha valorat especialment que es demani la llibertat de Jordi Sànchez i de Jordi Cuixart.
 
El contingut del text serà assumit per l'executiu, que el farà valer en els intents de dialogar amb l'Estat, que per ara no estan tenint fruits concrets en plena negociació per la investidura de Pedro Sánchez. Ahir el vicepresident Pere Aragonès va reclamar el retorn a la declaració de Pedralbes, signada al desembre.

Aragonès va fer aquestes consideracions en l'entrega de premis de Foment del Treball, en la qual la ministra en funcions Nadia Calviño va evitar fer referències al conflicte polític. "Les qüestions s'han d'afrontar amb garanties", ha recalcat el conseller de Territori, que ha demanat "valentia" per tenir un "diàleg bilateral" amb l'Estat.
 
"Lluny d'atemorir-nos, ens sentim més ferms que mai. Fem l'enèsima crida a l'Estat per asseure's i dialogar. Hi ha una part de catalans que han desconnectat, i això els hauria de fer obrir els ulls. La repressió no farà més que ampliar la bretxa", ha recalcat Calvet, que ha indicat que Aragonès i la resta de consellers han fet costat al president per la "fermesa i determinació" de les seves conviccions. "També són les nostres", ha destacat el conseller. Torra va assenyalar ahir que va desobeir l'ordre perquè era "il·legal" i va considerar "benvinguda" la condemna si servia per defensar els drets civils i polítics de la ciutadania, tal com va dir en l'al·legat final davant del tribunal.